Opinió

Sexualitat, sexe, gènere i estereotips, una experiència d’Aprenentatge Servei

L’educació formal mostra innombrables mancances pel que fa a ensenyar a viure en comunitat. Assignatures com matemàtiques o llengua no deixen de suscitar preguntes del caire: “Per a què em servirà això en un futur?”, fet que desmotiva i no ensenya a qüestionar-se les bases de la societat en la qual vivim ni encoratja a adquirir un punt de vista crític. És en aquest sentit que sorgeix la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS), que consisteix en projectes que combinen el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, vivències, valors… En aquest cas, relacionats amb la temàtica de gènere.

Us presentem aquí l’experiència d’un ApS dut a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona el darrer curs 2017-2018 a l’Institut La Guineueta. Aquest centre es troba al districte de Nou Barris i ha treballat amb alumnat i professorat de 3r d’ESO en sinergia amb les entitats Farmamundi, coordinadora del projecte; Candela, associació sense ànim de lucre que treballa en la transformació social des d’una perspectiva feminista i comunitària; Drac Màgic, entitat que té com a àrea principal de treball la representació de les dones des d’un estudi dels audiovisuals i, finalment, el Colectivo de Mujeres de Matagalpa (CMM), una associació de Nicaragua que treballa per visibilitzar i integrar els drets de les dones en les polítiques públiques.

A la modernitat la tecnologia avança a un ritme frenètic i els continguts a l’abast cada cop augmenten més, davant aquests fets hem d’aprendre a seleccionar-ne els vàlids i no quedar endarrerits. Integrar nocions com la diferència entre sexualitat, sexe i gènere i els estereotips associats a aquests conceptes és realment necessari perquè la joventut entengui la realitat que ens envolta, així com entre altres coses, donar a conèixer el llenguatge inclusiu. Qüestionar l’amor romàntic també ha entrat dins d’aquest procés i ha ajudat l’alumnat a entendre que hi ha un immens ventall de maneres de viure l’amor i de fer-ho de manera més equitativa i sana.

Desenvolupament del projecte

Amb Candela es començà a introduir el tema de la sexualitat amb jocs participatius. També va projectar vídeos per parlar de la qüestió del gènere com a construcció social i es varen fer dinàmiques com la del joc del semàfor, en la que el coordinador del taller feia una afirmació davant la qual l’alumnat s’havia de posicionar al verd, el vermell o l’ambre segons la seva opinió al respecte (si estaven d’acord, en desacord o si els era indiferent respectivament) que posteriorment haurien d’argumentar.

Drac Màgic va seguir a Candela en els tallers, aquest cop enfocant el tema des dels audiovisuals i fent una breu introducció que consistí a ser conscient del que vol dir adquirir un punt de vista crític per analitzar el que succeeix al nostre voltant. Després d’aquesta breu introducció, continuà amb vídeos que, majoritàriament, eren anuncis de la televisió i fragments de pel·lícules. Així, la membre de l’entitat feia participar l’alumnat per tal de saber quina lectura feien dels vídeos, deixant plasmat, així, que cada cop anaven obrint més les mires i sent més reflexius.

Amb l’arribada de CMM, l’alumnat adquirí un rol més actiu, ja que el seu objectiu era donar lloc a una creació teatral en què el grup seria el protagonista i qui decidiria què hi apareixeria. A més, amb el teatre, l’alumnat donà lloc a la part del projecte focalitzat en el servei, ja que actuaren davant de tres classes més, dues d’elles de l’institut i una d’una escola de primària amb el consegüent debat generat en acabar la representació. Sorgiren tres eixos temàtics principals que porten grans missatges al darrere: la identitat, les arrels (cal destacar que un alt percentatge de l’alumnat prové de famílies migrants d’orígens molt variats) i, finalment, la violència. Els missatges que hi podem llegir són un reflex d’aquesta societat segregacionista i cada cop més individualista en què la dimensió intersubjectiva es deixa de banda, la racionalitat ha de ser un principi comú i ens passem la vida intentant conèixer qui som realment.

Davant una de les activitats proposades per CMM, que consistia a fer dues preguntes –una a un mateix i l’altra a la resta del món–, la majoria de qüestions giraven entorn del primer eix temàtic comentat; “Per què sóc com sóc? Sóc qui vull ser? Per què no ets tu mateix?” I és que ja ho deia el sociòleg Zygmunt Bauman: “La recepta per l’èxit és ser un mateix, no ser com els altres. El millor que es ven és la diferència, no la semblança”. (2008: 39)

Són aquests motius els que ens porten a veure imprescindible trobar espais on compartir, deixar que sigui l’alumnat qui parli d’allò que els mou per dintre i els preocupa, i aconseguir que parlin sense por a ser reprimits; deixant que cadascuna i cadascú sigui el protagonista de l’obra teatral que és la seva vida.

Valoracions i resultats

Valors com l’empatia i la tolerància han sigut claus en el desenvolupament de les sessions i no només ho veu així l’alumnat; el seu professorat, que també ha participat d’aquest projecte en tallers sobre educació emocional, veuen realment important comptar amb espais on compartir sentiments, emocions i experiències, per tal de recordar que som éssers socials i que no hi ha res com posar en comú el que ens succeeix per veure-ho des d’una mirada més àmplia. Quatre ulls sempre veuran i entendran el món millor que dos si es posen en diàleg, i tenir en compte les emocions deixant de banda la repressió i la racionalitat és un fet clarament positiu i enriquidor tant per un col·lectiu com per l’altre. Guanyar confiança per expressar-nos i ajudar-nos augmentarà la capacitat de resiliència i, per tant, la força per continuar endavant, ja sigui a la vida professional o a la resta d’àmbits.

La valoració final de l’alumnat encoratja a continuar amb aquesta feina, la majoria ha deixat per escrit que l’ApS ha estat força divertit pel dinamisme que implicava, que els ha ajudat a guanyar confiança en elles i ells mateixos, que la cohesió del grup (on hi havia molta gent nouvinguda) s’ha incrementat de manera exponencial i que se’ls ha ajudat a agafar-li el gust a la reflexió. Com a membre de l’ApS que ha fet el seguiment dels tallers, he de mostrar el meu total acord amb les afirmacions anteriors i he de destacar que el canvi es veia tant a nivell grupal com individual. Si una cosa han tingut en comú les valoracions dels participants del projecte ha estat la manca de temps, ja que n’haguessin volgut tenir més. Com a proposta, veiem adient escoltar les peticions i intentar que totes les sessions siguin més llargues i que n’hi hagi més. Continuem endavant, queda molt treball a fer i “encara hem d’aprendre l’art de viure en un món sobresaturat d’informació. I també hem d’aprendre l’encara més difícil art de preparar les properes generacions per viure en un món com aquest” (Bauman 2008: 46).

BAUMAN, Z. (2008). Los retos de la educación en la modernidad líquida. Barcelona: Gedisa.