L’Educació Social encara és considerada una professió jove; del reconeixement com a formació universitària només han transcorregut 20 anys. Es tracta d’una professió definida per l’acció educativa amb individus en el seu context social més immediat. És una praxis que s’ha recolzat en la teoria i que també n’ha generat, tot i que la part més visible ha estat l’acció. Una acció reactiva, còmoda en situacions de conflicte i en la construcció de solucions conjuntes en escenaris on es produeixen situacions de vulnerabilitat, desigualtats i injustícies socials.
Tanmateix, si recuperem la saviesa de la cultura popular i prenem el refrany “més val prevenir que curar”, ens adonarem que no es tracta d’abocar recursos únicament destinats a pal·liar les desigualtats socials, sinó a construir espais on aquestes desigualtats no es produeixin. I quin millor espai que l’escola, que hauria de ser un lloc de confluència dels diferents agents educatius: família, mestres i entorn. Aquell espai on passem moltes hores quan som infants i joves, i que ens forma per a la vida, per ser éssers socials regits pels principis d’equitat i justícia social.
Un espai, el centre educatiu, que hauria de reflexionar i replantejar-se com assumir els reptes que el moment actual planteja sobre la seva funció educativa i social: tractament de la diversitat, escola inclusiva, educació integral, educació cívica, treball en competències, participació de les famílies, relació amb l’entorn… així com adaptar-se a les situacions amb les quals es va trobant degudes als canvis i noves necessitats que envolten els entorns educatius, socials i polítics als quals pertany.
Ara més que mai cal un treball educatiu personalitzat amb cada infant i adolescent per educar en valors i aconseguir la formació d’una personalitat equilibrada, capaç d’actuar amb criteri, solidaritat i justícia, integrada en la societat i que treballi per aconseguir millorar-la, capaç d’afrontar els nous reptes per evitar situacions de bullying, discriminació per raó de gènere, creences o tendències sexuals. En definitiva, el treball educatiu a fer a d’acompanyar a descobrir i millorar les potencialitats personals que tots tenim i que són diferents en cadascú, per aconseguir una personalitat madura i una societat millor.
Aquestes realitats obliguen l’escola a plantejar-se mirades noves a l’educació, maneres diferents de treballar o competències professionals que es necessiten per encarar els reptes que es presenten per resoldre les situacions amb què es va trobant. És en aquest escenari on es contempla la necessitat de comptar amb l’educador/a social com a professional dels centres educatius.
Si alcem la mirada i mirem altres territoris, veiem que autonomies com Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Canàries ja fa temps que tenen la figura de l’educador/a social reconeguda, regulada i incorporada oficialment a les escoles i instituts. Després de comprovar els beneficis que els ha comportat, tant a nivell educatiu i social, com econòmic, la valoració que han fet aquestes autonomies ha estat excel·lent, i n’ha augmentat la demanda curs rere curs.
Pel que fa a Catalunya, malgrat no estar reconeguda oficialment i les diverses dificultats en les condicions de treball, la figura de l’educador/a social ja està implantada, sobretot a Secundària. Hi ha un gran nombre d’instituts que ja disposen d’aquesta figura professional treballant amb els equips docents; gràcies, sobretot, a administracions locals i ajuntaments, que han apostat per aquesta figura, però, també, gràcies a les AMPA i AFA que, amb un esforç econòmic enorme, estan contractant educadors i educadores socials perquè entenen que la comunitat educativa sortirà enfortida amb la incorporació d’aquestes professionals. Tampoc podem oblidar-nos dels SBASS que cada vegada fan que els seus educadors i educadores estiguin més hores als centres educatius, formant part de la comunitat.
Atenent a les experiències dutes a terme i la implicació, cada cop més elevada, de certes institucions públiques, ens agradaria que a Catalunya, que sempre ha estat pionera en models educatius innovadors, el Departament d’Ensenyament incorporés aquesta figura dins de les aules de manera oficial.
És per això que des del Col·lectiu professional d’Educació Social i Escola del CEESC (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya) es va plantejar la necessitat d’elaborar un document on quedessin reflectides les principals funcions dels educadors i educadores socials als centres educatius, no només centrades en l’alumnat sinó també en l’acompanyament de professorat, famílies i comunitat.
A grans trets parlem de:
- Impulsar la promoció i el desenvolupament de la cultura, així com l’educació integral i el desenvolupament personal.
- Relacionar la realitat escolar amb les diferents realitats escolars i socials en què el centre educatiu està immers, generant xarxes, contextos, processos i recursos educatius i socials.
- Impulsar i gestionar la mediació social, cultural i educativa per tal de coordinar i impulsar programes i projectes educatius transversals.
- Donar suport al desenvolupament educatiu, emocional i professional de l’alumnat com a mitjà per detectar i prevenir l’absentisme escolar.
- Potenciar l’aprenentatge de competències interculturals i d’educació informal.
- Impulsar i coordinar la detecció de necessitats socioeducatives del centre per tal de poder detectar i prevenir factors de risc que puguin derivar en situacions educatives desfavorides i millorar la convivència al centre educatiu.
- Evidenciar les implicacions organitzatives, metodològiques i interrelacionals de l’escola inclusiva.
- Elaborar, gestionar i avaluar els programes educatius respecte de la detecció i prevenció de factors de risc que puguin derivar en situacions educatives desfavoridores.
- Fomentar el diàleg i la percepció positiva de la diversitat social, cultural, econòmica, de gènere, funcional… per tal de detectar desigualtats i discriminacions.
- Coordinar i vetllar per la coherència del projecte educatiu amb els projectes escolars de temps no lectiu.
- Acompanyar el professorat del centre en l’acció tutorial i en la mediació de conflictes propiciant estratègies per la seva resolució, dotant-los d’estratègies per a la resolució de problemes dins i fora de l’aula.
- Col·laborar amb el professorat en l’acompanyament dels infants i joves en el seu procés d’adaptació escolar i social, contribuint a l’establiment de pautes que en facilitin la plena incorporació i participació.
- Mediar en les relacions família-escola en què es produeixen desacords o dificultats, alhora que es facilita a l’alumnat i a la família la derivació i l’accés als Serveis Socials Bàsics i als recursos de la comunitat per resoldre les seves necessitats des d’una perspectiva sistèmica.
- Generar espais de col·laboració amb tota la comunitat socioeducativa, fomentant i coordinant projectes comunitaris i d’aprenentatge servei.
- Coordinar la relació i coherència educativa entre els diferents projectes docents i els extraescolars o de temps no lectiu que es duen a terme al centre, aprofitant els recursos comunitaris que es troben en l’entorn per ajudar a resoldre situacions de conflicte i desigualtats.
Sota el nostre punt de vista, aquests són els elements que emmarquen la nostra tasca educativa pel que fa a les nostres competències professionals en relació amb les competències dels centres educatius. Els sabers i la metodologia de tota la vida ja no són suficients, es precisen noves maneres d’afrontar l’aprenentatge i l’acompanyament. I per assolir-ho volem treballar de la mà de mestres, professors i professores, famílies i altres agents socials per entrellaçar mirades, maneres de fer i així poder oferir una educació plena al llarg i ample de la vida, caminant conjuntament i escrivint un nou model de centres educatius que responguin a les necessitats de tota la comunitat.
El que proposem i pretenem, tal i com s’està portant a terme en altres comunitats autònomes o en centres educatius, és treballar de forma conjunta i integral amb tota la comunitat socioeducativa per tal de dur a terme aquesta tasca tan complexa, essencial i encisadora com és l’educació.
