Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un total de 39.775 estudiants s’han matriculat enguany en la prova d’accés a la universitat (PAU), que arrenca aquest dimarts i s’allargarà fins al divendres 11. Aquesta xifra és només una mica inferior a la de l’any passat, quan amb 39.904 alumnes es va batre el rècord d’inscrits. Semblava que les proves estarien marcades novament per la covid i les mesures que s’han hagut de prendre per prevenir els contagis, però a última hora ha aparegut un actor inesperat: la sala 5a del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha suspès de forma cautelar l’article de les instruccions del Consell Interuniversitari en el qual es diu que l’examen es repartirà en castellà als alumnes que el demanin, com s’ha fet sempre. Ara, aquest tribunal obliga els examinadors a demanar a cada estudiant si prefereix la versió en català o en castellà.
El TSJC ha actuat atenent a un recurs presentat per l’Assemblea per una escola bilingüe de Catalunya, en el qual es sol·licitava com a mesura cautelar urgent la suspensió de l’apartat 1.2.2 de les instruccions, on es deia que es repartissin els exàmens “primer” en català i, “només si algun alumne el demana”, que se li lliurés la versió en castellà. Sense entrar en el fons de l’assumpte, l’alt tribunal argumenta en la seva interlocutòria que l’elecció de la llengua dels enunciats d’examen de la selectivitat “no pot venir determinada per l’administració”, i per tant acorda que les proves estiguin disponibles en els tres idiomes cooficials en la comunitat -català, castellà i aranès- i que s’ofereixi de manera individual a cada alumne l’opció de triar-los en el qual prefereixi.
“La llengua oficial està configurada com un dret subjectiu: El dret dels ciutadans a utilitzar l’idioma de la seva elecció, i a relacionar-se amb els poders públics i l’Administració imposant la seva opció, i no al revés”, subratlla el TSJC.
Per aquest motiu, l’alt tribunal català estima la petició de l’Assemblea i suspèn l’article recorregut amb l’objectiu de “mantenir el dret d’elecció, que correspon a l’alumne”, excloent els enunciats de Llengua i literatura catalana, Llengua i literatura castellana, anglès, francès, alemany o italià, “que seran lliurats en la llengua de l’exercici”.
La reacció de la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, no s’ha fet esperar, ja que ha convocat d’urgència a la premsa per acusar el TSJC “d’interferir” i “entremetre’s” en els exàmens de la selectivitat i ha assegurat que les proves es desenvoluparan igual que en els últims anys. Per la consellera, a les PAU ja es respecta el dret dels estudiants a examinar-se en qualsevol de les llengües cooficials de Catalunya, per la qual cosa el que es farà serà reforçar la comunicació perquè tot l’alumnat coneguin aquest dret.
“El procediment serà el mateix dels últims anys (…) L’estudiant que vulgui fer l’examen en castellà tindrà l’examen en castellà, com fins ara”, ha assenyalat. Sobre els canvis a aplicar o la possibilitat que els exàmens s’imprimeixin per triplicat en les tres llengües, la consellera ha assenyalat: “Imprimir per imprimir no és l’objectiu, hi ha temes de rigor, d’igualtat i de seguretat en la distribució”.
“Aquestes instruccions eren públiques des del 13 d’abril, des de llavors fins a aquest divendres que es va posar la demanda hi ha hagut molt temps si hi havia alguna cosa que es podia impugnar, debatre i no anar a la via judicial”, ha indicat Geis, que ha considerat que la decisió del TSJC “demostra una voluntat d’interferir, a través dels tribunals de justícia, en el desenvolupament normal de la selectivitat”.
Mesures covid
Pel que fa a la covid, aquest any es mantindran les adaptacions adoptades en la convocatòria de 2020 pel que fa a flexibilitzar les opcions en l’elecció de les preguntes, a fi de facilitar que l’alumnat pugui resoldre cadascun dels exàmens amb independència de les circumstàncies que hagin tingut en el procés d’ensenyament i aprenentatge durant el curs escolar.
En l’àmbit organitzatiu, la prova es realitzarà també en quatre dies i es manté igualment la dispersió territorial en la ubicació dels tribunals, incorporant -com ja es va fer l’any passat- centres de secundària com a seu d’examen, a més de les habituals seus universitàries.
La principal novetat d’enguany és la cessió d’espais per a les proves per part de dues universitats privades: la Universitat Ramon Llull (URL) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Concretament, la PAU 2021 se celebrarà a 225 tribunals (216 el 2020) situats a 62 municipis (63 el 2020) amb la finalitat d’evitar els desplaçaments en la mesura que sigui possible, així com les permanències innecessàries d’espera entre exàmens en les seus d’aquests.
Del total d’alumnes matriculats, 31.821 són estudiants amb matrícula ordinària que han acabat aquest curs escolar el batxillerat; 4.130 són de matrícula lliure (procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU, que volen millorar la seva nota o que només s’examinen d’assignatures de la fase específica); i 3.824 procedeixen de cicles formatius de grau superior que s’examinen d’alguna assignatura en la fase específica.
Entre els alumnes de matrícula ordinària, és a dir, els estudiants que han seguit el segon de batxillerat en el curs escolar 2020-2021, la xifra d’alumnat que farà les proves PAU és gairebé la mateixa de l’any passat: 31.821 estudiants aquesta convocatòria davant dels 31.811 de 2020. No obstant això, enguany han aprovat el batxillerat un 79,33% dels matriculats a segon curs (46.193), enfront del 83,30% de 2020, en què la matrícula a segon de batxillerat va ser de 44.463 estudiants.
