L’Escola Cal Maiol, al barri de Sants de Barcelona, és encara avui un centre de màxima complexitat. Però aquesta catalogació la perdrà el curs vinent, i passarà a ser un centre sense complexitat, d’acord amb la revisió que ha fet el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Es tractava d’una escola estigmatitzada, amb un 90% d’alumnat d’origen immigrant, un percentatge molt superior al del barri, però fa sis anys un grup de 17 famílies va apostar per dur-hi els seus fills en bloc a P3, i a partir d’aquí la situació es va anar normalitzant.
La conseqüència és aquesta pèrdua de l’etiqueta de centre de màxima complexitat, la qual cosa podria entendre’s com una bona notícia, però que a l’escola s’ha rebut com tot el contrari, una notícia pèssima pel que implicarà en pèrdua de recursos. De moment, un mestre i mig (el mig ja el tenien assumit, perquè corresponia a una aula d’acollida cada cop menys usada), i també incidirà en una menor capacitat de triar professorat o d’atraure recursos d’entitats privades. Les ràtios també es veuen afectades, malgrat que a Can Maiol ja les tenien de 25 i 26, i en canvi els han assegurat que els 2 reforços covid d’aquest any passen a 2,5 el curs vinent.
Nanda Botinas, la directora del centre des de fa 25 anys (va agafar el centre quan encara es deia Escola Perú i estava a punt de tancar), no s’explica aquest canvi de catalogació. “A la nostra escola de les 124 criatures que es queden a dinar n’hi ha 117 que tenen beca menjador, i el 37% de l’alumnat té la consideració de vulnerable, dubto que aquestes xifres siguin les d’una escola estàndard, que és on ens posen a partir d’ara, estem convençuts que en algun lloc hi ha hagut un error”, diu Botinas, que tem les conseqüències d’aquesta pèrdua de recursos humans. “Amb menys professorat no podrem seguir treballant com ho fem, no podrem fer desdoblaments, treballs en grups petits i suport personalitzat, haurem de tornar a treballar com ho fèiem fa 15 anys i tot l’esforç d’aquests anys se n’anirà en orris, i així en poc temps podríem tornar a guetitzar l’escola”.
Millorar és perdre
Com l’Escola Maiol, hi ha unes desenes de centres més que milloren en classificació, i per tant empitjoren en recursos. Segons CCOO, 66 centres educatius perden la catalogació de màxima complexitat per al curs 21-22. A la vegada, tindran aquesta consideració, per primera vegada, 44 centres. No són les mateixes dades que dona el Departament, el qual no especifica quants centres milloren o empitjoren, sinó que remarca que, amb la nova classificació, “hi ha 755 centres amb recursos addicionals en funció de si són de màxima complexitat, d’alta complexitat o mitjana en el cas dels instituts” i que això són 35 més dels centres que hi havia fins ara. 580 (el 77%) no canvien de classificació, mentre que els altres 175 sí: o pugen o baixen. USTEC i CGT afirmen que hi ha 250 centres que perdran la categoria de mìtjana alta, alta o molt alta complexitat, i que això pot arribar a suposar una pèrdua de fins a 4,5 mestres. Administració i sindicats es fixen en xifres diferents, i no necessàriament són contradictòries.
El Departament d’Educació argumenta que la realitat dels centres no és una foto fixa i permanent i per això s’ha d’actualitzar, a la vegada que intenta tranquil·litzar tothom assegurant que “els centres que han perdut o baixat complexitat mantindran una part dels reforços o la totalitat”. A banda, davant l’acusació que s’estan retallant recursos, afirma també que no és cert, sinó que en tot cas canvien de lloc: “Quan es revisen els recursos per complexitat no es redueixen, canvien de centre en alguns casos, justament perquè l’adscripció de recursos per aquest concepte sigui equitativa. S’ha d’entendre que el canvi de complexitat en alguns centres, especialment els que estan en les franges de menys complexitat de cada tram, és la conseqüència natural de l’actualització de l’estudi i és el que li dona sentit per donar resposta a la realitat canviant”.
Com es calcula la complexitat?
Segons expliquen aquestes fonts del Departament d’Educació, l’índex de complexitat s’elabora a partir de les següents dades de l’Idescat: nivell d’estudis dels pares i mares; nivell d’ocupació de pares i mares; ràtio de pares i mares sense cotització a la Seguretat Social; pares i mares originaris de països en desenvolupament; ràtio d’alumnes amb nacionalitat no espanyola. Aquest és el barem que es va usar l’últim cop que es va revisar aquesta classificació, l’any 2017, i que Educació assegura que s’ha tornat a usar ara.
No obstant això, el passat mes de març el mateix Consell Superior d’Avaluació va presentar un nou mètode per calcular aquest índex de complexitat, l’anomenat mètode de Keener, en el qual les variables socioeconòmiques perden una mica de pes, perquè s’hi afegeixen d’altres relacionades amb els desavantatges educatius, com el percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials o d’alumnat d’incorporació tardana. La persona que va fer la presentació d’aquest nou mètode va afirmar (està escrit en el power point de la presentació) que s’havia provat actualitzant la classificació dels centres agafant dades corresponent al curs 2018/19. Això ha provocat que sindicats com CCOO hagin acusat el Departament de reordenar el mapa de la complexitat dels centres a partir de dades prèvies a la pandèmia.
100% d’equips directius molestos
En opinió de Rosa Maria Villaró, responsable de polítiques educatives i FP de la Federació d’Educació de CCOO, “siguin dades del curs 18/19 o 19/20, està clar que les conseqüències que aquesta crisi econòmica tindrà a moltes llars encara és d’hora per saber-se, o sigui que aquest no era el moment de fer aquesta reclassificació”. Els canvis es van començar a comunicar als centres a finals de maig, i CCOO va airejar-ho en un comunicat el 3 de juny, després de fer un sondeig a diversos centres i obtenir un 100% de respostes de direccions rebutjant el canvi. De fet, una de les coses que més ha molestat ha estat la forma de comunicar-lo (per correu electrònic) i el moment triat, quan ja s’està planificant el curs vinent. “El 22 de juny he de presentar la proposta de plantilla i ara mateix no sé amb quantes dotacions puc comptar”, es lamenta Nanda Botinas.
La setmana passada CCOO va reunir en una assemblea a professorat i famílies de diversos centres afectats pels canvis, a la qual també va assistir el president de la FAPAES, Lluís Vila. Diverses AFA han començat a recollir signatures per demanar al Departament que faci marxa enrere. “No pararem fins a aconseguir-ho”, afirma Villaró. A banda, les associacions de famílies #StopRetalladesEducació han convocat demà una concentració davant del Consorci d’Educació de Barcelona per “aturar la nova retallada”, amb el suport de USTEC, CCOO i CGT.
Recollim signatures a la repla #stopretalladeseducacio vine!!! pic.twitter.com/JfalDpLQDl
— AFA Alexandre Galí (@gali_afa) June 12, 2021
#StopRetalladesEducació ⛔✂️📚
Amb la nova catalogació de centres, segons la seva complexitat, el Departament d’Educació vol retallar plantilles i recursos.✏📄Signa la petició: https://t.co/nd84xYOTCf
⚠️ ATUREM LA RETALLADA DE RECURSOS A L’ALUMNAT MÉS VULNERABLE!
— AFA Cavall Bernat (@CavallBernatAFA) June 12, 2021
NO a les retallades encobertes ! Demanem mantenir la máxima complexitat del nostre centre i els recursos necessaris per a tot l’alumnat. 🆘⛔️#StopRetalladesEducació #escolesenlluita #nosomnegocis @govern @perearagones @educaciocat @JosepGCambray @bcn_ajuntament @consorciedubcn
— AMPA Pere Vila (@AMPAPereVila) June 7, 2021
El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació també ha demanat, a través d’un comunicat, “una revisió urgent, transparent i més acurada del sistema de classificació de la complexitat dels centres educatius”. Com els sindicats i les AFA, aquest col·lectiu de famílies critica el moment triat per l’administració, i encara més si les dades són de dos cursos enrere, ja que no es té en compte l’impacte de la pandèmia en la situació econòmica de les persones. Però sobretot demana més transparència, ja que el Departament ja no fa pública la llista de centres amb la consideració d’alta o màxima complexitat (s’havia fet els anys 2014 i 2017) argumentant que no vol contribuir a la seva estigmatització. Segons el col·lectiu, “aquests centres ja estan estigmatitzats i per això tenen la composició que tenen, mentre que no disposar de la llista impedeix fer una anàlisi crítica suficientment fonamentada”.
