Les dades no són bones. De fet, resulten una miqueta descoratjadores. Un percentatge gens menyspreable de nanos joves creu que la violència de gènere és un invent ideològic. D’una manera o altra han comprat el discurs de l’extrema dreta, que parla d’ideologia de gènere i renega del fet que les dones són violentades pel senzill fet de ser-ho. També això passa entre les adolescents, encara que en una proporció molt menor.
Segons les dades de Save the Children, el 20% dels nois creu que no existeix, que és un invent ideològic. Entre les noies, estan d’acord amb aquestes afirmacions el 9,3%. A la gravetat d’aquestes xifres cal sumar-hi el fet s’han duplicat en poc temps.
A més dels qui neguen la major sobre l’existència de situacions violentes (físicament, psicològica o sexual), hi ha una proporció de joves que creu que algunes d’elles, a més, són inevitables. Així, un terç dels joves creu que el control que s’exerceix sobre la parella és quelcom “normal”: control en relació als horaris, a qui pot o no pot veure, sobre la seva vestimenta, sobre els seus estudis… En el cas dels nois, el 24% creu que la violència de gènere és inevitable i que sempre ha existit (el 14,7% de les noies estan d’acord amb això), mentre que per al 15% dels nois els casos de poca intensitat, en realitat, no són un problema (les noies ho creuen en un 7%).
Queda molta feina per fer en la identificació, per part de les noies, de les situacions de violència que puguin estar vivint en les seves relacions sexe-afectives. Moltes d’elles, com en el cas d’ells, no veuen què és violència. En certa manera perquè entenen que la violència de gènere afecta a dones més grans, no a elles, i perquè, també en certa manera, la major part dels esforços de la Llei integral sobre violència de gènere se centra en les dones adultes i deixa fora d’estudis i actuacions les adolescents. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe de Save the Children No és amor, en el qual desgrana algunes de les dades i situacions que les noies adolescents estan vivint ara com ara al nostre país.
Com ha explicat Andrés Conde, president de Save the Children, les relacions afectiu-sexuals durant l’adolescència estan marcades per unes característiques específiques que estan ajudant a la situació de violència que viuen moltes joves. La intensitat amb la qual es viuen, ha explicat, “pot justificar les primeres agressions”; a més, són relacions molt mesurades per les xarxes socials que durant la pandèmia i, especialment, el confinament han guanyat un protagonisme extraordinari. Altres característiques que es donen entre els adolescents podrien ser la falta de percepció com a víctimes i agressors o que es percebi la violència de control com una cosa natural, no com un problema. Quelcom que també passa amb la violència sexual, segurament, per culpa del consum de pornografia.
Segons una enquesta realitzada fa alguns mesos per l’ONG, un 71% dels nois (28,8% en el cas d’elles) consumeix pornografia diàriament i això està repercutint en les seves relacions sexuals. La pornografia s’ha convertit d’aquesta manera en la “referència bàsica en termes de conducta sexual, malgrat ser percebuda com a sexista i violenta”, ha explicat Conde.
Per Catalina Perazzo, responsable de polítiques d’infància de l’organització, existeixen instruments per frenar aquesta ona de negacionisme per part d’un percentatge elevat de nois. També de noies. La primera d’elles és que la Llei de protecció a la infància recentment aprovada es desplegui en tota la seva capacitat. Per això han de posar-se en marxa campanyes de sensibilització, així com programes d’educació afectiu-sexual i han de comptar, a més, amb un finançament suficient. Per Save the Children, aquest finançament hauria de rondar els 155 milions d’euros, però la xifra que han pogut veure en el projecte de Llei de PGE per al 2022 està molt per sota.
A més d’això, també assenyalen la necessitat de desenvolupament de mesures previstes a la Lomloe com les d’educació afectiu-sexual o la formació en l’ús de les TIC entre noies i nois. Altres mesures passarien per generar protocols de prevenció i protecció, programes de reeducació per a agressors, mecanismes de denúncia segurs per a les noies joves.
Des de l’organització també aposten per donar a les famílies els recursos educatius necessaris per intentar prevenir la violència de gènere. No només deixar això en mans de les autoritats o dels centres educatius. Per això han publicat una sèrie de recursos de suport a les famílies perquè puguin abordar a casa temes relacionats amb la sexualitat, el ciberassetjament o la coeducació.
