Fa pocs dies la Conselleria d’Educació i Formació Professional va fixar el calendari de festes per a l’alumnat musulmà de les Illes Balears. Es tracta d’aquelles jornades en què els alumnes de religió islàmica tenen dispensa, si així ho sol·liciten, d’assistència a classe o de realització d’exàmens.
D’entrada, els alumnes musulmans de les Illes no estaran obligats a assistir a classe o fer exàmens des de les 13:30 fins a les 16:30 hores dels divendres durant el mes que dura el Ramadà. A més, s’estableixen com a festivitats i commemoracions religioses no lectives altres dates, si la família de l’alumne ho vol sol·licitar.
En la seva compareixença al ple del Parlament de dia 26 d’octubre, el conseller d’Educació va anunciar que ja s’havia contractat una professora d’Islam, que farà classes als cursos de Primària de les escoles de Lloseta i de la Colònia de Sant Jordi. D’aquesta manera començarà a caminar el pla pilot dissenyat per la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears per a l’ensenyament de la religió islàmica en els centres públics en el curs 2021-2022.
En una conferència impartida a l’Obra Cultural de Manacor el passat 25 d’octubre, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat educativa, Amanda Fernández, manifestava que “la religió hauria d’estar fora de l’escola. Ara bé, ens trobem amb diferents lleis, partint de la Constitució mateixa, que estableixen una altra cosa”. En aquest sentit cità els articles 16 i 27 de la Carta Magna, en què es diu que l’estat podrà establir relacions de cooperació amb les distintes confessions, a través d’acords, convenis i ajuts econòmics. L’acord amb la Santa Seu és del 1979, mentre que l’any 1992 se’n varen signar amb la religió evangèlica, jueva i islàmica. I que Balears, juntament amb Múrcia, eren les úniques comunitats autònomes que no oferien la religió islàmica en els centres públics.
Fernández explicà que l’Administració havia hagut de donar resposta a la petició de la comunitat islàmica, en compliment de l’acord de 1992. I que tant el currículum de l’assignatura com els requisits fixats per a poder-la impartir tenien el vist-i-plau del Ministeri d’Educació. La prova pilot “havia de comptar en un primer moment amb un màxim de deu centres; finalment en seran dos”. També comentà que “de les set propostes de professorat que havia presentat la comunitat islàmica, qui ha quedat en primer lloc en el barem de mèrits és una mestra que començarà a fer classe a Lloseta i a la Colònia de Sant Jordi”.
La directora general comentà que allò ideal seria que la religió “com a creença, pràctica o fe hauria d’estar fora de les escoles” i que seria interessant treballar “propostes com valors i drets, com els que recull la Constitució i d’altres”, o la “història de les religions, amb els punts comuns, les seves diferències, o el coneixement d’una tradició important com la catòlica dins la nostra història i entorn”. En tot cas, el conseller Martí March ha manifestat en diferents ocasions que calia “obrir una reflexió i un debat sobre el paper de la religió a l’escola”.
“Hauria de ser una extraescolar més”
Joana Maria Mas, presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca ADIPMA, considera que l’escola no pot ser “l’espai on es doni resposta a tots els canvis socials que sorgeixen”, ara amb l’oferta de la religió islàmica. Manifesta que allò relacionat amb la matèria de religió “genera conflictes, perquè no totes les famílies del centre ho entenen igual”. I que són les directores i directors els que han de resoldre les queixes dels pares i mares, no la Conselleria. “Es pensen que és una decisió del claustre o de l’equip directiu, com ha passat amb les mesures per la covid19”, explica. “La Conselleria ha hagut de donar resposta a la normativa, no és decisió seva sinó per l’obligació d’atendre una petició formal de la Comunitat islàmica”, afegeix.
L’Associació de Directors considera que les religions haurien d’estar fora de l’horari lectiu dels centres, “com si fos una activitat extraescolar més”; i afegeix que cada vegada és menor el nombre d’alumnes que tria la religió catòlica. “Són molt més els que fan l’assignatura alternativa, cosa que pot comportar que els grups de religió siguin reduïts”. L’alumnat que arriba als centres és cada vegada més divers i els doblers que es destinen per als mestres de religió “podrien ser recursos per a treballar amb tot l’alumnat valors de convivència, respecte, tolerància; és a dir, que arribés a tots els infants per igual”. “Convertir el professorat de religió en mestres de valors i convivència, seria una figura magnífica per a fomentar el respecte i saber gestionar els conflictes”, exposa.
Segons explica Mas, cada vegada hi ha més infants amb necessitats educatives i “una vegada confeccionada la quota de professorat, encara que al llarg del curs arribin alumnes amb més necessitats, és difícil que la dotació de l’equip d’orientació augmenti”. Per altra banda, “les lleis educatives haurien de contemplar que als centres públics hi ha una diversitat d’alumnat i que, per tant, s’hauria de treballar més una matèria que arribés a tots, amb independència de les seves creences”, posa de manifest.
La presidenta d’ADIPMA posa l’exemple de Bèlgica, ja que el seu govern va decidir no subvencionar cap religió, tot i ser un país amb una forta tradició catòlica. També alerta del perill i de l’efecte crida que pot suposar la implantació generalitzada del pla pilot de la religió islàmica en els centres: “Es poden crear centres gueto; encara que des de la Conselleria es digui que si aquesta opció s’ofereix a escoles que són l’únic centre educatiu en el poble, s’evitarà l’efecte crida”.
Joana Maria Mas vol deixar clar que des d’ADIPMA no es té res en contra de cap religió, però considera que “l’escola no ha de tenir aquesta funció”. Altrament, l’escola pública s’ha d’adaptar a les demandes socials que van sorgint i als canvis de perfil de l’alumnat, amb els recursos adequats i el suport de l’Administració.
“Una forma de prevenir l’extremisme”
Per la seva banda, l’imam de la comunitat musulmana de Manacor declarava, en una entrevista publicada a la revista d’informació setmanal Cent per Cent (22 d’octubre de 2021) que la presència de la religió a les aules és positiva “perquè la informació que s’hi dona és verídica, amb continguts curriculars. Això vol dir que s’accedeix a l’islam d’una forma correcta. D’aquesta manera s’evita també que altres grups duguin cap a l’extremisme o cap a idees que no ens serveixen o que no faciliten la convivència.”
En l’àmbit sindical, la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca va aprovar una resolució amb el suport de tots els sindicats (STEI Intersindical, ANPE, Unió Obrera Balear, Alternativa Docent, CCOO i UGT), en què reclamava que totes les religions quedessin fora de l’horari lectiu dels centres públics i que l’escola fos laica de debò. Una resolució que ben aviat va rebre una resposta per part del Comitè d’empresa dels docents de religió de les Illes Balears d’USO, en què lamentaven que “any rere any haguem de justificar la nostra tasca docent davant organismes que van en contra de la nostra bona feina a les escoles i instituts de la nostra Comunitat autònoma”.
No hi ha cap dubte que el debat, com deia el conseller March, és damunt la taula. Veurem quin camí prendrà…
