Actualitat

El català recula a l’aula, al pati, al menjador… i al claustre

Segons un estudi, encara no finalitzat, que està elaborant el Consell Superior d’Avaluació (CSA), durant els darrers 15 anys l’ús del català ha patit una disminució progressiva als centres educatius, tant pel que fa als alumnes quan parlen entre ells com quan s’adrecen als seus professors, però també pel que fa a la llengua amb què els professors imparteixen les seves matèries. “Teníem la percepció que això era així i ara disposem de dades, reconeixem que la situació social de la llengua catalana és preocupant i que en els darrers anys no s’ha fet prou, i per això hem de passar a l’acció”, ha explicat Gonzàlez-Cambray, en roda de premsa conjunta amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

Aquest passar a l’acció es tradueix en un pla a quatre anys vista, que aquesta mateixa tarda s’ha explicat a tots els centres educatius per videoconferència, i a través del qual el Departament vol que tots ells facin, primer, un autodiagnòstic sobre la seva situació pel que fa a l’ús de la llengua, i a partir d’aquí un pla, emmarcat en el seu projecte lingüístic de centre, sobre les actuacions que cal dur a terme per fomentar el català, en l’horari lectiu i no lectiu. Per això, cada centre haurà de disposar d’un Grup Impulsor (GI) format per docents dels diferents nivells i un membre de l’equip directiu, amb l’acompanyament dels ELIC (equips d’assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social).

La idea és que el tercer trimestre d’aquest curs 2021/22 ja es puguin activar els primers 200 GI a centres de diferents tipologies, etapes i àmbits territorials, i que fins al 2024/2025 se n’activin 1.000 més cada curs. Per dur a terme aquest autodiagnòstic, aquest trimestre un equip format per tècnics del Departament i del Consorci de Normalització Lingüística estan acabant de definir els indicadors que s’utilitzaran. L’activació d’un GI serà obligatori per a tots els centres educatius de primària, secundària i FP, públics i concertats, i també haurà d’intervenir en les activitats no lectives, en coordinació amb les empreses o entitats que gestionen el menjador o les extraescolars. L’escola bressol es deixa per més endavant.

“El Govern entra en una nova etapa pel que fa a la política lingüística”, ha explicat Natàlia Garriga, la qual ha emmarcat aquesta actuació del Departament d’Educació com la primera de moltes més que es faran en diversos àmbits, i en col·laboració amb altres departaments, per contrarestar la tendència a la baixa en l’ús social del català. Garriga ha volgut recordar que fa quaranta anys es van adoptar dos compromisos en relació al català: que tothom que viu a Catalunya el conegui i que es pugui utilitzar en tots els àmbits. Segons ha dit, no només no s’han assolit cap d’aquests dos compromisos, sinó que “els indicadors ens diuen que ens hi estem allunyant”.

Dades preocupants

Pel que fa a l’estudi del CSA, avui s’han facilitat únicament tres dades, totes elles referides a 4t d’ESO, que demostren aquesta tendència a la baixa, molt accentuada en els últims anys. Les dades comparen els resultats d’una enquesta feta el 2021 amb les mateixes preguntes formulades els anys 2013 i 2006. Així, per exemple, quan es pregunta als alumnes en quina llengua s’adrecen al professor dins de l’aula, el 39,4% diuen que sempre o gairebé sempre ho fan en català, mentre que el 2013 aquest percentatge era del 53,9% i el 2006 del 56%. També és cert que els que diuen els que contesten que mai ho fan en català són el 5,3% i que el 2006 això ho deien l’11,4% dels enquestats.

També disminueix l’ús del català entre l’alumnat per a les activitats en grup. Si el 2006 el 67% dels alumnes es relacionaven sempre o gairebé sempre en català en les seves activitats grupals, el 2021 només ho fan el 21,4%. En aquest sentit, el conseller ha recordat que “aquest fet és especialment rellevant perquè els canvis en els models pedagògics deixen enrere les classes magistrals i la relació entre l’alumnat té un paper més preponderant en el desenvolupament de l’aprenentatge”.

Però la dada possiblement més sorprenent és sobre l’evolució de l’ús del català del professorat per dirigir-se a tot el grup. El 2006 el 63,7% del professorat s’adreçava al seu grup en català sempre o gairebé sempre, el 2013 aquest percentatge havia baixat lleugerament, fins al 61,1%, i el 2021 la dada ha minvat fins al 46,8%.

Causes i contextos

A l’hora d’assenyalar les causes d’aquesta dràstica caiguda en l’ús del català a les aules, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha apuntat, per una banda, les noves metodologies, ja que els alumnes interaccionen molt més entre ells, i això fa que es deixin portar per la mateixa tendència que hi ha al carrer d’afavorir el castellà quan en un grup hi ha una sola persona que no domina el català. Sobre això, el conseller Cambray ha advertit que les metodologies actives s’han de mantenir, perquè “l’escola ja no és la de fa vint anys i no es basa en la classe magistral”. L’altre factor que ha indicat Vila és que “vivim un procés migratori constant”, que no és nou, però sobre el qual no s’ha actuat amb la mateixa determinació que es va fer en la primera dècada del segle XXI, quan per exemple es van crear moltes aules d’acollida.

L’entitat Plataforma per la Llengua ja fa temps que havia advertit de la davallada de l’ús del català als patis, si bé a través d’un estudi que des del Departament es va considerar que no tenia prou solidesa científica.

L’octubre de 2018, el Departament va presentar el “nou model lingüístic del sistema educatiu català”, amb el qual es volia reforçar la competència lingüística de l’alumnat, de bilingüe a plurilingüe. Es pretenia superar la lògica de la immersió perquè l’objectiu, en matèria lingüística, anés més enllà del domini del català i del castellà, i aconseguir que l’alumnat acabi l’etapa obligatòria amb un bon nivell d’anglès i francès i havent estat en contacte amb altres llengües com l’àrab o el xinès.

Aquest pla (que, segons ha dit avui la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, “continua vigent” i “no és incompatible” amb l’altre), va originar una certa polèmica perquè deixava oberta la porta al fet que, en determinats indrets de Catalunya on l’ús del castellà és molt minoritari, el centre educatiu pogués decidir impartir alguna matèria en castellà. Des d’alguns sectors independentistes es va voler convertir aquesta petita excepció en un intent encobert d’enterrar la immersió lingüística, una acusació poc consistent aleshores i ara.

“El català és i seguirà sent la llengua vehicular a tots els centres, és una llengua que aporta equitat i igualtat d’oportunitats i ens dona identitat com a poble”, ha afirmat el conseller d’Educació, que s’ha mostrat molt crític amb els tribunals de justícia, i en concret amb una recent sentència del TSJC que anul·la el projecte lingüístic d’una escola pública de Llagostera per no incloure que el 25% de les matèries s’impartiran en castellà. Segons el conseller, aquesta sentència, i altres del TSJC en el mateix sentit, no són fermes, ja que estan recorregudes en recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que en casos similars ha sentenciat que aquest 25% només s’ha d’aplicar a l’aula on es troba l’alumne que insta l’acció judicial.

Per Gonzàlez-Cambray, “ja n’hi ha prou que els tribunals vulguin imposar polítiques educatives; el nostre sistema educatiu té prop d’1,6 milions d’alumnes i en quinze anys només 81 han demanat les classes en castellà”.