Alguna vegada us heu preguntat per què el mòbil envia una notificació d’una aplicació quan no l’estem utilitzant? Potser així no podem deixar de revisar Instagram?
Hi ha una raó per a això i s’anomena “desenvolupament impulsat per dopamina”: es tracta d’un mètode de persuasió basat en les nostres “vulnerabilitats” humanes, com ara la recompensa variable. És la mecànica del joc que es fa servir en les màquines escurabutxaques: els sistemes de recompensa activen la dopamina, que és un neurotransmissor que regula la motivació i fa que les persones s’activin i perseverin cap a un objectiu, tant si aquest és positiu o negatiu.
Llavors, són perjudicials les aplicacions? Quin impacte tenen sobre el benestar i salut dels i les adolescents?
Les apps, com les xarxes socials, els videojocs o les plataformes per escoltar música o mirar sèries, han esdevingut un espai en el qual formem i construïm relacions, configurem la nostra pròpia identitat, ens expressem i ens entretenim. Però hem valorat quins riscos suposen, especialment per als infants i joves que es troben en un moment clau de configuració de la seva identitat i personalitat?
Algunes dades ens haurien de posar, si més no, en alerta: per exemple, el 50% de les persones que juguen en línia són joves, i el joc en línia s’ha convertit en la principal causa de ludopatia entre els menors de 26 anys. El 30% dels menors d’entre 8 i 12 anys han tingut accés a continguts pornogràfics, i gairebé 7 de cada 10 adolescents d’entre 13 i 17 anys consumeix pornografia de manera freqüent. Alhora, 6 de cada 10 nenes i adolescents pateixen assetjament a les xarxes socials, la majoria de les vegades per part de coneguts.
És obvi que l’exposició d’infants i joves a conductes de risc o a continguts violents o sexuals pot tenir un efecte negatiu en la seva salut física, mental i emocional i generar-los ansietat i/o depressió. Més enllà d’això, sovint les xarxes socials, els jocs en línia i algunes aplicacions promouen estereotips físics o de gènere, premien la popularitat i fomenten que els joves se centrin excessivament en el seu aspecte físic. També tenen diferents impactes en la gestió del temps, la regulació emocional, el sentit d’identitat i l’autoestima dels joves, i en la seva capacitat de connectar amb els altres.
Com podem lluitar contra aquests perills quan les pantalles són omnipresents i al mateix temps, són tant a l’abast de la mà dels nois i noies? Hi ha maneres. Abans, però, cal identificar quan l’ús dels dispositius és excessiu i quan aquest consum es pot considerar problemàtic.
Cal encendre els primers llums d’alerta quan, per exemple, no tenim horaris per usar els dispositius, quan el grup, els amics o familiars també en fan un ús excessiu, quan aquest consum de les pantalles genera dificultats per relacionar-se amb altres nois i noies de la seva edat o quan el consum d’aplicacions i jocs en línia és l’única activitat lúdica programada al llarg del dia.
Cal encendre els primers llums d’alerta quan el consum de pantalles genera dificultats per relacionar-se amb altres nois i noies o quan el consum d’aplicacions i jocs en línia és l’única activitat lúdica del dia
Cal considerar-ho un problema real quan l’ús del mòbil o de les pantalles genera problemes per dormir, una disminució del rendiment acadèmic, aïllament, rebuig a les interaccions socials, incompliment d’activitats quotidianes, conductes agressives o exposició a situacions perilloses. Actituds que, en darrer terme, poden desembocar en una addicció quan els infants o joves es troben ansiosos o irritables si no estan davant dels dispositius i quan no poden estar desconnectats.
Però pares, mares, educadors i educadores, no patiu: com dèiem abans, hi ha esperança.
Les pressions que senten els i les adolescents són moltes, no hem d’oblidar que en aquesta etapa estan desenvolupant la seva identitat personal i social. Cal desenvolupar el pensament crític per valorar l’impacte que tenen els continguts que consumeixen i les interrelacions digitals que tenen en l’autopercepció i en la interacció amb el seu entorn. Per fer-ho és necessari generar bons hàbits, però no val fer normes i imposar regles. Cal la implicació de tota la família per compartir uns hàbits digitals sans.
Us proposem algunes eines i propostes per construir relacions saludables amb la tecnologia i incorporar hàbits de benestar digital:
- Desenvolupar el pensament crític respecte al temps i als continguts. Reflexionar i comentar en família el que veiem i com ens fa sentir i contrastar informació per detectar fake news.
- Generar hàbits de connexió i de desconnexió. Incorporar eines de control de distraccions per desactivar aplicacions quan estem estudiant, treballant o descansant.
- Desactivar les notificacions per evitar les distraccions I recuperar el control de l’atenció i del temps de connexió.
- Instal·lar eines de benestar digital. Els nostres dispositius incorporen eines anomenades de benestar digital que ens permeten portar el control del temps de connexió i programar horaris de desconnexió per evitar distraccions o per no rebre alertes a la nit.
- Sopars sense dispositius. Com comentàvem, és responsabilitat dels pares i mares educar als nostres fills i filles en uns correctes hàbits digitals, i tota la família n’ha de ser corresponsable. Per això una bona iniciativa pot ser deixar els mòbils lluny de la taula durant l’estona dels àpats i no consultar-los durant aquesta estona, que es pot dedicar a comentar cara a cara els esdeveniments del dia.
- Crear un espai de càrrega compartida a la llar per carregar els telèfons mòbils i tauletes fora de les habitacions durant la nit.
- Tornar al despertador analògic i despertar-nos cada matí sense que el telèfon sigui el primer que els joves i adolescents vegin en obrir els ulls.
