Reportatge

Pensar el món per transformar l’escola: una experiència “explosiva” al País Valencià

La ubicació del centre educatiu obliga al desplaçament de persones des de diferents punts geogràfics. Potser una bona idea per evitar l’impacte ambiental causat per tots aquests viatges és que el centre tingui diferents seus i així es minimitzin. O que compti amb un servei de préstec de bicicletes entre l’alumnat perquè no s’usin mitjans de transport contaminants.

Aquestes són només algunes de les idees que estudiants de diferents nivells han pogut inventar quan se’ls ha enfrontat amb la necessitat de buscar solucions a dilemes possibles. Una cerca que forma part del projecte Educar pel futur, que s’està desenvolupant durant aquests primers mesos de curs i fins a mitjan febrer a diferents centres del País Valencià dins de la xarxa Planea.

Un projecte gairebé llampec. Va començar a l’octubre i gairebé tanca les seves activitats aquest mes de desembre. Encara quedaran algunes últimes cites en els primers mesos de 2022, però el treball gros ja estarà fet aleshores.

Educar pel futur, una iniciativa de la Xarxa Planea que s’ha estat desenvolupant al País Valencià de la mà del Consorci de Museus i de Permea, tracta de fer reflexionar als claustres i a l’alumnat sobre l’emergència climàtica per imaginar futurs possibles; futurs utòpics en els quals poder habitar amb una major harmonia amb l’entorn. I des d’aquest pensar futurs positius possibles, intentar transformar l’entorn dels centres educatius i la relació entre tots dos.

«El material es planteja com un explosiu que deixes en el centre». Així ho veu Coloma Mestre, professora en el centre de formació de persones adultes Vicent Ventura, a València. És un dels que des de fa uns mesos s’ha embarcat en aquest projecte.

Aquest explosiu que arriba al centre l’han dissenyat Audrey Lingstuyl i Michael Urrea, dissenyadors i experts en comunicació. I l’han dissenyat perquè s’utilitzi en diferents fases. Com explica Coloma, en la primera hi ha una sèrie de «cartes», com si fos una baralla. En cadascuna d’elles hi ha un text sobre el que l’alumnat ha de realitzar una reflexió; per exemple, imaginar un món en el qual no hi hagi humans, o pensar en els milions de microorganismes que habiten el nostre cos.

La segona, comenta Teresa Rodríguez Maturana, professora d’una altra escola d’adults, Giner de los Ríos, a Alacant, té a veure amb el fet que cada estudiant ha d’escriure un relat sobre una base també fixada en una sèrie de targetes que li marquen un «futur», un «repte» i una «cosa». «La idea és que pensis un futur en el que tens un repte que pots solucionar amb una cosa», comenta la docent.

Tots dos centres, com la resta dels que participen, porten ritmes diferents en el desenvolupament. En el de València havien avançat una mica més, mentre que en el d’Alacant encara no s’hi havien posat a escriure del tot. Totes dues docents destaquen l’interessant d’aquesta fase d’escriptura, per fomentar la creativitat, per exemple. L’objectiu, comenten, és que els futurs dels que parlin els relats no siguin distòpics, sinó utòpics; dirigir aquesta creativitat cap a una acció de millora i no que es quedi en una paràlisi provocada per la possibilitat d’un futur negre.

Una vegada que es passi aquesta fase creativa, de redacció de relats, vindrà el gran acord de transformació. Una proposta de canvis possibles en els diferents centres educatius que responguin a la crisi climàtica i, també, que modifiquin la relació que tenen cadascun d’ells amb l’entorn en el qual s’emmarquen.

L’objectiu és que aquesta fase estigués acabada aquest mes de desembre. Totes dues docents coincideixen que els temps amb els quals estan treballant són una mica escassos, que una transformació de centre es triga una mica més a idear-la. Encara que, en qualsevol cas, estan satisfetes amb el que han fet fins ara i amb el material del projecte i veuen com una possibilitat continuar desenvolupant el projecte en anys esdevenidors, de manera que pogués anar creixent.

Una altra perspectiva

Des d’indrets allunyats tenen visions similars del treball que tenen entre mans. Com comenta Natxo Presencio del Diego, director del CFPA Giner de los Ríos, el projecte del centre que dirigeix és ser un facilitador, un obridor de portes per un alumnat que en bona part ve rebotat d’un sistema educatiu que no ha pogut o sabut donar-li resposta o suport. Xavals que van sortir de l’educació quan van poder i que, passat cert temps, hi han tornat, per exemple. Xavals i no tan xavals amb històries de vida molt complexes que, principalment, el que necessiten és un títol que els permeti o bé treballar o bé accedir a un nou itinerari formatiu.

«Qualsevol estímul que puguem donar-los serà benvingut», resumeix per explicar el perquè s’ha ficat en aquest jardí. Un motiu gens menyspreable en pensar que el centre té 25 docents, dels quals quatre tenen destí definitiu (la resta marxarà el pròxim curs). Entre tots ells, uns més que altres, gestionen, a més de les matèries i les classes, els mòduls i els projectes, tota la burocràcia administrativa del centre (tenen a unes 1.400 persones inscrites). La formació de persones adultes no compta amb la possibilitat de tenir personal d’administració.

«Intentem que la gent que passa per l’escola no ho faci només amb la manera finalista de treure’s un títol, sinó que l’experiència de ser aquí li aporti experiències que normalment, si no passa per aquí, segurament pel seu perfil no tindria». Així ho entén Coloma Mestre a l’hora de parlar del treball que fan des de les escoles d’adults.

Es tracta d’una tipologia d’alumnat molt diferent a la que té Rosana Soler. És professora de filosofia de l’IES Barri del Carme, de València. En el seu cas està treballant gairebé en solitari, des de l’assignatura de Valors Ètics amb el seu alumnat de secundària obligatòria. Està «encantada», diu, amb elements com el protagonisme que adquireixen noies i nois, o el treball en grup al qual estan obligats. Creu, això sí, que és més fàcil treballar amb 3r i 4t curs que amb els dos primers. «Els nanos entenen millor, els hi agrada, estan motivats i fan alguna cosa fora del normal», explica. «Els materials artístics donen una altra perspectiva, obliguen a situar-se en un altre lloc», comenta.

Un dels avantatges que tenen els centres de formació de persones adultes és que tenen un major marge de maniobra per modelar el currículum i fer encaixar el projecte en el treball que fan. Quelcom que per Rosana Soler és més complex. Aquesta és la raó per la qual ella està treballant sola en el centre. Altres companys, explica, com els de dibuix, ho van intentar, però no era fàcil quadrar el projecte amb la matèria. No obstant això, el temari de Valors és prou ampli com per donar cabuda als temes i tècniques que planteja el projecte.

En el cas dels CFPA ja havien treballat i treballen amb les arts d’una manera o una altra: passejos literaris, cursos d’escriptura, teatre, música… En el cas del Vicent Ventura, comenta Coloma Mestre, a més del vessant artístic, el curs passat ja havien fet un projecte anual de sostenibilitat i, d’aquesta manera, la proposta d’Educar pel futur els encaixava perfectament.

Per facilitar el procés, que han de fer en el centre els i les docents en solitari amb l’alumnat, s’han desenvolupat diferents reunions telemàtiques en les quals hi han participat tots els centres educatius, així com representants de la xarxa Planea i també els i les artistes que van dissenyar els materials de la caixa.

En aquestes reunions els centres han exposat els seus diferents avanços i, a més, han rebut formació i informació dels següents passos que havien d’anar seguint al llarg del projecte.

Cap al febrer o començaments de març hi haurà una reunió presencial en la qual estaran els docents dels centres participants per fer una posada en comú dels diferents resultats, dels projectes de transformació que s’hagin acordat a col·legis, instituts o centres d’adults. Caldrà veure la forma en la qual aquests canvis arriben a materialitzar-se després.

Creació del material

Audrey Lingstuyl i Michael Urrea han estat els encarregats de dissenyar els materials que componen el kit que s’ha enviat als centres. Un “detonant”, ho anomenen, per generar temps i espais perquè els nanos, en realitat, la comunitat educativa, pugui pensar, reflexionar sobre els reptes que tenim sobre la taula en relació a l’emergència climàtica.

Audrey i Michael són els responsables Äther Studio, una empresa que es dedica, en bona part, a temes de disseny i comunicació. S’han passat més o menys un anys treballant en la construcció dels materials del kit.