Juliol arriba carregat de voluntaris i voluntàries que marxen a conèixer projectes de cooperació d’ONG catalanes, una manera de conèixer món tot donant suport a processos de canvi en els països que visiten. Molts d’ells han participat a la Fira de Voluntariat Internacional – Torna canviada, que organitza Lafede.cat al mes de gener.
Lafede.cat ha parlat amb dos voluntaris que ja han viscut aquesta experiència per saber com es van formar, què van aprendre o de quina manera els ha canviat l’experiència.
L’Arantxa Comamala és de Barcelona, té 27 anys i l’any passat va marxar de voluntària amb VOLS a Andahuylas, Perú, on va conviure amb nenes de famílies rurals amb pocs recursos. L’experiència va ser tan positiva que enguany marxa de nou com a responsable d’un Camp de Treball Jove a Tànger, Marroc.
El Marc Roger també és de Barcelona i té 30 anys. La seva primera experiència com a voluntari va ser el 2012, quan va viatjar amb Proide a Iquitos, l’Amazònia peruana, per participar en un dels projectes de l’entitat per garantir oportunitats educatives a infants i joves en situació vulnerable. Després de l’experiència, es va incorporar a l’Àrea de Voluntariat de l’entitat fins a ser-ne, avui, coordinador dels camps a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. Aquesta setmana ha marxat a Guatemala a viure la seva segona experiència en un camp de treball internacional.
Com va ser la formació que vau rebre abans de marxar de voluntaris? Per què és important fer-la?
Marc Roger: Per algú que prèviament no ha viscut res semblant, el curs d’introducció al món de la solidaritat i el desenvolupament és indispensable per copsar les grans diferències estructurals del món i comprendre les dinàmiques que originen la desigualtat social.
Arantxa Comamala: En el moment que prens la decisió de fer un voluntariat internacional, has de tenir clar que és necessari i imprescindible dur a terme una formació, és a dir, una preparació prèvia per ubicar-te i anar-te preparant per a l’experiència que vindrà després. Aquesta preparació t’ajuda a ser més conscient de les desigualtats que hi ha al món, de com viuen i perceben les coses en d’altres països i del paper que juguem els voluntaris i voluntàries. Els aprenentatges comencen des del primer minut, en el mateix instant en què decideixes fer un voluntariat.
Què vau aprendre? Va canviar la vostra visió sobre les desigualtats, la pobresa o la justícia a nivell global?
AC: Em va xocar l’enorme desigualtats entre homes i dones. En l’àmbit rural es veu molt clarament com les dones estan en un segon terme, treballen al camp, a casa, tenen cura dels fills, mentre que els homes tenen una actitud masclista i poden exercir la violència sobre les dones. També i, gràcies a les diferents situacions que vaig viure, em vaig adonar que la pobresa es viu de forma molt diferent a com la vivim aquí. Malgrat els pocs recursos materials i econòmics que tenen, no perden la capacitat de fer coses, s’ajuden entre ells sense esperar res a canvi i comparteixen el poc que tenen.
MR: En total vaig estar-hi 30 dies, que em van permetre endinsar-me a una cultura molt diferent a la meva. Ser fora de casa i deixar les comoditats de la zona de confort em va fer adonar que carregava una mena d’impermeable que impedia que res penetrés. Però al Perú, sense aquest impermeable, desprotegit i vulnerable, tot va començar a prendre una dimensió i intensitat que m’ha modificat, i que ha modificat el lloc que ocupo al món.
Què ha implicat la realització d’aquest voluntariat en la vostra vida diària?
AC: Tantes coses que m’estic plantejant de tornar-hi l’estiu vinent. Al Perú vaig viure molts moments de pregària, de compartir amb les nenes, era una convivència de 24 hores amb elles i això fa que en tornar et plantegis les coses diferents. Ara intento dedicar un temps cada dia a parar i pensar en tot allò que he fet i també ha canviat la manera d’escoltar i acompanyar els nens i nenes amb els qui treballo a Barcelona. No sé explicar ben bé en què he canviat, però veig el món diferent, he aprés a escoltar-me i a compartir amb els altres l’experiència, perquè si plantes la llavor i la cuides creixeran persones que voldran viure una experiència de voluntariat.
MR: La tornada a casa va ser tot un repte: com tornar al dia a dia sense aquest impermeable que Perú m’havia arrencat? Com mantenir viu l’esperit de solidaritat i continuar compromès amb aquella realitat que havia descobert? Tenia clar que per aconseguir-ho havia d’incorporar canvis al meu dia a dia i PROIDE era el lloc perfecte per canalitzar les meves inquietuds i per seguir col·laborant amb el Sud des del Nord, fent possible que altres persones puguin viure una experiència semblant a la meva i se sumin després al compromís de la transformació social.
