Recentment, una família em va preguntar: “La inclusió funciona?” La meva resposta, intentant evitar un “sí” o “no” radical, va ser: “Depèn”. Depèn de si l’alumne compta amb els suports i ajustos adequats per garantir el seu aprenentatge. Aprendre no es limita a adquirir coneixements, sinó que implica desenvolupar habilitats, actituds i valors a través de l’experiència, l’estudi i la pràctica. Aprenem quan som capaços de pensar per nosaltres mateixos, quan entenem el món que ens envolta i quan sabem com afrontar millor les noves situacions.
I quin paper juga l’entorn en el nostre aprenentatge? Poder garantir-lo, i torno a la meva resposta, “Depèn”. Depèn de molts factors: del centre educatiu on assisteixi l’alumne, dels recursos i suports disponibles (econòmics i humans), de l’experiència i els coneixements del centre en atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques (bones pràctiques basades en l’evidència) i dels valors i actituds de la comunitat educativa (les creences compartides per mestres, famílies i alumnes).
Normalment, parlem de la inclusió educativa de manera global, com la defineixen Booth i Ainscow: “Un conjunt de processos orientats a augmentar la participació dels estudiants en la cultura, els currículums i les comunitats de les escoles”. Però, a partir de la meva experiència i de les aportacions d’autors com I. Calderón i J. Font, és fonamental que anem més enllà d’un concepte abstracte de la inclusió, perquè la inclusió educativa no és una fórmula única ni un procés generalitzat aplicable a tots els alumnes per igual. En lloc d’això, ha de ser una pràctica adaptada a cada infant, tenint en compte les seves necessitats individuals i els suports que necessita per assolir els seus objectius d’aprenentatge. És necessari crear entorns educatius que fomentin l’aprenentatge, proporcionant oportunitats per a vivències positives i enriquidores que ajudin els infants a créixer com a persones i ciutadanes plenes de potencial.
La inclusió educativa no és una fórmula única ni un procés generalitzat aplicable a tots els alumnes per igual
I com ho hauríem de fer? Aquest és un dels grans reptes. L’educació dels infants ha de ser una aposta real per la inclusió educativa de tot l’alumnat, especialment aquell amb necessitats educatives específiques. Això implica invertir de veritat en aquest alumnat, considerant-los agents que poden aportar valor a la societat com a ciutadans/es de ple dret i futurs treballadors/es.
Tot i que hi ha un marc legislatiu que reconeix els drets d’aquests alumnes, sovint, a la pràctica, aquests drets no es compleixen. Encara hi ha situacions que queden estancades, com les modalitats limitades d’escolarització que no ofereixen mesures flexibilitzadores ni retorn a opcions més inclusives, de manera que l’alumne acaba als recursos especialitzats sense altres alternatives formatives. També hi ha la manca de sortides postobligatòries que reconeguin unitats de competència més enllà del títol acadèmic, facilitant l’accés d’aquests alumnes al món laboral amb els suports que necessiten. Això inclou l’accés a alternatives d’habitatge i altres oportunitats vitals.
El més preocupant és que sovint no se’ls ofereixen opcions de vida tan diverses com les de la resta dels seus companys/es. Semblaria que se’ls espera poc, ja que, des de l’inici, les seves opcions són limitades, mentre que flexibilitzar serveis i superar les barreres administratives i legislatives per implementar nous projectes pilot es presenta com una tasca molt difícil.
És necessari crear entorns educatius que fomentin l’aprenentatge, proporcionant oportunitats per a vivències positives i enriquidores
Per avançar cap a una veritable inclusió, cal començar a dissenyar plans individuals de centre i acompanyar-los amb l’expertesa dels diferents agents educatius i comunitaris. Sabem que els centres educatius tenen capacitat per a fer-ho, sempre que disposin dels recursos i suports adequats, doncs, l’educació ha de ser una responsabilitat de tota la societat i durant tot el cicle vital.
I en aquest procés també entren les entitats del tercer sector, aportem experiència i coneixement específic per acompanyar al sistema educatiu a avançar cap a la inclusió i l’equitat de tot l’alumnat.
I arribem fins aquí per explicar el perquè del Correblau.
Des d’Aprenem Autisme, des de fa 9 anys, posem la nostra expertesa i llarga trajectòria professional a disposició dels centres educatius que aposten per la inclusió de l’alumnat amb autisme, oferint un programa específic que inclou accions de formació, d’assessorament i d’acompanyament al centre.
Aquest projecte és possible en part, als beneficis obtinguts de la nostra cursa Correblau, una cursa solidària que té com a objectiu recaptar fons per millorar la qualitat educativa de l’alumnat amb autisme, que permet subvencionar aquestes accions als centres educatius, alhora que genera un impacte positiu a tota la comunitat. Aquest any, celebrem la seva 9a edició el pròxim 24 de novembre al Parc del Fòrum de Barcelona, on gairebé 1.700 participants van córrer la passada edició sumant quilòmetres per l’autisme.
