Actualitat

Prevenció, detecció precoç i tractament adequat, factors clau per a reduir la depressió

La depressió afecta 280 milions de persones arreu del món, un 5% de la població global, segons dades del Departament de Salut. Aquesta malaltia mental, que va més enllà de la tristesa ocasional o del fet d’estar baix de moral, es manifesta amb símptomes com ara la pèrdua d’interès, el malestar persistent i trastorns associats com l’ansietat o l’insomni. Malgrat la seva elevada incidència, moltes persones no reben el tractament necessari degut a l’estigmatització i a les dificultats en la detecció.

A Catalunya, es calcula que un 9,2% de la població de més de 15 anys pateix depressió, moderada o greu, xifra que suposa un increment del 28% respecte al 2019, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Aquesta malaltia és notablement superior en les dones (12%) davant d’un  6% d’homes, I té una incidència especialment alta entre les persones més grans de 74 anys (13%) i també entre les classes socials més desfavorides (11%).

En aquest sentit, també cal destacar que l’any 2023 es va registrar un augment significatiu en l’ús d’antidepressius: més d’1,2 milions de persones (1.259.756) van tenir almenys una dispensació, un 169% més que l’any 2020. I crida especialment l’atenció l’increment entre els menors de 15 anys (+253%). Un dels objectius del Pla de Salut 2021-2025 és reduir el nombre de persones que prenen antidepressius durant més de sis mesos. Tot i això, l’any 2023 un 10,5% van seguir rebent aquests tractaments (+0,8% respecte a 2021).

Aquesta tendència a l’alça en casos de depressió coincideix també amb les dades de la Central de Resultats: l’any 2023, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre un 9,5% de la seva població per trastorns depressius, amb un clar predomini en noies (12,3% davant d’un 5% en nois). La mitjana de visites anuals per pacient va ser de 12,2, i es van atendre un total de 2.203 casos, un 10% més que el 2020, dels quals el 74% van ser noies.  Tanmateix, als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA), un 23,8% de la població atesa va ser diagnosticada amb trastorns depressius, amb un 27,4% de dones i un 26,8% d’homes. La mitjana de visites per pacient va ser de 7,2, amb un total de 3.904 casos atesos, xifres que suposen un 15% més que l’any 2020, dels quals el 71% eren dones.

Pel que fa a l’atenció primària, el 2023 es van registrar 44.447 nous casos de trastorns depressius. Malgrat la disminució de diagnòstics durant el confinament per la COVID-19, des del 2017 s’ha produït un increment en la detecció.

Inversió en prevenció

Les dades reflecteixen un augment rellevant de trastorns depressius a Catalunya, especialment en dones, persones grans i grups socioeconòmics desafavorits. Això posa en relleu la necessitat d’invertir prioritàriament en prevenció, detecció precoç, millora dels recursos d’atenció i sensibilització social. Les intervencions s’adrecen principalment a reduir el risc de recurrència o cronificació d’aquest problema de salut. En la mateixa línia, el Departament de Salut també recomana hàbits saludables per reduir el risc de patir depressió, com seguir una alimentació saludable, fer activitat física, no fumar ni beure alcohol i cuidar la qualitat del son.

Als portals en línia d’alguns hospitals, com el de Sant Pau o el Clínic, també hi podem trobar informació fiable que ens indica quan ens hem d’alertar. Així, tot i que els símptomes de la depressió poden variar d’una persona a una altra, de manera que no tots els pacients tenen els mateixos símptomes ni es manifesten amb la mateixa intensitat, alguns indicadors fonamentals serien:

• Baix estat d’ànim, tristesa o sentiments de desesperança.
• Pèrdua d’interès per les activitats de les quals abans es gaudia, o disminució del plaer en realitzar-les, la majoria dels dies durant les darreres setmanes.
• Irritabilitat (enfadar-se fàcilment).
• Pèrdua d’energia, o cansament.
• Desordres del son, especialment insomni.
• Canvis en els hàbits alimentaris, que sovint produeixen variacions en el pes.
• Dificultat per concentrar-se o problemes de memòria.
• Pèrdua d’interès sexual.
• Sentiments d’inutilitat o de culpabilitat.
• Pensaments negatius, excessiva autocrítica.
• Desitjos de mort o ideació suïcida.

També hi ha algunes circumstàncies que incrementen el risc de depressió:

• Haver patit algun episodi depressiu anteriorment.
• Tenir antecedents de persones deprimides a la família.
• Haver tingut experiències de pèrdua o estrès, com la mort d’éssers estimats, la pèrdua del lloc de treball, solitud, canvis en l’estil de vida o problemes en les relacions interpersonals.
• Viure situacions conflictives en l’entorn (a la feina, a casa o en altres contextos).
• Haver patit traumes físics o psicològics.
• Tenir una malaltia física greu o problemes crònics de salut.
• Prendre determinats medicaments (es pot consultar amb el metge o la metgessa). 
• Abusar de l’alcohol o d’altres drogues (poden empitjorar la depressió). 
• Algunes dones poden ser més vulnerables a la depressió després del part, especialment si tenen algun factor de risc dels que s’han anomenat anteriorment.