Reportatge

Acollir, a qualsevol moment. Acollir, sempre

S’ha acabat el curs, i alguns alumnes a penes feia unes setmanes, o un parell de mesos tan sols, que s’havien incorporat a les classes. Ha estat el vist i no vist que no té més remei que viure l’alumnat nouvingut que arriba d’un altre país i és escolaritzat poc abans de l’estiu.

Sense conèixer la llengua catalana, com et dius, quants anys tens, d’on ets, quant de temps fa que vius a Catalunya, què t’agrada fer… Són les primeres preguntes amb les quals es començava a familiaritzar, en la presentació a la resta d’alumnes de l’aula d’acollida on va entrar.

Les aules d’acollida són les classes pensades per a rebre l’alumnat estranger que és inscrit en un centre d’ensenyament -a qualsevol moment del curs- sense conèixer la llengua catalana. Aquest curs 2024-2025, hi ha hagut 1.583 aules d’acollida, 1.303 en centres públics -amb uns 25.000 alumnes- i 280, en concertats.

Segons el Departament d’Educació, a les aules de Catalunya es parlen unes 160 llengües diferents. A començament d’aquest curs, el 14,4% de l’alumnat escolaritzat a Catalunya era de nacionalitat estrangera. Però, en instituts com el Margarida Xirgu, de l’Hospitalet de Llobregat, aquest percentatge és bastant superior. “L’Hospitalet, i en concret, la nostra zona, Collblanc, Torrassa, Pubilla Casas i la Florida són receptors ‘vius’ que no han parat de rebre immigració”, comenta el director de l’IES Margarida Xirgu de l’Hospitalet, José Manuel García Barrero. La matrícula oberta permet inscriure alumnat nou en qualsevol moment del curs. Per fer-nos una idea de com arriba a ser de ‘viva’ la matrícula vinculada a l’arribada més gran de famílies d’altres països en aquests barris de l’Hospitalet, el director ens comenta que al mes de juny, encara reben alumnat de fora. Aquells nois o noies que no han estat escolaritzats com a mínim un parell d’anys al nostre sistema educatiu, a Catalunya, entren a l’aula d’acollida.

Matrícula viva

Històricament -comenta el director del Margarida Xirgu-, “la matrícula viva ha estat un problema endèmic al barri. Sempre ha estat igual. Des que ho recordo -i ell ja porta vint-i-dos anys en el mateix centre-, matriculem molts alumnes amb el curs ja avançat“.

Tal com expliquen des del Departament d’Educació, «l’aula d’acollida és un suport addicional adreçat a l’alumnat nouvingut. És un punt de referència i un marc de treball obert, amb una interacció constant amb la dinàmica del centre, que permet una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Tanmateix, proporciona a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit”. Des del curs 2004- 2005, es considera nouvingut l’alumne o alumna de nacionalitat estrangera que s’ha incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s’hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos si procedeix d’àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del català.

La Maria Lluïsa Serra fa gairebé vint anys que va començar a treballar com a docent d’aula d’acollida. N’és tutora a l’institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i, enguany també ha estat la coordinadora LIC (Equips de llengua i cohesió social), de manera que ha coordinat les aules d’acollida, a part d’ocupar-se, com a professora, d’alguns dels grups d’aula d’acollida.

Serra recorda que, els primers anys, l’alumnat no era tan nombrós i tampoc no hi havia tanta matrícula viva. “Cap al 2011 crec que va ser el canvi, però, així i tot, no vam rebre tants alumnes nouvinguts, és a dir, arribats a Catalunya en els últims 24 mesos, perquè a final de curs vam arribar a quaranta-tants alumnes. Posteriorment, en quatre o cinc anys, va canviar la cosa cap a més de vuitanta alumnes nouvinguts. L’arribada ara es fa al llarg del curs, fins a mitjan maig tenim matrícula viva”, explica la Maria Lluïsa.

El dol migratori

El gran repte, a l’aula d’acollida, és ajudar a posar bé les bases del català. La seva finalitat primera és proporcionar a aquest alumnat nouvingut el nivell de competència lingüística que li permeti interactuar amb l’entorn escolar i social. Però, aprenent la llengua, també s’ajuda els nouvinguts a situar-se en la nostra cultura, tradicions, costums, gastronomia, geografia… El desafiament és fer-ho, malgrat que aquests alumnes han deixat enrere un país, casa seva, els amics, avis i àvies, tal vegada el pare o la mare, una altra escola i companys de classe. Han de fer el seu dol migratori.

Una activitat que els ajuda a fer-lo, si més no a ser conscients del que viuen, és el taller de Dol Migratori que realitzen membres de l’organització JIS (Joves per la Igualtat i la Solidaritat). És una oenegé de l’Hospitalet de Llobregat que va néixer l’any 1994 com a dinamitzadora del treball socioeducatiu que acompanya en la integració del jovent sigui quina sigui la seva procedència i context social. Servint-se de diverses dinàmiques d’interacció amb l’alumnat, d’una manera molt respectuosa, van ajudant-los a pensar i compartir, sempre en la mesura que vulguin, l’experiència que travessen, aquest viatge des del seu país, els records que són els seus tresors i les dificultats o facilitats que en el nou context en què viuen troben. “Tenen molta experiència i tracten amb molta sensibilitat el tema”, expressa la Maria Lluïsa Serra referint-se a les persones del JIS amb qui que cada any programen aquests tallers a l’institut.

A l’aula d’acollida, aquesta important llavor que els deixa el taller, la invitació a obrir-se i compartir, té la seva continuïtat, perquè en ella aflora, per sobre de tot, l’absència de referències de la llengua catalana, però també és on surten més les històries personals. Això passa per una major vulnerabilitat de qui arriba i no coneix la llengua i en l’aula d’acollida tothom es reconeix com a igual pel fet de passar pel mateix camí d’arribada, retrobant-se cada cop per fer aquest treball més intens amb l’aprenentatge del català, però també perquè en aquest espai els grups d’alumnat són més reduïts. El contrast de cultures, ara sobretot amb la catalana, també posa més en relleu la identitat de cadascú.

En paraules de la coordinadora de les aules d’acollida del Margarida Xirgu, “aquí tenen espai per obrir-se i per connectar amb el seu bagatge cultural, moltes vegades a partir de la relació o la comparació amb la cultura catalana, i les altres cultures de l’aula. És molt important que tinguin veu, i ho poden fer aprenent llengua catalana”. I ho explica amb exemples: “Si treballem la unitat del menjar, sempre expliquen un plat típic del seu país; si treballem el vocabulari de la casa, comparen les cases i edificis d’aquí amb les dels seus països d’origen; per celebrar el Dia Internacional de les Dones, escriuen la biografia d’una dona referent del seu país”.

Normalment, a l’aula d’acollida -explica la Maria Lluïsa- “s’estan vint-i-quatre mesos, trenta-sis si venen de països amb llengües no romàniques (que solen ser entre un 15 i un 20%). Molt excepcionalment, si algú ha après molt i segueix molt bé el ritme en les matèries de l’aula ordinària, es pot plantejar a l’equip docent la sortida, i si la majoria està d’acord, deixa l’aula d’acollida”. Al Margarida Xirgu, pràcticament el 100% de l’alumnat nouvingut arriba directament del seu país d’origen.

En funció de les característiques de l’alumnat d’origen estranger, els centres han de donar la resposta organitzativa més adequada per garantir-los l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització, i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que els facilitin la integració a les aules ordinàries des del primer moment.

Mentre que a l’aula ordinària, a classe de català s’ensenya el sistema de la llengua a alumnat que ja és competent en la llengua en l’àmbit comunicatiu, a l’aula d’acollida -puntualitza la Maria Lluïsa Serra- “ensenyem des del nivell inicial (A1) i des de l’enfocament comunicatiu, de manera que es treballa força la llengua oral. Fem tasques que simulen situacions comunicatives, i es treballa molt per parelles. D’altra banda, també es poden compartir més vivències i experiències, perquè els grups solen ser més reduïts. També el fet que tinguem més hores de docència amb un mateix grup afavoreix l’acompanyament emocional i la coneixença mútua”. 

Quan arriba algú, “sempre es presenten un per un: com es diuen, quants anys tenen, d’on són, quants anys fa que viuen a Catalunya, i què els agrada fer, quines aficions tenen, i donem la benvinguda a la persona. Si es veu amb cor de presentar-se en català, a partir d’una pauta, ho fan; si no, els la presento jo”, precisa Serra. Després, també continuem la presentació introduint paraules o expressions bàsiques que han d’aprendre i, a la resta d’alumnes,  els serveix per repassar”, afegeix.

Ella els prepara dossiers bàsics perquè vagin treballant i, a mesura que van aprenent, segons la unitat que estiguin fent la resta del grup, poden participar en algunes tasques. I, d’aquesta manera, de mica en mica es van incorporant al ritme del grup.

Des de l’experiència de més de vint anys de l’aula d’acollida a l’IES Margarida Xirgu, el director el considera “un recurs 100% indispensable. És un molt bon recurs, perquè la integració al centre escolar passa per una acollida que calma, una dedicació que adapta i una atenció que integra. I gràcies a això, al nostre centre que fa tants anys que el tenim, hem tingut sempre molt de tacte amb aquesta recepció de l’alumnat nouvingut, ho hem cuidat molt”, precisa. Ara bé -afegeix “l’inconvenient, com sempre, és la falta de recurs humà i la sobreràtio del servei”. Per tant -diu- “la teoria no casa amb la pràctica i el resultat, moltes vegades, no és el proposat”.

Aula d’acollida accelerada

Una altra opció d’acompanyament a la integració lingüística és la impulsada des del Consorci d’Educació amb les aules d’acollida accelerada (AAA). En aquest cas, no hi ha matrícula oberta, per tant, no s’incorporen nous alumnes una vegada s’ha iniciat el curs i l’objectiu és que l’alumnat nouvingut de l’ESO pugui assolir els coneixements, la confiança i el domini bàsic de la llengua amb un curs intensiu que va de setembre fins a gener. I, a partir d’aquí, que es pugui incorporar a l’aula amb més preparació per treballar els objectius educatius d’aquesta etapa i poder-se preparar, també, per accedir a la formació de batxillerat o a la formació professional.

Aquest curs 2024-2025 se n’ha consolidat la prova pilot que es va posar en marxa el curs passat, amb deu aules d’acollida accelerada a la ciutat de Barcelona. Cada aula ha tingut vint places i a cada alumne se li ha assignat una aula en funció de la proximitat i disponibilitat. Els centres que han tingut AAA han estat: L’Institut Verdaguer, el Martí i Pous, l’Angeleta Ferrer, el Joan d’Àustria, el Barcelona Congrés, l’Institut Montserrat, el Teresa Pàmies, l’Institut Montjuïc, el Moisès Broggi i l’Institut Escola El Molí.

El servei d’aula d’acollida accelerada s’adreça a l’alumnat estranger de 1r, 2n i 3r d’ESO que no ha estat prèviament matriculat a cap centre de Catalunya (sol·licitant prèviament). També hi pot optar alumnat de 4t d’ESO, si el servei d’orientació del Consorci d’Educació ho decideix després d’una entrevista inicial.

Fins a 74.328 alumnes han entrat al sistema fora del període de matrícula ordinari al llarg d’aquest curs que ara es tanca. Això suposa 11.000 infants i joves més que el curs passat. Aquestes dades, exposades fa un mes al Parlament per la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, posen en context un dels grans reptes del Departament, que és organitzar la previsió de places als centres d’ensenyament. La xifra també confirma el sentit i necessitat de recursos per a continuar comptant amb les aules d’acollida com a primer contacte amb l’aprenentatge de la llengua catalana.

Els centres educatius que durant els cinc cursos darrers han tingut una o més dotacions d’aules d’acollida tenen garantida una aula d’acollida de continuïtat. Aquest recurs va acompanyat del compromís per part de la direcció del centre educatiu d’assignar aquesta plaça, durant tres cursos continus, a docents que, preferentment, tinguin plaça en el centre i que tinguin el perfil docent reconegut d’acollida i immersió. A més a més, aquestes dotacions compten amb l’assessorament pedagògic per part dels equips d’assessorament LIC i la supervisió de la Inspecció Educativa. Per la seva part, els docents nomenats com a tutors d’aula d’acollida adquireixen el compromís de seguir un itinerari formatiu que garanteix assolir el perfil docent necessari.