Opinió

Ni la Història és només una assignatura ni el Mal és només Auschwitz

Sempre que es viuen temps convulsos, l’escola ho entoma com pot. Els temps convulsos en el món real són principalment en mans dels representants polítics (o dels detentadors de poder allà on no hi ha democràcia; tenim a Trump, a Netanyahu i a Jamenei). Els temps convulsos en la ment dels nens són en mans, en gran mesura, dels mestres. Vull enllaçar amb un article anterior que més o menys titulava «L’escola contra el Mal».

Tots apareixem en una mena de pel·lícula començada de fa mil·lennis, però pocs saben bé la trama que s’hi juga. Moltes vegades ni els mateixos protagonistes hi han reflexionat prou (cap dels anteriors que he posat d’exemple). Els nens seran els figurants i protagonistes del futur. De nens i mestres dependrà en bona mida la marxa de la Història futura. La pel·lícula va començar sense guió fa milions d’anys. Els possibles guionistes vam aparèixer fa uns dos-cents mil anys sense cap idea al cap. Almenys cap idea que ens diferenciés prou d’altres mamífers. Dos-cents mil anys després encara improvisem massa i falten arguments compartits.

Si això fos realment una pel·lícula, la Història podria ser una assignatura. Com que és tota la nostra realitat, és, en realitat, molt més que una assignatura. Si deixem la Història en mans d’una elit, la Història ens té. Si ens anem fent tots «històrics», acabarem tenint la Història a les mans. És una opció difícil i molt de futur, però és, en alguna mesura, en mans dels professors d’Història (i dels seus mestres i de qui els donen suport i de tots els qui esperen alguna cosa d’ells). Considerar la Història com una simple assignatura perpetua el «dia passa i empeny any» que tenim ara. I Auswitch per si sol no explica res i només és un «coco». Auswitch arrela en l’antiguitat o potser abans.

Estem trasbalsats (ho comprovava fa poc veient un programa de TV3) per l’ascens de l’extrema dreta i la seva repercussió en la ment dels joves. Ho he de dir clar, no m’estranya gaire. La meva generació d’aquest país tenia un projecte: aprendre a viure en democràcia i descobrir-hi les possibilitats.  Si les democràcies mundials són el més prometedor que tenim, passa que per a molta gent les seves possibilitats ja no semblen donar més de si i el món va com va. De jove jo tenia poquíssima informació i en volia tenir més. Els joves ara, tenen a l’abast moltíssima informació i ni aquesta la volen.

La meva generació d’aquest país tenia un projecte: aprendre a viure en democràcia i descobrir-hi les possibilitats

En principi, tothom vol construir, però si t’ho posen tan difícil, si no impossible, molts arriben a la conclusió que trencar-ho tot, si més no, és divertit. El jove, aleshores, es fa destraler i busca els més destralers com a model (encara que hi hagi molts joves sensats, les minories avui poden ser enormes, però segueixen essent minories). La sèrie de televisió Adolescence, em va reforçar la idea que els joves capten que els adults no tenim cap model creïble de món i el que els oferim no ens el creiem ni nosaltres (tenen moltes antenes).

I què té a veure la Història amb tot això? En principi, la Història com a assignatura intenta convèncer-nos que som una Humanitat en procés de perfeccionament, però el carrer, com a praxi, ens mostra que això és fals. Si existís la Humanitat, ja estaríem fent un pla universal per fer efectius els Drets Humans proclamats per l’ONU en dates  previstes i amb polítiques coordinades (per bé que s’hagin d’anar revisant). Algú en sap res d’això? En absolut. Tampoc ens queixaríem de la immigració com ho fem ara perquè l’entendríem. Ens barallem per regular una immigració que es veia venir, que era lògica i sens dubte deguda a aquesta Història que expliquem banalment com a assignatura com si els homes i els països fóssim illes (en què deuria pensar John Donne?).

Els nostres avantpassats, per exemple, van anar a Amèrica i a Àfrica a ensenyar la «veritat» i una «vida millor» als pobres «indígenes». El que ells van captar era la vida millor que efectivament mostraven els nostres «avis» (des d’en Colom i en Livingstone) però ningú no els va explicar com van ser els mil anys o més que els avis dels nostres avis (des de Roma) van invertir a tenir la vida millor que ells veien tot de cop. Els nostres nens són els beneficiaris d’aquells avis remots i salvatges (edat mitjana) i dels avis ingenus i no menys salvatges que pretenien explicar «la veritat» i després van marxar deixant uns alumnes perplexos (els «indis» i els «negrets») que a hores d’ara s’estan obrint camí com poden potser sense haver-ho acabat d’entendre del tot ni de tenir les possibilitats dels nostres avantpassats des de Roma. La consciència de tot això és el que va més enllà de la Història-assignatura i just el que ha d’aprofundir la Història-escolar-que-és-més-que-una-assignatura. Quant als que ara fan la Història, només ho han entès els polítics que gosen demanar perdó per ser descendents i beneficiaris del que van ser i fer els seus avis.

La Història-que-és-més-que-una-assignatura tracta de si tenim les eines i la possibilitat de constituir una Humanitat que sigui alhora projecte comú i llibertat per a cada un

En aquest món s’han fet moltes coses bones, i per això convivim milions en ciutats sense matar-nos i tenim bones innovacions necessàries (i moltes també potser innecessàries). Hi ha racons artificials ben artístics i bonics malgrat que moltíssimes lletjors naturals i artificials ens siguin imputables. La Història-que-és-més-que-una-assignatura tracta d’aquestes coses i dels éssers humans com a subjectes admirables i imputables de delicte alhora. La Història-que-és-més-que-una-assignatura tracta de si tenim les eines i la possibilitat de constituir una Humanitat que sigui alhora projecte comú i llibertat per a cada un (què menys que una quadratura del cercle se li podría demanar a un animal tan extraordinari com nosaltres?).

I ara ve Auswitch. Auswitch com a recurs. S’ha de conèixer Auswitch, segur. I utilitzo Auswitch com a metàfora de tot el nazisme i de tot el mal que va representar la Guerra Mundial. Però Auswitch corre el perill de convertir-se en una versió moderna del «coco». No crec que torni un Hitler amb la mateixa disfressa i ni tan sols que Hitler sigui tot el Hitler que hi ha. Hitler només és l’última cara d’un Mal que ve des del principi dels temps i que té infinites cares: una fossa de guerra neolítica; un faraó repassant mans tallades; Juli Cèsar mateix; Gengis Khan, òbviament; Timur Lan; el rei Leopold de Bèlgica; tots els nostres avis que creien que la pau imperial justificava qualsevol cosa que fessin… (ni la Història-que-és-més-que-una-assignatura podria ser exhaustiva). Hi ha algun mèrit en moltes d’aquestes cares. Qualsevol de nosaltres en té una a la reserva. El Hitler futur podria ser qualsevol i ens enganxarà per sorpresa amb un estil ben propi si no ocupem els nostres cervells excessius amb el material d’una Història-que-és-més-que-una-assignatura que tracta de com una espècie animal especial ha aconseguit coses importants, però ha caigut massa vegades en l’impuls animal.

La Història-assignatura ja tractava dels reis i prohoms del país al segle XIX i al XX (més modernitzada va incloure partits, sindicats i moviments socials). Hi ha qui diu que fins i tot va encendre ments guerreres que, efectivament, van fer la guerra al segle XX. Estem estancats en la història imperial (que és el món si no un tauler d’imperis amb trossets de les seves escuorrialles?). Fixa’t quines glòries tenim! Fixa’t com ens mira el món! Si haguéssim fet tal o qual ara seríem més grans. A casa nostra es respecten els drets més que al costat o menys. Etc. Aquesta és la Història que la majoria de professionals d’arxiu encara estudien. No sé quin interès hi haurien de tenir ni els nens ni els joves en les trifulgues d’en Jaume I o d’Alfons XIII i Cambó ni de la CNT. Especialment si els seus pares van néixer a l’Índia. En fi, Franco encara és un personatge mig viu, potser un no-mort, se’n pot fer una excepció. Però ja he dit que el Mal que pugui representar Franco va molt més enllà de la seva trista figura i de la de molts altres (recomano la lectura del llibre Continente Salvaje d’en Keith Lowe, a Galàxia Gutenberg, tan interessant com Auswitch i es podria veure com un epíleg a Auswitch).

Amb tot això vull dir que l’única Història escolar que fa per al segle XXI és una història de la vida i miracles de l’ésser humà i de les seves possibilitats de futur. Una història viscuda i jutjada (remeto a un article anterior meu en aquest diari sobre la Història escolar). Penso que la Història del món contemporani que es fa a Batxillerat és un pegot per sortir d’un atzucac en què ens té una Història-assignatura que és inabastable.

La meva sensació quan veig el debat actual sobre l’extrema dreta és: LA HISTÒRIA ENS FALLA I L’ESCOLA, TAMBÉ.

PD: I sobretot, espero que no caureu en el parany de recórrer a Auswitch com un recurs sensacionalista per fer fer més passable la Història escolar a uns alumnes indolents. El Mal autèntic, el que encara campa també en totes les ments, se’n riurà molt.