Opinió

Absentisme en època de pandèmia?

Des de dins, veig que l’administració no es fa càrrec de cap mena de responsabilitat del que passi amb l’alumnat, docents, comunitat educativa en general, personal administratiu, de neteja, de menjador… I passen la pilota a la teulada de les direccions, que tampoc es fan responsables del que passi i a més fan signar papers a les famílies abans d’entrar amb compromisos que em semblen molt bé, però i el nostre compromís? El compromís d’una escola segura on és? Si estar clar que no hi ha responsabilitat d’administració i escola, en qui recau aquesta responsabilitat? En les famílies, oi? I doncs, no és la família en aquest cas la que ha de decidir si els/les porta o no? Jo crec que sí.

Anem al famós protocol d’absentisme, fa 16 anys que treballo a la pública i abans dos a la concertada, i en tot aquest temps no he vist activar ni un sol protocol d’aquests. Fins i tot les famílies d’ètnia gitana o altres que no portaven amb una continuïtat als seus fills/es han tingut mai un problema en aquest sentit. I del que parlo en sé perquè ho he viscut.

Anem a les lleis:

– La Declaració Universal dels Drets Humans (1948), en el seu article 26 estableix que:

«Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius».

– La Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959), el principi 7 indica:

«L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat».

Fins aquí, a on diu “presencial”? Segueixo amb altres textos legislatius:

– Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre del Codi Penal (BOE núm. 281, de 24 de novembre; correcció d’errades al BOE núm. 54, de 2 de març de 1996). L’article 226.1 especifica que:

«Qui deixi de complir els deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar o de prestar l’assistència necessària legalment establerta per al manteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge, que estiguin necessitats, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o una multa de sis a 12 mesos».

– Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del codi civil i de la llei d’enjudiciament civil (BOE núm. 15, de 17/01/1996). L’article 13 d’obligacions dels ciutadans i deure de reserva, disposa que:

«Qualsevol persona o autoritat que tingui coneixement que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de manera habitual i sense justificació, durant el període obligatori, ho ha de posar en coneixement de les autoritats públiques competents, que han d’adoptar les mesures necessàries per a la seva escolarització. 3. Les autoritats i les persones que per la seva professió o funció coneguin el cas han d’actuar amb la reserva deguda. En les actuacions s’ha d’evitar qualsevol interferència innecessària en la vida del menor».

– Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, de 16.07.2009)

Els articles 3 i 21 parlen del dret dels alumnes a rebre una educació integral i de qualitat, i de ser protagonistes del procés educatiu. I el 22 parla de les faltes d’assistència, però no diu que no sigui justificada en cas d’una crisi sanitària mundial com la que ens ocupa. I diu injustificades: en serio seria injustificat no dur a un nen/a a l’escola per voler vetllar per la seva salut?

– Codi Civil. Diu en el seu article 154:

«Els fills no emancipats estan sota la pàtria potestat dels progenitors. La pàtria potestat, com a responsabilitat parental, s’ha d’exercir sempre en interès dels fills, d’acord amb la seva personalitat, i amb respecte als seus drets, la seva integritat física i mental».

En aquests casos on parla de pandèmia? No hi ha justificació? Tenint l’única responsabilitat les famílies justament per aquesta crisi sanitària? Perquè si no fos pel virus l’administració i escola no passarien de responsabilitats, oi? Aquestes lleis demostren que les famílies poden vetllar per la salut dels seus fills i filles, per tant en un cas extrem com ara, s’ha de vetllar per sobre de tot per la salut.

El protocol d’absentisme té diferents fases i respon a un tipus de famílies amb diferents motius i greus pel qual podrien no portar als fills/es a escola, i encara i així per arribar a activar-lo passen mesos i mesos i no ho fa, i quan arriba han passat mesos.

La veritat és que no cola tanta amenaça i, sincerament, és molt fort que hi hagi aquesta persecució per l’obligatorietat d’anar a escola presencial. És sí o sí perquè ho diem nosaltres i punt. Però no serem responsables de res.

Ja poden obrir la Model que van tancar, o crear-ne altres o habilitar refugis perquè els farà falta per tanta amenaça i si a sobre els multen, quantes multes podran tenir, de quin cost? És maco i oportú tanta multa en època de crisi econòmica per tantes famílies, en comptes d’ajudar podem trepitjar una mica més a la societat.

I per acabar, si hi ha lleis que diuen que els infants tenen dret a una educació i de qualitat, perquè no se li dona als que decideixen no portar als fills per la pandèmia i que no només no es neguen a rebre-la, sinó que la reclamen. A més, podrien reduir ràtios a les escoles o instituts, oi? Què està passant que això no interessa?

Els que som docents no ens hauríem de negar a ajudar aquest alumnat que no vingui i els hauríem d’enviar via telemàtica o com sigui l’aprenentatge que facin a l’escola, no? Perquè jo he sentit a molts dir “ara ens toca a nosaltres”, “ara hem de donar-ho tot pel bé dels infants” i frases d’aquestes d’estar del costat d’un Departament que ho ha incomplert tot i que no garanteix la seguretat de ningú als centres (però això serà un altre article). I doncs, docents, Departament d’Educació i direccions obligarem i no atendrem aquells infants que no aniran o farem costat a les amenaces?

És evident que l’escola ideal és la presencial, però si set sindicats diuen que no és segura, qui és ningú per amenaçar famílies amb un tema tan delicat com la salut?

Al Departament d’Educació li dic que contracti docents per treballar també telemàticament a les escoles o aquells docents als quals els han dit que per ser de risc agafin la baixa. I als docents els dic que no apunteu cap falta no justificada en època de pandèmia, no us mengeu problemes ni els centres tampoc.

Tots els infants tenen dret a una educació de qualitat, presencial o telemàtica, la que decideixin en mig d’una crisi com aquesta les seves famílies, les quals són les úniques responsables. No els hi negueu.