Actualitat

Així funciona l’”estratificació horitzontal” a la universitat segons l’origen social

Un estudi de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) de Catalunya indica que la majoria d’estudiants de medecina procedeixen de classe alta, mentre que en graus com Educació i Llengües i literatura hi ha més classe mitjana i baixa. És el que es coneix com a “estratificació horitzontal” en el sistema universitari, segons el qual hi ha una tendència a que les rendes més baixes es matriculin en carreres amb una inserció laboral més moderada i amb unes notes de tall més baixes.

Així, segons l’informe Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats i graduades de les universitats presencials catalanes d’AQU Catalunya, un 58,5% dels graduats de Medecina i ciències biomèdiques són de classe alta, un 30% de classe mitjana i un 12% de classe baixa.

En Arts i disseny un 52% correspon a estudiants procedents de famílies amb més recursos i un 12% de classe baixa, mentre que en Tecnologies Industrials ho són un 51% i un 15% d’origen més humil.

En canvi, pel que fa als graus relacionats amb Educació, un 36% corresponen a titulats de classe alta i un 25% a persones de classe baixa. En Llengües i literatures ho són el 35% i el 25%, respectivament, mentre que en intervenció social hi hauria una proporció més equitativa.

El president d’AQU Catalunya, Francesc Xavier Grau, va afirmar en la roda de premsa de presentació de l’estudi que existeix “estratificació social”, ja que existeixen diferències entre titulacions per prestigi social.

Això es trasllada als salaris, de manera que els titulats de classe social alta cobren fins a 206 euros més al mes de mitjana, segons dades del 2023, amb 2.464 euros, enfront de 2.257 euros dels titulats de classe d’origen més baix. L’estudi està fet en base a una enquesta realitzada a 21.000 graduats d’universitats públiques i privades per analitzar les diferències en inserció laboral tres anys després d’haver-se titulat.

Els centres no metropolitans són més equitatius

Les mateixes dades indiquen que els centres públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana tendeixen a tenir un percentatge de classe alta inferior al dels centres privats d’aquest mateix àmbit geogràfic. Els centres no metropolitans, en canvi, independentment de la titularitat, tenen una distribució més equitativa de la població titulada.

L’anàlisi explica les universitats de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona són les que afavoreixen més l’ascensió social. Com a dades rellevants, destaca que el subàmbit d’intervenció social a les universitats públiques no metropolitanes és el que té una població titulada d’entorns menys privilegiats. En canvi, 8 de cada 10 titulats en Medicina i Ciències Biomèdiques d’una universitat privada i metropolitana són de classe alta.

Els màsters augmenten un 26% en cinc anys

D’altra banda, a Catalunya, en els darrers cinc cursos acadèmics, s’han produït canvis en l’oferta universitària, com ara que la població ha crescut en un 3% en aquest període. L’augment més significatiu s’ha experimentat en les titulacions de màster, amb un increment del 26%, sobretot en els àmbits d’enginyeria i arquitectura, ciències socials i jurídiques. A més, un 67% dels màsters s’imparteixen totalment o parcialment en anglès, fet que fomenta la diversitat cultural i la mobilitat acadèmica.

En contrast, l’oferta de places de grau només ha crescut en un 0,6%, especialment en l’àmbit de l’enginyeria i arquitectura.

Així mateix, s’observa que la universitat té un paper important d’ascensor social per a les persones que aconsegueixen accedir-hi: l’associació que hi ha entre l’ocupació dels progenitors i la de les persones titulades és més feble que el de la població en general. S’han detectat un conjunt de titulacions que ajuden particularment les persones titulades a ser mòbils socialment: els graus dels subàmbits d’intervenció social,
educació i llengües i literatura d’universitats públiques situades fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.