Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Divendres passat, el Ministeri d’Educació va donar a conèixer a la comunitat educativa quins seran els eixos sobre els quals girarà la nova llei educativa que pretén frenar els efectes més perniciosos de la Lomce. És pràcticament l’eliminació formal del paper que la llei Wert ha tingut en aquests últims anys, almenys en bona part.
Set són els apartats en els quals l’explicació d’Educació divideix la reforma: equitat, ensenyaments i la seva ordenació, ensenyament de la religió, avaluació, participació, reforma dels concerts i la relació del sistema educatiu i el model territorial.
Entre les novetats destaca l’eliminació de la referència als estàndards d’aprenentatge avaluables així com les referències directes a la metodologia que s’ha d’utilitzar a l’aula, en un intent per permetre l’adaptació dels aprenentatges al context dels centres. Els estàndards arriben a ser desenes per cadascuna de les matèries, la qual cosa dificulta i burocratitza molt la tasca docent.
La supressió de les avaluacions finals de primària i secundària obligatòria és una altra de les reivindicacions de la comunitat educativa des de l’aprovació de la Lomce el 2013. El nou ministeri d’Isabel Celáa té la intenció de reconvertir aquestes proves en termòmetres de la situació del sistema educatiu. Així, les proves de 6è de primària i 4t d’ESO passarien a ser proves mostrals i plurianuals. Això sí, es planteja noves proves, en aquest cas, censals, a 3r o 4t de primària, així com a 2n d’ESO amb la intenció de poder realitzar els ajustos necessaris perquè qualsevol alumne pugui superar les dificultats que tingui.
El de l’avaluació és un punt important en el qual el ministeri vol incidir per recuperar el seu paper de diagnòstic, així com el full de ruta amb la qual guiar i orientar l’alumnat en el seu pas per l’escolaritat. D’aquesta mateixa forma es reprendrà la prohibició d’utilitzar els resultats de cara a fer qualsevol tipus de llistat de centres.
En general, el text que prepara el ministeri pretén flexibilitzar el pas pel sistema educatiu així com retornar competències a la comunitat educativa i als seus docents. Per exemple, preveu que el personal docent tingui més pes a l’hora que l’alumnat tituli a la secundària obligatòria. Es recuperaran els cicles a la primària i, amb ells, la forma com s’entén aquesta etapa educativa. O també s’estudiarà la possibilitat de titular al batxillerat amb una assignatura suspesa.
Es dóna més pes a l’orientació a l’alumnat amb dificultats o per aquell que vagi a deixar els estudis sense aconseguir el graduat a secundària per tal que opti per altres possibilitats.
La participació de la comunitat educativa, la democràcia interna dels centres, va ser una altra de les víctimes de la Lomce, molt contestada des d’organitzacions de famílies com CEAPA o pels sindicats docents. Es pretén recuperar el paper que tenien els consells escolars en relació a la direcció dels centres. De fet, de nou tornaran els consells escolars a tenir capacitat en la selecció de les direccions escolars dels seus centres.
Equitat
La baralla entre equitat i qualitat de l’educació porta anys dividint els partits de dreta i d’esquerra als debats educatius. Amb el nou text legal, el govern socialista vol recuperar el paper de l’equitat en diferents aspectes de la vida escolar. Per exemple, es tindrà en compte, i s’eliminaran si s’escau, els processos de segregació escolar causats pels projectes plurilingüístics.
O es farà que el títol d’ESO sigui accessible tant per la via ordinària com a través de qualsevol mesura d’atenció a la diversitat.
També es contemplen canvis en els barems per als processos d’admissió d’alumnat. Per a això s’atendrà l’alumnat de famílies monomarentals o monoparentals, així com a les de víctimes de violència de gènere o del terrorisme.
També es parla de mesures més directes, com, per exemple, la possibilitat d’allargar l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives si amb això es facilita la consecució del títol; o amb la posada en marxa de mecanismes educatius previs a la repetició de l’alumnat o, si aquesta arriba, establint-ne plans personalitzats.
Concerts
La Lomce va suposar un canvi important en relació amb la concertada gràcies principalment a dos punts. D’una banda, pel fet d’assumir que la demanda social és el principi rector de cara a organitzar els ensenyaments i, a més, admetent en el seu text el concert als centres que separen l’alumnat per sexes.
Tots dos punts seran revisats a la nova normativa. D’una banda, la demanda social serà suprimida de la llei, mentre que el paper dels poders públics a la programació del sistema recuperarà el pes perdut. Al mateix temps, el ministeri prioritzarà la coeducació enfront de la separació per sexes a l’hora de concedir concerts a empreses privades.
En el capítol de concerts també hi ha una recuperació del paper de la comunitat educativa dels centres. Aquesta, a través del consell escolar, tindrà més pes en la selecció i acomiadament dels docents, i també recuperarà el seu paper en els processos d’admissió d’alumnes. Processos en els quals de nou tornarà a haver-hi un representant de l’ajuntament en el qual es trobi el centre en qüestió.
El Diari de l’Educació, 2025