Opinió

Amb ulls de mestre postpandèmia

Si ens preguntem què és el que estem aprenent d’aquest confinament, subratllaria que està sent una profunda reflexió, un intens treball i un acurat compromís. Les escoles i instituts que havíem apostat, des de feia temps, per tenir projectes educatius renovats i capaços de donar respostes globalitzades a les necessitats actuals d’una societat canviant i plena d’incerteses, hem refermat les nostres conviccions i maneres de fer.

Parlant d’actualitat, en aquests mesos que tenim damunt la taula una pandèmia que ens exigeix donar respostes gairebé a l’instant, ens obliga a replantejar-nos profundament quin sentit té la missió i funció dels centres educatius.

Es fa evident  la necessitat de tenir una mirada calidoscòpica, acurada i de gran angular sobre pedagogia, lideratge i gestió. Trobem una referència clara en les paraules de Piaget quan defineix que “l’objectiu de l’educació és acompanyar persones que puguin fer coses noves en comptes de repetir les que altres generacions han fet”. Afegiria que els aprenentatges i les estratègies per aprendre ens han d’acompanyar a la vida perquè són un aval important per tenir una vida més llarga, més plena pel fet que ens permet adaptar-nos als canvis. Té sentit avui dia tenir centres educatius estancats amb praxis tradicionals? Cal mantenir un model basat en la memorització, la reproducció del contingut i la individualitat del treball per davant del treball d’equip, la creativitat, la recerca, l’esperit crític i l’assertivitat?.

El repte de l’aprenentatge en la situació actual no es pot abordar des de les matemàtiques, la llengua i l’educació física de manera aïllada. Són les propostes globalitzades, que faciliten el treball en equip i que donen resposta des dels diferents llenguatges, les guies que ajudaran als infants a tenir un paper decisiu en el present i en el futur. Què ens impedeix sortir de la nostra zona de confort? Freire ens diu que “l’educació no canvia el món, canvia les persones que el canviaran”, doncs és ara quan ens cal ser més valents i valentes per reinventar centres educatius amb tots aquests aprenentatges que estem redescobrint durant el confinament.

La majoria de docents compartim mirada quan prioritzem l’acompanyament emocional dels infants i de les famílies com a primer repte a assolir durant aquest temps. A l’escola postpandèmia ens tocarà treballar de valent per garantir-ne l’assoliment, i així aconseguir una educació completa que afavoreixi el desenvolupament personal.

La pandèmia ha posat al descobert el gran tresor del nostre sistema educatiu: els i les mestres. Què podem fer per mantenir viva aquesta capacitat de reinventar-nos i adaptar-nos a una nova situació? Caldrà tornar a l’escola tenint present la diversitat de talents existents i també els que hem descobert, la presa de consciència dels nous compromisos establerts i el reconeixement dels esforços individuals i d’equip. També ha fet evident el sentit de comunitat: el paper de les famílies, la necessitat d’una educació 360º, la fortalesa de propostes educatives de lleure que siguin accessibles a tots els infants.

Mestres, no hi ha marxa enrere, cal convertir en oportunitats les necessitats viscudes, cal afegir aquests nous aprenentatges als ja iniciats en la immensitat de xarxes de transformació educativa actives, com també en les formacions i debats pedagògics dels centres.

Des del món educatiu no podem caure en el parany de la queixa, aquesta crisi social i efectiva ens demana, ara més que mai, escoles preparades per apoderar a l’infant del S. XXI i fer-lo fort emocionalment, amb esperit crític i d’autosuperació i amb convicció de valors democràtics i de responsabilitat.

No deixem d’afirmar que l’infant és el centre de l’aprenentatge, però, com el situem en aquest centre de la diana? Centres educatius amb projectes globalitzats garanteixen que creixi acompanyat, aprengui significativament, sigui una bona persona per tenir un món millor i pugui dibuixar el seu propi recorregut de vida.

Amb ulls de mestre postpandèmia i amb compromís ferm de liderar un centre educatiu en emergència educativa, poso en valor els aprenentatges adquirits en aquesta escola del confinament:

• refermar la proximitat i implicació de tots els agents
• tenir cura de la salut emocional
• garantir el desenvolupament integral de cada infant

Quedarà palès que l’aposta pels aprenentatges competencials i globalitzats, l’impuls dels llenguatges artístics, l’autonomia i la competència digital i ciutadana són elements que eduquen els nostres infants. S’apagaran alguns dubtes en l’etern debat entre l’educació amb llibres de text i fitxes i l’educació més competencial i digital.

A partir d’ara valorarem tots plegats encara més la capacitat per viure i per conviure, per estar al costat de qui pateix i sabrem que l’educació no s’acaba a les quatre de la tarda ni per la revetlla de Sant Joan.