Entrevista

Anne-Marie Imafidon: “S’ensenya una part de la ciència; les dones han estat esborrades de la història”

Anne-Marie Imafidon (1990) va ser una nena prodigi. Als nou anys va superar les proves de secundària de matemàtiques i informàtica. Ha obtingut diversos reconeixements a la seva feina i apareix sovint com un referent de dona jove en el món de la tecnologia. Ha treballat per multinacionals del sector tecnològic i financer i impulsa Stemettes, una empresa social que busca motivar les joves a dedicar-se a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques. Va parlar amb El Diari de l’Educació durant la seva visita a Barcelona per participar en el TEDxBarcelonaED.

Ets una dona jove amb resultats destacats com a enginyera. Creus que a les noies els hi manquen referents així?

Crec que els hi falta consciència de la presència de dones com jo mateixa en la indústria, però no crec que hi hagi menys exemples avui en dia. Anem sumant al llarg de la història, però no crec que les nenes ni les seves famílies siguin prou conscients de totes les dones que fan tantes coses fantàstiques com a enginyeres. A més no hi són als mitjans, a les pel·lícules, o als llocs d’on les noies prenen la imatge de què fan les dones.

Quan eres una nena t’havies imagina’t com a enginyera?

Sempre! Des que tenia quatre anys sabia que volia ser una enginyera. Sempre he desmuntat coses i les he tornat a muntar, així que sempre he sabut que volia ser-ho. Però sóc jo com un individu, no en tant que noia. Era la cosa de l’Anne-Marie, que sempre estava a l’ordinador, que em venia de dins, més que de veure dones fent-ho. Jo sóc britànica i tenim gent com Tim Berners-Lee, que va inventar la World Wide Web, i és un físic britànic. Jo sóc britànica, ell també, i puc emmirallar-me en ell, no és una qüestió del meu gènere. Les identitats són molt complexes, però el gènere és una part tan important de la identitat de molta gent que hem d’omplir aquest buit.

A l’escola els nens aprenen sobre Einstein, Newton, Pitàgores, potser Marie Curie, però no gaire dones.

Estem ensenyant una part de la ciència, no una perspectiva inclusiva. Marie Curie és un exemple. Un altre és Ada Lovelace, que va ser la primera programadora, però molts programadors no saben ni qui és. No era la primera dona programadora, era la primera programadora i punt! No hi va haver cap programador abans d’ella. Només estem mostrant una part i hi ha prejudicis del passat que hi ajuden. La Torre Eiffel té inscrits noms d’una setantena d’enginyers. Hi ha el cas de Marie-Sophie Germain, una matemàtica francesa que es va haver d’apuntar a la universitat amb un nom d’home. La teoria de cordes i diverses coses que ella va inventar o aportar al cos de les matemàtiques, a la vegada que altres matemàtics, van ser molt importants per a la Torre Eiffel. Però com que era una dona van dir que no podien posar el seu nom a la Torre Eiffel, així que ha estat esborrada de la història. No està a la llista, però estava allà. Les generacions futures diran que no hi havia dones a la Torre Eiffel, però és només que no van inscriure els seus noms. El mateix passa amb els premis Nobel. Hi ha casos on els premiats treballaven amb una dona però van decidir donar-li només a l’home. Estem explicant una part de la història que era socialment reconeguda. Ara no tenim aquests prejudicis i és més fàcil parlar de les dones al mateix nivell que els homes, però tenim tota la càrrega de la història.

Més enllà de la visió de gènere, creus que els infants els manquen referents en l’enginyeria?

Quan parlem amb les noies, abans de tot preguntem si els agrada la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Sempre aixequen la mà i pregunten: “Què és l’enginyeria?” [Riu.] Potser és perquè no és una matèria que s’ensenyi a les escoles, tot i que estigui basada en la ciència i les matemàtiques. És un problema perquè els estudiants no saben què és, i si no saps què és no pots arribar a ser-ho, o si vols ser-ho i no saps que existeix, penses que ets l’única persona a la història que vol crear coses, o solucionar un problema. En el meu cas, jo no sabia que volia ser una enginyeria, només sabia que m’agradava muntar i desmuntar coses.

Per què passa, això?

És un problema de l’enginyeria però també dels mitjans i de com els enginyers són representats. Quan penses en innovadors o enginyers sempre penses en algú potinejant en un magatzem, no saps que potser simplement està en un ordinador dissenyant i imprimint en 3D. Molta gent no sap la connexió entre la impressió 3D i l’enginyeria. La gent es pensa que un enginyer ha d’agafar metalls i fusta i un martell, … Aquesta percepció no ajuda. És difícil que els infants diguin que volen ser un enginyer a no ser que coneguin un enginyer o hagin estat exposats a la història d’un enginyer. No veus enginyers als programes infantils, a les notícies, no se’n parla.

I com es pot canviar això?

Crec que els mitjans estan començant a enfocar-hi una mica, però podríem tenir programes de TV, articles de diari o llibres sobre enginyers i la seva vida. Al Regne Unit hem estat parlant amb companyies de TV perquè treguin noves series sobre enginyers, però que no sigui un programa sobre enginyeria, sinó sobre una enginyera que té una parella, resol misteris, … Que tingui una enginyera com a personatge principal. I des de l’enginyeria cal anar més enllà, i no només parlar d’enginyeria en un programa sobre enginyeria, sinó anar a festivals de música o lectures de llibres, portar el tema més enllà. Tot passa en edificis, així que sempre hi ha un enginyer que és rellevant per allò que estigui passant, perquè ho han fet possible. A vegades penso que els enginyers no estan acostumats a vendre’s. És responsabilitat seva dir: “Sóc un enginyer i salvo el dia, cada dia; la gent no mor perquè faig la meva feina bé”.

I des del punt de vista del gènere, com canviem les coses?

Es tracta de ser conscients i buscar els exemples de dones enginyeres o científiques, i no parlar només del gran Einstein sinó també de la gran Marie Curie i de tantes altres dones. A Espanya hi ha el cas d’Ángela Ruiz Robles i no sé si algú n’ha sentit a parlar. És una dona de Lleó que el 1949 va dissenyar el primer llibre electrònic. Era una professora que trobava que els llibres pesaven massa a les motxilles i va inventar l’enciclopèdia mecànica. Ara la gent amb els seus Kindles diu que això ve d’Amazon, però ve de l’Ángela, a Espanya! Hi hauria d’haver un dia en el seu honor i que tothom en parlés. Tenim moltes dones com aquesta i hauríem de parlar-ne més.

És una qüestió de buscar grans referents?

També ens hem de fixar en les dones que veiem al dia a dia. La informàtica de la feina, la matemàtica que treballa a la teva empresa, … Porta les teves filles, nebodes, germanes o cosines a conèixer-la i parlar-hi. És una dona real, que fa aquesta feina i ho fa que t’hi cagues. Només a partir d’aquests exemples les noies podran dir: “Treballa en un edifici xulo, té un cotxe genial, una bossa fantàstica, … vull ser com ella”. I no voldrà ser com ella perquè és una dona, sinó perquè tenen coses en comú que li agraden. Tot plegat és una una qüestió social, no té a veure amb les aptituds, perquè si fos així hi hauria més noies en tecnologia, perquè acostumen a treure millors notes.

La intervenció d’Anne Marie Imafidon

https://www.youtube.com/watch?v=OWVU3rP24sI