Autor: Almudena Ortega - eldiario.es

He trobat un interessant assaig construït a partir d’un diari de viatges d’un jove burgés en el segle XIX (La ciudad futura. Viajes por la Europa burguesa. Barlin Llibres, València) Mentre les classes populars amuntegaven als seus petits en escoles –una forma generosa d’anomenar el panorama desolador de l’escolarització de l’època– José Inocencio del Pla i White, el nostre personatge en el citat llibre, un jove adolescent burgés d’orígens valencians, bascos i irlandesos, s’educa segons els valors, estil de vida i interessos de la seua acomodada classe social. Aquells xiquets pobres, quan tenien la sort d’entrar a l’aula, se submergien…

Hui sé que aquella pedagogia estava equivocada o, per dir-ho amb altres paraules, responia a una racionalitat tradicional i conservadora de la cultura, de l’escola i del currículum. Ara sabem que aqueixa és una restrictiva concepció de la pedagogia i del currículum que no es correspon amb la complexa xarxa de relacions, experiències i dispositius culturals amb els quals anem construint la nostra identitat, el nostre curriculum vitae. A les disciplines i sabers regulats per la institució escolar (sabers fixos, estables, regulats) els acompanyen altres formes de sabers relacionats amb la nostra particular experiència, el nostre entorn i els complexos…

“L’aprenentatge no és important, sobretot ara que tenim tants mitjans de coneixement i informació; l’important és crear llibertat intel·lectual i capacitat de pensar” Emilio Lledó Fa pocs dies, el Capítol Espanyol del Club de Roma i la Institución Libre de Enseñanza (ILE) van organitzar un Cicle de Debats sota el títol: Què aprendre en un món complex i en canvi? Jo vaig tenir el privilegi de participar en una sessió en la qual se’ns interpel·lava amb la pregunta: Amb quin bagatge ha de sortir el ciutadà dels nostres dies del sistema educatiu? La meua resposta, en un esforçat intent…

Vaig arribar un dia a classe amb el poema que Yevgueni Yevtushenko va dedicar a José Antonio Echevarría, el nom clandestí del qual era Manzana. Els versos del poeta són un text d’homenatge a Manzanita, un estudiant cubà que en plena dictadura de Batista al costat d’altres companys va ocupar l’emissora de ràdio i durant tres minuts va llançar al poble una proclama llibertària. Després va entrar la policia i el va matar d’un tret. I decidirem anomenar a l’activitat que ara us compte “Tres minuts de veritat”, que és el títol també del poema. L’activitat era, per cert, la…

Ja podem preveure que, en el millors dels casos, els alumnes tornaran als centres educatius a mitjans de maig. Moltes veus donen el curs per perdut, posen en dubte que calgui avaluar els infants al tercer trimestre, pensen que la canalla té massa o massa poca feina a fer… És normal que en moments de crisi aflorin immensos dubtes, però crec que les escoles tenim certes obligacions que no podem obviar.

La desobediència té una pedagogia, una forma d’aprenentatge social que ens apropa, ens organitza i ens empodera amb sabers estratègics. És una pedagogia que nodreix de conceptes i procediments l’educació pública i popular que treballa des de projectes concrets amb una clara intencionalitat pràctica i transformadora

Diverses ONG adverteixen, recolzant-se en dades extretes d’altres mundials i olimpíades, que la prostitució pot augmentar durant el període de celebració de l’esdeveniment esportiu