Autor: Bernat Ferrer

“Tots els pares diuen que creuen en la igualtat, que volen que tothom tingui els mateixos recursos… fins que afecta al seu propi fill. I llavors diuen: ‘Vull que el meu fill tingui el millor’ I faran tot el que tinguin al seu abast per garantir que els seus fills ho obtinguin. I quan ens trobem en una situació de relacions de poder, en què hi ha qui té més riquesa i més estatus, aquesta gent és qui pot garantir més recursos per als seus fills, fins i tot recursos públics, i els altres no. La segregació es crea a…

“Aprendre a viure junts” és un dels quatre pilars de l’educació que la UNESCO ja va establir el 1996 al conegut com a Informe Délors, conjuntament amb “aprendre a ser”, “aprendre a conèixer” i “aprendre a fer”. Però la realitat sembla ser que va per una altra banda, ja que els nivells de segregació escolar són d’allò més elevats arreu del Nord Global, fins al punt que la pròpia UNESCO ja es preguntava el 2001: “Com es pot fer perquè aquelles persones que ja tenen molt més del que necessiten siguin educades per viure conjuntament amb aquelles privades de les…

Els migrants musulmans que arriben a l’Estat espanyol tenen un 69% de probabilitats que els seus fills acabin l’etapa escolar obtenint el títol d’ESO com a màxim. Uns índexs de baixa formació educativa només superats per Grècia (82%) i Itàlia (70%). Així mateix, només un 4% obtindrà un títol universitari, proporció que en el conjunt de la societat espanyola s’eleva fins a més del 35%, segons que ressalta l’últim informe de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea “Being Muslim in the EU. Experiences of Muslims”, que centra la mirada en les experiències dels migrants musulmans i els seus…

“Treballava d’administratiu, portava mil coses… Però estava molt a mercè d’històries que no controlava. I laboralment haver de dependre d’una cosa que no controles… té el seu risc. Quan vaig fer el cop de cap, ja amb família i canalla, vaig pensar que volia dependre de mi. I com que m’havia cridat sempre l’atenció el món de la barberia masculina, vaig aprofitar que tenia les tardes lliures i el 2013 vaig decidir d’apuntar-me a l’acadèmia, de tardes. El 2015, vaig obrir La Barberia d’Igualada, i ara em trobo en un moment en què s’ha de demanar hora a una setmana…

M’agraden els taxis de Barcelona. Són un element distintiu de la ciutat. Grocs i negres, tothom els pot identificar perfectament. Et porten del punt A al punt B de manera eficient. Saps quant els hauràs de pagar. Fins i tot si has d’anar a l’aeroport tenen una tarifa especial, que ja te l’indiquen d’antuvi. Compleixen els estàndards de netedat que estableix l’administració pública, i et donen una sensació d’exclusivitat. Són un servei públic operat per privats. Però la majoria de la gent a Barcelona es desplaça amb transport públic, sigui metro, bus, tramvia, Rodalies o Ferrocarrils. Aquests són els veritables…

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, considera que el govern espanyol ha d’implicar-se en la lluita contra la segregació escolar, malgrat el fet que es tracta d’un àmbit que majoritàriament depèn del ministeri d’Educació, i que bona part de les competències en educació estan transferides a les autonomies. “És un debat que ens interpel·la, i que ho travessa absolutament tot, més enllà de la competència específica d’uns i altres”, va sentenciar dijous en un dinar-col·loqui a Barcelona organitzat per la Fundació Pere Tarrés. Rego considera que “el debat dels drets [de l’infant] ha de transcendir el debat de…

L’alumnat de famílies castellanoparlants o parlants de les altres llengües presents a Catalunya que no té cap company de classe catalanoparlant… Té incentius per adoptar el català com a llengua d’ús habitual? És una pregunta que tot sovint em faig, i que com a país també podríem començar-nos a fer, ara que hi ha tant de debat sobre el futur de la llengua. Perquè sí, en aquest país tenim escoles on molt majoritàriament s’escolaritzen infants de famílies d’origen migrant i d’estatus socioeconòmic humil. Més enllà de la mestra, cap dels seus companys no parla català. Podríem dir, sense por d’equivocar-nos,…

L’educació primària a Catalunya compta amb un total de 452.009 alumnes, 307.660 dels quals s’escolaritzen en centres públics i 144.349 en centres privats finançats amb fons públics (el 31,9%). D’aquest total, un 36,9% compta amb algun tipus de Necessitat Específica de Suport Educatiu (NESE), mentre que un de cada cinc alumnes no compta amb la nacionalitat espanyola (88.933, el 19,6%), segons les últimes dades difoses pel Departament d’Educació referent al curs 2023/24. D’entre el conjunt de nens i nenes que no compten amb la nacionalitat espanyola, un de cada quatre és de nacionalitat marroquina (22.931, el 25,8%). Les dades obertes…

L’educació primària a Catalunya compta amb un total de 452.009 alumnes, 307.660 dels quals s’escolaritzen en centres públics i 144.349 en centres privats finançats amb fons públics (el 31,9%). D’aquest total, un 36,9% compta amb algun tipus de Necessitat Específica de Suport Educatiu (NESE), mentre que un de cada cinc alumnes no compta amb la nacionalitat espanyola (88.933, el 19,6%), segons les últimes dades difoses pel Departament d’Educació referent al curs 2023/24. D’entre el conjunt de nens i nenes que no compten amb la nacionalitat espanyola, un de cada quatre és de nacionalitat marroquina (22.931, el 25,8%). Les dades obertes…

Més de 3.000 integrants de caus i esplais d’arreu de Catalunya van manifestar-se dissabte a Barcelona per protestar contra una normativa de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que ha provocat l’anul·lació de més de 200 reserves de terrenys d’acampada on tenien previst fer activitats d’estiu. Fruit d’aquestes anul·lacions de permisos on tradicionalment les entitats havien acampat, ara 8.000 infants i joves hauran de buscar una alternativa d’acampada, arribant a generar un impacte sobre els 12.000 infants i joves que les entitats mobilitzen cada estiu. “Cada estiu més de 500 agrupaments i esplais fem campaments, una activitat que és essencial per…