Opinió

Visca el taxi! Visca la concertada!

M’agraden els taxis de Barcelona. Són un element distintiu de la ciutat. Grocs i negres, tothom els pot identificar perfectament. Et porten del punt A al punt B de manera eficient. Saps quant els hauràs de pagar. Fins i tot si has d’anar a l’aeroport tenen una tarifa especial, que ja te l’indiquen d’antuvi. Compleixen els estàndards de netedat que estableix l’administració pública, i et donen una sensació d’exclusivitat. Són un servei públic operat per privats.

Però la majoria de la gent a Barcelona es desplaça amb transport públic, sigui metro, bus, tramvia, Rodalies o Ferrocarrils. Aquests són els veritables serveis públics de transport de la ciutat. També et porten del punt A al punt B, tot i que a vegades has de caminar una mica perquè el punt B no és ben bé davant la porta de casa. Fins i tot pots triar si vas amb metro i fas transbord amb el bus. O bé combines Rodalies i FGC. I no passa res. T’hi trobes a tothom. A vegades van saturats, sí. I per això mateix la comunitat reivindica constantment que els millorin.

De la mateixa manera, l’educació et transporta del punt A al punt B. Sovint des dels sectors partidaris de l’educació pública es tendeix a comparar l’educació pública amb la sanitat pública. Resumidament, l’argument ve a dir que de la mateixa manera que tothom va al CAP que li toca per proximitat, igualment tothom hauria d’anar a l’escola pública que li toca per proximitat. Llàstima que aquí s’obvia que bona part de la classe mitjana -professorat inclòs- compta amb una mútua privada.

Com els Uber, no pot ser que les escoles privades que presten un servei públic siguin un servei desregulat

Provem, en canvi, de comparar ara l’educació amb el transport. L’infant no és un malalt que ha de ser atès, és un ciutadà que se l’ha de conduir a través de les rutes del coneixement. I com els Uber, no pot ser que les escoles privades que presten un servei públic siguin un servei desregulat. Que tinguin una llicència pública i no sàpigues quant et cobraran. Ni si cobren el mateix a totes les famílies. Ni que es reservin el dret d’admissió. Ni que t’expulsin per no estar d’acord amb uns idearis.

Sempre hi haurà l’esnob que tindrà cotxe d’empresa i es vantarà de no haver posat mai els peus al metro. Sempre hi haurà una minoria que preferirà anar en taxi a tot arreu. Però la majoria anem en metro i tots plegats vetllem perquè el conjunt d’aquests serveis funcionin a la perfecció. I qui triarà el bus 22 i d’altres el 24 per fer exactament el mateix recorregut. I també hi haurà qui utilitzarà taxi i metro indistintament, i no passa res. Assumim-ho i actuem en conseqüència.

El 2026 està previst que expiri el contracte plurianual -el concert educatiu- que gaudeixen les escoles privades que se sostenen amb fons públics. I si no es toca res, el concert es renovarà pràcticament de manera automàtica per quatre anys més, fins el 2030, segons estableix el decret vigent des de… 1993! El 2025, per tant, seria un molt bon any perquè el nou Govern actualitzés el decret sobre concerts educatius, i poder tenir així una situació més endreçada. Perquè com a societat tenim clar que el model desregulat d’Uber no és el model que volem per Barcelona.