Autor: Eduard Carrera Fossas

“Gaza es reconstruirà i quedarà molt bonica”. Amb aquestes paraules, Donald Trump va oficialitzar fa uns dies la seva Junta de Pau, una institució que pretén substituir les Nacions Unides. No és cap secret l’interès del president dels Estats Units perquè se li reconegui una contribució decisiva a la pau mundial; de fet, ha insistit reiteradament en la possibilitat de rebre el Premi Nobel de la Pau. Més enllà de l’anècdota, aquestes afirmacions posen de manifest una manera d’entendre la pau i, per extensió, la cohesió social, profundament desconnectada del conflicte, del dolor i de les relacions reals que sostenen…

“D’aquí no em mou ningú. Això és casa meva. Hi tinc tots els records, m’hi vaig casar, hi han crescut els meus fills, és on vaig cuidar el meu marit (…) on aniré si em treuen d’aquí (…) ja no em queda res” Aquestes paraules, tot i que les podria dir moltes de les persones, famílies i dones que avui veuen com el procés de desnonament o de llançament se’ls tira al damunt, me les va dir una veïna quan treballava de tècnic comunitari. Una veïna que, per sobre de totes les coses, s’estimava el lloc on vivia. Allò era…

Avui, el nostre món està farcit d’exemples i de situacions en les quals es persegueix una eliminació sistemàtica de la diferència i la diversitat. Buyng-Chul Han, en el seu llibre La expulsión de lo distinto parla de com en una societat marcada per la cultura del rendiment i de l’homogeneïtzació, qualsevol cosa que sigui diferent, estranya o que no encaixi amb els estàndards dominants és expulsada o marginada. Això inclou no només les persones que no s’ajusten a les normes socials, sinó també les idees, les formes de vida i les expressions culturals diferents. En tot allò que ens envolta…