Autor: Elisa Ramírez Guerra

Alerta d’espòiler: en aquest text es revela una escena fonamental de la novel·la Niebla, publicada el 1914. Vaig començar la classe preguntant als meus alumnes a qui acudirien ells en cas de sentir-se tan desolats per la tristesa i el desamor que haguessin deixat de veure sentit fins i tot a la pròpia vida. A la mare, va dir el primer noi que es va atrevir a alçar la veu. Era una de les respostes esperables, tot i que em va sorprendre la fórmula precisa. No va dir a la meva mare, ni a la meva mare, i l’absència d’aquest possessiu em va semblar…

Estem aprenent elements compositius cultes un divendres abans de l’esbarjo. Porto una llista ordenada alfabèticament, perquè vegin, entre altres coses, que amfi significa tots dos i per això l’amfiteatre és com un teatre que permet veure l’escena des dels dos costats. Doncs d’una banda veurien els actors d’esquena, em diu I. També recordem que bio vol dir vida. Per això, els amfibis són els animals que poden viure als dos mitjans, aquàtic i terrestre, els dic. Aleshores, entenen que autobiografia sigui la història de la vida d’algú, explicada per si mateix. Haver trobat un compost de tres termes els sembla gairebé com haver topat amb un trèvol de quatre fulles. Però…

Els he demanat una reflexió sobre el llibre que, per majoria de vots, va constituir la lectura grupal del primer trimestre. M’avanço als possibles fulls en blanc pregant-los a aquells que no ho han llegit que m’expliquin per què, que ho escriguin. Potser així podrem trobar un remei per a la següent avaluació. Entre totes les respostes, porto a aquest alberg de dubtes la d’A., que em sap com els grans de la magrana: són dolços i refrescants però tenen per dins un tallet d’amargor aspre que tendeix a quedar-se entre les dents. El vaig conèixer dos cursos enrere, amb…