Autor: Francesc Imbernon

L’abandonament escolar prematur no existirà, ja que tot català estarà obligat a escolaritzar-se més temps. I per tant, hi haurà una gran reducció del fracàs escolar. És un somni?

Després de més de 40 anys, amb variacions, no es poden mantenir unes proves que el que avaluen es la memòria, la repetició i els coneixements.

Vull referir-me a l’anàlisi del contingut de les revàlides: no hi ha un alienament pedagògic (o sigui coherència) entre el que es pretén i el que s’avaluarà. Ara sí, tindran fàcil la correcció

Augmentar el nombre d’hores no farà per principi que l’alumnat fracassi menys o que li serveixen realment per a la vida.

Un nou currículum s’ha de basar més en la pràctica i més adequat al segle XXI. Hi ha d’haver una major coordinació entre el professorat i assignatures, una selecció del professorat que imparteix classe en el màster, així com l’alumnat que hi accedeix.

L’Estat ha de ser garant del que és públic i no únicament defensar els “seus” principis ideològics i també hauria d’invertir més en l’educació pública, ja que és el futur de les nacions

No estem en contra de l’avaluació, però que sigui de tota mena: del professorat, del centre, de la inspecció i de l’administració, o sigui, de tots els elements del Sistema Educatiu. Una avaluació democràtica i sistèmica

Diguin les lleis el que diguin, les escoles han de prendre la consciencia i establir els mecanismes (encara que siguin de resistència) perquè participi la comunitat en les decisions del procés educatiu ja que això millorarà l’educació dels infants i el nostre futur.

El malestar del docent és un conjunt d’efectes permanents negatius que afecten les condicions psicològiques i socials de qui exerceix la docència. I això és greu en un sistema educatiu, per les implicacions que té a l’ensenyament i l’aprenentatge dels infants

Totes les activitats que es fan de formació permanent del professorat s’han d’autofinançar, o sigui, tot s’ho paga el professorat excepte les activitats que vol el Departament.