Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El Consell d’Educació enviarà una queixa a TV3 pel ’30 minuts’ sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    L’educació en temps de pobresa

    Rosa Cañadell

    Mireia Orgilés: «Els centres escolars són el lloc idoni perquè els nens i els adolescents rebin formació en gestió emocional»

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    Prohibició total del mòbil a l’educació obligatòria a Catalunya

    Ana Basanta

    La crisi de la professió docent

    Pedro González de Molina Soler
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Cap a una educació pública del futur

    Opinió
    Cap a una educació pública del futur

    Francesc Imbernonabril 26, 20164 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Quan veia en un programa molt reconegut de la televisió catalana un diputat dient “algú ho havia de dir”, sovint he pensat en l’educació de casa nostra. Em preguntareu per què em venia aquest pensament al cap.

    Encara que hi ha activitat educativa de moviments, fundacions, persones individuals… Crec que a l’educació del nostre país hi ha moltes veus afòniques. I s’està perdent pistonada. És com el que deia el filòsof José Luís López Aranguren: fem coses, però no som un intel·lectual col·lectiu. I això fa mal a l’educació pública.

    A vegades no es parla de coses importants de l’educació i, quan se’n parla, alguns miren al voltant per veure qui escolta. El pitjor que pot passar-li a l’educació és no dir el que creiem que no funciona, o sigui, primer cal la denuncia i després la cerca de l’anunciament de noves formes d’ensenyar, encara que no siguin “políticament correctes”.  Sembla que denunciar vol dir anar en contra de certes polítiques, ideologies o principis que alguns s’han cuidat, des de fa anys, d’assimilar a que fas mal a l’educació del país perquè dius que això no funciona.  I això pot tenir conseqüències. I sense  voler, alguns practiquen una autocensura inconscient.

    I aquest silenci porta a que quan una ordre eclesiàstica fa una innovació, feia temps discutida i demandada, se la difon a bombo i platerets, elogiant-la com si haguéssim descobert el món educatiu del futur. I no treiem a la palestra les experiències públiques de casa nostra. És com dir a la societat que l’educació pública està endarrerida respecte a altres educacions privades.

    També és veritat que hi ha una tendència d’alguns sectors, des de fa anys, a deixar-se portar pels encants de la nostàlgia d’esdeveniments passats no viscuts, com si l’educació de fa més de 50 anys era el que hem de reivindicar i practicar. D’acord que va ser bona i revolucionària i ja n’hem recuperat aspectes que van ser molt bons, però el que va ser, va ser en el seu context. No podem caure en aquesta mirada constant cap a un passat que ens omple de joia, però també ens atura o paralitza de mirar cap endavant.  Va estar bé el que es va fer, però ara toca ficar-se en el món del segle XXI.

    Mentre mirem el passat i vanagloriem les escoles concertades que fan experiències, es redueix la inversió a l’educació pública. Anem desgastant l’escola pública, ja que des del 2010 aquests governs que hem tingut i que tenim a Catalunya, amb les mateixes polítiques, han reduït en un 22% la inversió en educació (1.200 milions d’euros aproximadament) i ens han posat en un PIB on el percentatge és el més baix de tota Europa.  I l’únic que ha pujat pressupostàriament és la subvenció a les escoles concertades. Simplement l’educació pública no és prioritària. I això no tot és culpa de fora.

    És hora de mirar cap endavant, no mirar-se el melic i explicar les innovacions que estan fent moltes escoles públiques i molts moviments de mestres malgrat les polítiques dels darrers anys. Deixem de mirar al passat intentant recuperar una pedagogia que no van viure i demanem que deixin treballar el professorat i que es facin polítiques públiques que potenciïn la gestió democràtica i participativa, les innovacions, les iniciatives, la millora de l’equitat, i no el classisme, la segregació socioeconòmica de l’alumnat. Per descomptat, hem de continuar demanant una millora de les inversions. Els darrers anys s’ha fet molt mal a l’educació pública. No tot és culpa de fora, torno a repetir.

    I a la vegada cal superar l’afonia i la por de dir que això no està funcionant i que, el fet de manifestar-ho, no et converteixi en un mal exemple ni un renegat. No volem construir una educació de valors democràtics, de lluita per la igualtat i que millori la justícia social de la població? Si no recuperem la veu individual i col·lectiva, si no ens convertim en intel·lectuals col·lectius i no critiquem el que no millora l’educació dels infants, al final l’afonia col·lectiva serà total. I ens diran que tenim l’educació pública que ens mereixem.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Educació pública ensenyament opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    El decret sobre escola inclusiva blindarà el dret de les famílies a dur els fills a centres ordinaris
    Next Article
    Actualitat
    Un de cada tres alumnes que pateix asetjament no ho explica a la família
    Francesc Imbernon
    • X (Twitter)

    Catedràtic de Pedagogia de la UB

    Related Posts

    Entrevista
    Xus Martín: “En l’aprenentatge servei tothom suma”

    juny 20, 2025

    Opinió
    Educació i trencament social

    juny 20, 2025

    Opinió
    Competències i resultats PISA. La pandèmia de l’educació. A Catalunya, i arreu

    juny 19, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}