Actualitat

Un de cada tres alumnes que pateix asetjament no ho explica a la família

573 casos atesos per assetjament escolar durant el 2015 a través de la línia telefònica de la Fundació ANAR, que rep trucades tant de pares com de menors de tot l’Estat espanyol. En total ha augmentat un 75% aquest darrer any el número de casos atesos en comparació amb el 2014 (328 casos). El 40% dels afectats pateix assetjament des de fa més d’un any i el 70% el pateix diàriament, i una de les dades més preocupants és que un de cada tres assetjats (més del 30%) no explica la seva situació a casa.

Aquestes són dades que es desprenen del I Estudi sobre bullying segons els afectats, que ha presentat aquest dijous la Fundació ANAR juntament amb la Fundació Mutua Madrileña. En l’estudi es recull el nombre i evolució de trucades rebudes a través de la línia de telefonia de la fundació.

Segons aquest informe el 46% dels casos atesos el 2015 corresponen a menors d’entre 11 i 13 anys. El 51% responen a nenes i el 49% a nens. La Fundació assegura en l’informe que les trucades demanant ajuda, sobretot per part de pares, han augmentat de forma significativa després del passat 20 de gener. Aquesta va ser la data en què el diari El Mundo va publicar la carta de comiat del Diego, un nen d’11 anys de Madrid que es va suïcidar l’octubre passat. En ella Diego deia els seus pares: “Ja no aguanto anar a l’escola i no hi ha cap altra manera per no anar-hi”.

Pel que fa als 50 dies anteriors al 20 de gener es van produir 27 trucades per part de menors i 45 per part de pares. A partir del dia 20 i durant els 50 dies posteriors la fundació va atendre 60 casos de menors i 207 de progenitors.

La publicació assegura que les informacions publicades als mitjans no milloren la situació però generen més reacció social. El Govern espanyol va presentar a principis d’any un pla estratègic de convivència escolar per, entre altres coses, lluitar contra l’assetjament escolar. Una de les mesures centrals d’aquest pla era la creació d’un número de telèfon d’atenció gratuïta pels menors, operatiu els 365 dies a l’any. A més es va establir, també, un protocol d’actuació per prevenir assetjaments, una guia pels pares perquè les famílies siguin capaces d’identificar casos, formar professors i equips directius, i la difusió de materials informatius de bones pràctiques.

Més del 30% dels menors atesos per la línia telefònica de la fundació no va comunicar als seus pares que patia assetjament. Els menors diuen que prefereixen no explicar-ho als pares perquè no els volen fer patir, per la sobre-reacció dels pares amb l’escola o amb als acusadors o perquè tenen por a explicar-ho si a casa hi ha situacions conflictives per les quals els seus pares no se senten orgullosos d’ells.

Com es produeix i per quins motius?

Segons l’informe la majoria de menors atesos per la fundació entre 2014 i 2015 van rebre assetjament psicològic i físic en major grau a la sortida de l’escola, al barri, i també a través de les xarxes socials o a través de l’ús de noves tecnologies, com el Whatsapp.

Els motius que comenten les víctimes pels quals creuen que són assetjats són la falta d’habilitat en les relacions socials, no estar a la moda, ser diferents, defectes físics o discapacitats.

L’informe també recorda que patir assetjament pot produir afectes psicològics com ansietat, tristesa, soledat, aïllament, baixa autoestima, autolesions, ràbia o fins i tot intents suïcides.