Els recents actes vandàlics de dissabte passat a Barcelona ens obliguen a mirar de cara el malestar social. La violència als carrers és només la punta de l’iceberg de la desafecció profunda que sent una part del jovent. La mala canalització de la frustració per un futur incert i difícil posa sobre la taula la inconsciència dels propis actes. Però, ull!, el malestar no sempre és violent; hi ha un patiment silenciós que el sistema educatiu no sap atendre per manca d’informació dels contextos de l’alumnat, amb això es falla en la gestió i acompanyament més emocional. Per refer aquests…
Llegir més