Autor: Jaume Cela

La primera seqüència ens mostra aquest jove professor defensant el valor de la poesia. Entén el llenguatge poètic com aquella manera de dir que dona nous significats a les paraules, que les neteja de l’esgotament que perd el seu sentit i el seu significat degut als usos que en fem. Què vol dir democràcia? Què vol dir autonomia? Què vol dir justícia o estimar o el pas del temps o… L’ús quotidià del lèxic fa que quan dialoguem ens pensem que parlem del mateix i no és així. Parlant no sempre ens entenem. Penseu que ens passa quan surt a…

‘Tori i Lokita’ No sé si aquesta secció de cine té pocs o molts seguidors ni si aquests hipotètics seguidors i seguidores fan cas de les meves recomanacions, però aquesta vegada me n’heu de fer i anar a veure l’última pel·lícula dels germans Jean-Pierre i Luc Dardenne, que amb Tori i Lokita ens regalen una altra joia, com  ja van fer-ho , per exemple, amb El nen de la bicicleta. Una criatura d’onze anys i una adolescent viuen en un centre a Brussel·les. Ell té papers, ella no. Es fan passar per germans –l’interrogatori inicial de la noia és inoblidable–…

Repeteixo: escriure és compartir i avui vull compartir una descoberta casual. L’editorial Pol·len em fa arribar un llibret preciós de disseny i de contingut, que es diu Cartes a l’Ainhoa. És una traducció de l’euskera que han fet Ainara Munt i Maria Colera. Té unes il·lustracions d’Eider Eibar, unes il·lustracions molt belles. El seu autor es diu Joseba Sarrionandia. El cognom no em diu res i busco informació a la contraportada i a internet. Ah, sí, ara s’activa la memòria, una memòria emboirada. En Joseba va estar tancat a la presó acusat de ser membre d’ETA i va fugir amagat…

És molt fàcil explicar què fem: llegim fragments literaris i veiem seqüències de pel·lícules i les comentem. La meva feina consisteix en activar el debat i anar donant elements que els ajudin a comprendre el text que tenen davant, sigui una novel·la o una pel·lícula. Insisteixo, quan parlem de qualsevol de les belles arts, que no tinguin pressa, que entretinguin la mirada damunt la pàgina del llibre o damunt les imatges. A poc a poc i amb bona lletra, com es deia abans, i més amb aquestes generacions sempre amb el coet al cul, que obliden que molts viuran cent…

‘Mi vacío y yo’ Com que l’últim llibre que he publicat –i he escrit amb el meu nebot, en Xavi– té com a protagonista la Bruna, una noia trans, m’ha faltat temps per anar a veure Mi vacío y yo, dirigida per Adrian Silvestre i protagonitzada per Raphaella Pérez. Tot un encert el tractament que fa d’aquesta persona que es planteja qui vol ser i com ha de ser el trànsit per aconseguir-ho. Està tractada amb una gran sensibilitat, sense caure en filigranes que dissimulin tots els interrogants amb els que es troba una persona que vol ser-ne una altra…

Ara cal afegir Bona sort, Leo Grande, de la directora Sophie Hyde. Un duel interpretatiu entre ella i l’actor Daryl McCormack. Estic segur que es queien molt bé, que sabien actuar mirant d’ajudar l’altre, això es nota, no sé com, però es nota. Ella és una mestra jubilada que ha tingut una vida molt avorrida, fent classes de religió, sense gairebé res a destacar fins l’epíleg, quan apareix una exalumna seva, un marit amb qui va mantenir una relació d’aquelles de jo te la poso, un parell de sacsejades i tu fas ah! i dos fills que li semblen tan…

I no he estat a temps d’enviar-te el  missatge, perquè un amic em telefona i em diu que la Desconeguda t’ha vingut a buscar i a aquesta cita no ens està permès dir que no. I m’emociono i em trasbalso i em dic que només ens faltava aquesta, que la vida és una bona merda i m’emprenyo perquè no podré acompanyar-te a la vetlla perquè ja no hi soc a temps. I, merda, merda i merda, Quim, que et volia haver abraçat una vegada més, sentir entre els meus braços la teva immensa humanitat. I hauríem rigut o hauríem plorat,…

Després de més de 14 anys de formar part del Consell Escolar de Catalunya com a membre de reconegut prestigi –i podeu fer totes les bromes que us passin pel magí – i quatre anys més, quan es va constituir oficialment aquest  Consell de participació i consulta, aquesta vegada en nom de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, he decidit fer un pas al costat, com es diu ara, i deixar de formar-ne part. Els de la meva generació hem fet molta feina i ara ens toca deixar espai a les generacions més joves que han de…

‘Alcarràs’ Confesso que vaig anar a veure Alcarràs amb ganes d’anar a la contra. Tothom –crítica, públic, jurats internacionals….– en canten les excel·lències; doncs tu, Jaume, hi buscaràs defectes, em vaig dir. I surto del cine derrotat. És una gran pel·lícula, d’una sensibilitat extraordinària. No sé si deu tenir defectes, però jo em vaig quedar impressionat davant d’aquesta història. A Estiu del 93, fins al final, no acabaves d’entendre què estava passant. Intuïes que al bell mig d’aquella calma, d‘aquella mirada al mon d’una nena, hi havia fet niu un problema que arribaria a fer-se present al final. Estiu del…

Un centre hospitalari és un espai d’esperança. També és un espai de dolor. Trobar sentit al patiment –aquest càstig bíblic– no és gota fàcil, sobretot quan afecta als infants o als més joves de la comunitat. Molta gent perd la fe en tots els déus quan es veu abocada a l’abisme del patiment infantil. Camus, entre altres, ha escrit pàgines inoblidables sobre aquest tema. Cada any miro de participar en aquesta activitat que consisteix en compartir una estona amb criatures malaltes a les seves habitacions o reunir-nos en un espai comú per parlar de llibres. El Consell, amb la col·laboració…