Autor: Jaume Funes

Aprendre a voler llegir No és el tema d’aquest article descriure els processos d’ensenyament i aprenentatge de la lectoescriptura (diversos i no sempre adequats), però sí que faré un apunt de com la immersió digital pot acabar modificant-los. Les mestres d’educació infantil són extraordinàries expertes en el gairebé màgic procés d’aconseguir que les infàncies a les quals acompanyen arrenquin un dia o un altre a llegir. Les seves metodologies actives fan que la curiositat, la imaginació, el desig infantil de saber condueixi a voler llegir i poder llegir. Amb la immersió digital, el fons didàctic no ha canviat molt, però…

L’agost de 2024 vaig tornar a visitar la Long Room, l’enorme sala biblioteca del Trinity College de Dublín que, des de fa més de dos segles, alberga uns dos-cents mil llibres. Les seves altíssimes prestatgeries continuen marcades, prestatge a prestatge, amb les lletres de l’abecedari i el conjunt, vaig deduir, amb el clàssic sistema de classificació decimal. No obstant això, bona part, estava buida. Els exemplars estaven en procés de neteja i conservació. A les sales prèvies s’exposava amb tot detall del seu contingut, la joia de la universitat: el Llibre de Kelly cal·ligrafiat i pintat cap a l’any 800.…

No puc predir com serà el nou curs escolar. Sí sé que l’anterior no va acabar bé. També, que tindrem una inundació d’articles explicant, de maneres contradictòries, tot allò que ara s’ha de canviar a l’escola. Igualment sé que el núvol de les reivindicacions està especialment enfosquit i, quan escampi, no sembla que ningú tingui clar el port al qual caldrà arribar. No oblido que el govern i les forces polítiques estant molt perdudes sobre l’escola necessària avui i que el caos de les negociacions i els pactes no aclareix en cap moment l’escola que s’aspira a construir. Els i…

Sembla que finalment es produirà un acord entre els professionals de la docència i la Conselleria d’Educació. Em sembla extraordinàriament positiu que s’obtinguin condicions laborals més justes, després d’anys de retallades i de situar l’escola molt lluny de les prioritats pressupostàries. Han estat, però, dies en què el llenguatge de les reivindicacions públiques no casava amb la realitat que defensaven bona part dels seus líders i amb oblits massa significatius. Era incomprensible, per exemple, estar reivindicant l’educació pública al costat d’un sindicat de professors que només vol ensenyar i que vol una diversitat de l’aula a mida dels seus interessos.…

“La Generalitat posarà mossos d’esquadra en tretze instituts”. Llegia la notícia el dia de Sant Jordi i vaig pensar que es tractava d’alguna al·lucinació primaveral. Però no. Era una informació real. A punt de posar-me a escriure, vaig optar per esperar, a veure si tenia matisacions impossibles. Però, comença la setmana i torno al principi de realitat amb què havia deixat l’escriptura: el Departament d’Educació ja no sap què és una escola i perquè ha de servir; el Departament d’Interior no sap què és policia de proximitat i com fer-la servir per gestionar vides joves complicades. Curiosament, les dues Conselleries ja…

Tot i les demanades, he estat uns dies evitant comentar l’anunci de la futura legislació per prohibir l’accés a les “xarxes socials” abans dels setze anys. Tot i haver escrit recentment dos llibres sobre el tema m’ho he pres amb calma. De nou estarem davant una norma per controlar adolescents que no respecta els dos criteris mínims per esdevenir educativament útil: saber (escoltant) com és realment el seu univers; considerar el conjunt d’efectes que pot produir la regulació. Sense oblidar si és viable en la pràctica. Després de cinc dècades intentant ser útil acompanyant vides adolescents, suposo que cap lector…

La sèrie “Adolescència” és extraordinària, impactant. Mereix ser vista. Tots el comentaris experts són més que positius. L’he vist i, com tothom, vaig quedar atrapat des de l’inici. Però, he quedat més atrapat i desconcertat pels comentaris i reaccions, sobre el contingut, sobre el relat. Tothom se centra en Jamie, el noi de tretze anys, que tot just comença la seva adolescència matant una altra persona. Tot són comentaris que expressen por, desconcert pel que ens mostren de la seva vida adolescent, desconeguda, que miren el personatge i desperten angoixes. Tanmateix, la sèrie no mostra la vida d’un adolescent que…

Sembla que un dels grans aprenentatges a fer avui en dia és el de poder acceptar que, en el mateix moment, és dia i nit. Aquesta setmana llegia, seqüencialment, dos grans titulars provinents del mateix Govern. El primer, aplaudia els centenars de milions que deixaria la Fira ISE (Integrated Systems Europe), convertida en el centre global de la tecnologia audiovisual i la integració de sistemes, en la qual, cofoiament, TV3 té un gran estand de produccions de realitat augmentada. El segon titular, anunciava: “Educació i Formació Professional proposa prohibir els telèfons mòbils a les aules de tots els centres a…

El Govern signava els primers dies de gener un acord amb l’OCDE per millorar el sistema educatiu de Catalunya. Algun diari ho titulava així: “El President encarrega a Pisa que millori les notes Pisa”. Vaig saber del tema quan feia pocs dies que havia entregat un text sobre les propostes educatives d’una escola de noves oportunitats (“El Llindar”) que ha resistit vint anys. Es titula: “Mirades que construeixen esperança”. Així que el desconcert de la notícia no podia conduir-me a la desesperança. ¿Servirà, em preguntava, el dinamisme investigador de tres anys que han encarregat perquè l’univers dels nois i noies…

El sindicat USTEC acaba de fer públic un estudi sobre “El malestar docent a Catalunya” en què destaca (i han reproduït després les xarxes de comunicació) el següent: “El 45% dels docents catalans valora la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta” i “Els factors que, segons els docents, fan menys atractiva la professió són els conflictes amb persones (43%), la càrrega mental (25%)”. I, més preocupant que tot l’anterior, afirma: “El percentatge de docents disposats a deixar la professió és crític: 36%, més d’un de cada tres” (sempre que poguessin mantenir el mateix estatus social i econòmic).…