Autor: Jaume Carbonell
El 1961, declarat Any de l’Educació, es mobilitza sota el lema “Qui no sàpiga llegir, que aprengui; qui sàpiga que ensenyi” a milers de mestres, estudiants i treballadors voluntaris. S’alfabetitzen 707.000 persones adultes, i passa la taxa d’analfabetisme del 23,6% al 4%.
Els dies 23 i 24 de novembre va tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra el Simposi sobre Canvi Educatiu coorganitzat per Escola Nova 21, la UNESCO i l’OCDE
Els deures són una important font de desigualtat, com ho són les activitats extraescolars perquè, a diferència de l’escola, ni l’ajuda familiar està sempre garantida ni l’oferta d’educació no formal és accessible a tota la infància i adolescència
El 8 d’octubre es compleixen 50 anys de la mort de Célestin Freinet, un dels mestres que, des de la seva escola als Alps Marítims francesos va revolucionar l’escola del segle XX. El text lliure va ocupar un lloc central en la vida de l’aula, i la imprempta es va convertir en una de les seves icones.
De la Segona República a Escola Nova 21. Caldrà canalitzar amb cura, generositat i saviesa aquest nou tsusami educatiu, per facilitar que aquesta nova primavera, sense oblidar les dues anteriors, floreixi com mai, arribi a totes les escoles i s’eternitzi.
Què hi ha de nou en relació als programes electorals del segle passat? Se segueix parlant d’equitat, de qualitat i d’autonomia dels centres.
Unes 300 persones s’han mobilitzat a la localitat del Maresme per reclamar l’obertura d’un institut-escola. Ara compta només amb dues escoles de Primària i un institut.
La innovació no es fa perquè ho digui una reforma, per imperatiu legal o de l’Administració, sinó perquè es veu com una necessitat imprescindible per l’educació lliure i crítica dels infants
La Caputxinada van ser tres dies plens de sensacions, on vam aprendre a conviure amb la conversa, amb la solidaritat, amb l’esperança, i també amb la por i la incertesa.
Amb l’embranzida del capitalisme globalitzat i salvatge, la dictadura de l’utilitarisme i la lògica del benefici s’imposen i impregnen cada cop amb més força l’ensenyament, la vida universitària i al patrimoni artístic i cultural.
