Autor: Jaume Carbonell
L’any educativament més traumàtic que ningú recorda és també un any prolífic en producció editorial en l’àmbit educatiu. Jaume Carbonell condensa en aquest article 20 crítiques de llibres de recent aparició, que complementen les dotze que ja va publicar el mes de juliol.
A cada lloc serà diferent perquè és difícil preveure com serà el viatge del coronavirus: quines parades realitzarà i amb quina intensitat habitarà en cadascuna d’elles. Tota cautela és poca però la responsabilitat no pot derivar en pors que ens paralitzin i impedeixin l’exercici de drets tan fonamentals com el de l’educació.
A les portes de les vacances d’estiu, del curs més estrany que ningú recorda, us oferim algunes possibilitats per pensar i repensar l’educació durant les properes setmanes. A finals d’any farem una segona recol·lecta dels fruits literaris de la temporada educativa.
Juana M. Sancho té tota l’experiència que es pot tenir ensenyant. Des de l’escola de pàrvuls allà per 1970 a l’ensenyament universitari com a catedràtica en la Universitat de Barcelona. Parlem amb ella del sentit de l’educació, de l’avaluació i de la tecnologia en aquests mesos.
En aquest segon lliurament es comenten els altres dos models: l’escola presencial de sempre i l’escola expandida pel territori. Dos models que sempre s’haurien de complementar. Aquesta és la hibridació ideal, no amb l’oferta online que critiquem obertament en el text publicat ahir.
Aquest text consta de dues parts. En aquesta primera es dissecciona críticament la modalitat virtual o digital. I en el segon es presenten el model d’escola institucional-presencial, tal com es coneix avui, i un tercer model d’escola expandida, on l’educació es trasllada a la realitat natural, urbana i cultural.
Durant aquests mesos de confinament l’Estimat Diari de l’Ajuntament de Barcelona ha estat recollint un calidoscopi d’experiències, sentiments i pensaments dels infants de la ciutat. Tanquem aquesta sèrie d’articles amb unes quantes idees sobre el que es podria fer amb tot aquest material.
Ningú dubta que la salut és un servei públic imprescindible. Però existeix la mateixa consciència i percepció sobre l’educació? En la situació actual es requereixen plans de xoc preventiu perquè sigui accessible a tota la població.
Hi ha raons pedagògiques i d’equitat que justifiquen l’aplicació d’aquesta mesura excepcional en una situació igualment excepcional.
Aquest període va suposar una revolució en l’educació i el magisteri. Un procés que va quedar truncat per la dictadura franquista, però que la memòria històrica no pot oblidar.
