Autor: Joan M. Girona

He conegut la proposta ‘Educació a l’hora’, m’he llegit la documentació i he assistit a dues jornades. Em sembla una proposta interessant, però utòpica, en el bon sentit de la paraula.

El proppassat 26 de novembre, dia que es commemora l’arribada del poble gitano a Catalunya, vaig tenir l’honor de rebre el primer guardó Carme Garriga que atorga l’Agrupació d’Entitats Gitanes. Segons la resolució del jurat, “per la tasca docent en favor de la cultura gitana i per la millora de la qualitat de vida del poble gitano a Catalunya”.

Per apropar-nos a la igualtat hem d’aconseguir una veritable coeducació, que tracti amb equitat nois i noies, nens i nenes. Que respecti les opcions i orientacions sexuals de tothom. Que col•labori amb l’àmplia diversitat de famílies que s’apleguen a cada centre escolar.

La millor manera de prevenir els riscos associats als jocs d’atzar és parlar-ne. Ho fem als centres escolars? Ho tenim en compte? Som conscients d’aquesta nova situació perillosa que viu el nostre alumnat?

Els incendis a l’Amazònia i a altres punts del planeta, el funeral per la gelera a Islàndia, activistes del Sud assassinades, i, a l’altra banda, lluites com les dels ‘Fridays for future’. A les escoles aquest setembre hem de parlar i treballar aquests temes

Amb l’aparició en superfície de l’extrema dreta (ha existit sempre, però estava soterrada) es torna a parlar obertament de racisme envers els nouvinguts d’altres cultures o ètnies; sempre pobres però. L’extrema dreta apareix als carrers quan l’esquerra està mig de vacances.

Les classes socials més desafavorides, les persones sense feina i sense possibilitats de trobar-ne, les dones sotmeses, les minories culturals, els grups familiars sense llar fixa, desnonats i acollits… tot això és dins el sac del futur de la Terra.

Hem tingut eleccions generals. Hem aguantat una llarga campanya electoral que ha inclòs debats uns dies abans de la data electoral. Els comentaristes o tertulians polítics (aquests tertulians que hi entenen de tot) han explicat que als debats s’ha parlat molt poc d’educació. Discrepo. S’ha parlat poc d’ensenyament però molt d’educació.

Quan pensem en l’alumnat anomenat vulnerable hauríem de pensar més en la seva capacitat de resiliència i en alternatives que ajudin a sentir-se tractat en pla d’igualtat. Cal seguir més la línia de la PAH que la dels bancs d’aliments, ja que les segregacions, encara que amb bona intenció, són segregacions.

Com cada any es torna a fer la preinscripció als centres escolars. Però per què fa falta escollir? Si tots els centres públics s’omplissin amb les criatures que hi viuen a prop no caldria.