Autor: Marta Pons

L’arribada dels nous resultats de PISA ha coincidit amb la meva lectura de l’obra Sense ànim de lucre: Per què la democràcia necessita les humanitats de Martha C. Nussbaum, un llibre que recomano a qualsevol persona vinculada amb l’educació. Amb PISA d’un costat i l’argument de Nussbaum de l’altre, em plantejo cap a on hem d’orientar el model educatiu. La resposta és complexa i plena de controvèrsies. D’una banda, Nussbaum reflexiona a partir del model dels Estats Units, però també de l’Índia i d’altres països europeus. La filòsofa evidencia la necessitat de la presència de les humanitats dins de qualsevol…

Ara que acabo els meus estudis universitaris per exercir de mestre/a d’Educació Primària, la pregunta és evident, “El pròxim curs, què?”. Les opcions són múltiples, continuar estudiant, començar a treballar, combinar la feina i altres estudis. Personalment, em sorgeix l’interès d’ampliar la meva formació i tenir opcions d’exercir com a docent també a l’educació secundària. Ara bé, aquest aspecte no és tan senzill com sembla. Mentre que un estudiant de la majoria dels graus universitaris (Biologia, Arquitectura, Matemàtiques, Filologia…) amb un any més de formació (de fet menys, amb deu mesos) pot obtenir una titulació que li permeti ser docent…

Avui dia, ser un jove interessat amb ganes d’aprendre i conèixer, pel simple fet de voler adquirir coneixement, mereix l’etiqueta de “pringat”. Quan la universitat era, malauradament, l’espai d’uns pocs dins la societat, aquesta institució esdevenia un lloc clau de pensament, de fer funcionar la màquina. Un espai on el jovent lluitava pels seus drets. La universitat era, doncs, el lloc dels intel·lectuals, dels crítics. Els inicis de la universitat (a mitjan segle XII i segle XIII) els trobem en la necessitat de crear un organisme conjunt d’alumnes i professors per poder defensar els seus interessos davant les autoritats de…