Autor: Joan M. Girona

Gairebé tots els països estan en ple procés de vacunació a tothom que vulgui posar-se la injecció per prevenir el contagi de la covid. Uns països, els rics, més que altres, els pobres. I, alhora, contemplem unes discussions un xic fosques sobre el calendari. Des dels governs europeus es diu que a finals d’estiu hi haurà un 70% de la població vacunada amb alguna de les marques registrades pels laboratoris fins ara. Però difícilment es podrà complir aquest termini. Al nostre país hi ha un cert desgavell en l’organització de la campanya, i ha aparegut la picaresca de vacunar-se persones…

Sense feina fixa, sense habitatge, sense papers, sense padró, sense tarja sanitària: així viuen o malviuen uns quants milers de persones a Catalunya, a Espanya, a Europa. I a l’escola hi ha infants i adolescents que estan vivint aquestes situacions.

Ens agradi o no el tema religiós continua present a les aules i és motiu de controvèrsies. Darrerament s’ha parlat de la presència de la religió islàmica després que el departament d’Educació ha recordat la normativa que la recolza, i s’ha tornat a opinar sobre la presència de les religions a les escoles amb la discussió de la nova llei, la LOMLOE.

L’ensenyament post pandèmia ha de voler ajudar a superar les grans conseqüències de la covid, com passar gana, no tenir casa, menjar malament, patir, perdre relacions, problemes de salut mental… No hem de tenir por al canvi, hem de tenir por a no canviar res, a no transformar la realitat.

El curs escolar ha començat i continua malgrat algunes perspectives negatives. Voldria fixar-me en un fet que s’ha comentat de manera esbiaixada als mitjans de desinformació. Menys assistència a classe: amb xifres significatives a algunes escoles.

Estem davant una pandèmia que durarà uns quants mesos o anys. Des dels centres escolars es viu amb preocupació. Estem pensant què fer. I les administracions, com en molts altres moments, no estan a l’altura de les seves responsabilitats.

És important el tema de les pors. Si al setembre no han desaparegut, si van apareixent nous rebrots, el curs vinent podem trobar-nos amb un augment de l’absentisme de l’alumnat… i de baixes del professorat.

Hem de protegir els adults, docents i no docents, però no impossibilitar les actuacions que facilitin els aprenentatges, els vincles, les abraçades i els suports emocionals, més necessaris que mai pel nostre alumnat. Hem de defensar la salut, la qual cosa no vol dir, només, la falta de malalties.

S’acaba el curs escolar, venen les vacances d’estiu i el nou curs, quan comenci, serà també especial. Els que tenen el poder i els qui manen no volen aprendre de l’epidèmia que estem passant ni del canvi climàtic que l’ha potenciat: no volen perdre els seus guanys o privilegis. Els docents n’hem d’aprendre i actuar en conseqüència.

Algun dia podrem tornar a sortir de casa; s’haurà acabat l’estat d’alarma. I podrem tornar a fer vida normal: el sistema de vida que portàvem fins ara? Hi ha molts aspectes que la pandèmia ha evidenciat. Diria que aquesta crisi és suficientment greu a tots els nivells perquè puguem passar-la sense més.