Autor: Joan M. Girona

Hem tancat el cercle: des de les escoles o aules pont de finals dels anys 70 del segle XX hem arribat als centres gueto en ple segle XXI

Els de la sistèmica continuen propagant les seves creences. No les poden aportar com hipòtesis contrastades perquè no ho han aconseguit

Cada centre hauria de disposar d’un temps setmanal o quinzenal per reflexionar sobre les seves pràctiques i vivències, per repensar com estan fent i com estan vivint la seva feina

Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència.

Caldria augmentar l’oferta pública de places escolars a les tres etapes (infantil, primària i secundària) i establir mecanismes que evitessin les concentracions artificials d’alumnat amb risc. L’absència d’iniciatives en aquesta línia fan impossible que l’ensenyament sigui equitatiu

Que els nens i nenes puguin anar a escola sols i amb tranquil·litat i que es recuperi l’espai públic per a les persones, un espai que actualment han ocupat els vehicles, sobretot els cotxes particulars.

Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat

Els centres escolars que es volen convertir en institut escola són actualment guetos artificials. S’hi aplega una proporció d’alumnat en risc d’exclusió molt més alt que el que hi ha al barri o entorn proper.

Quantes hores al dia pot treballar un infant o un adolescent? Fent un treball que realment aprofiti. Els nens i les nenes han de tenir temps i hores per jugar i poder fer-ho amb tranquil·litat

Sempre he pensat que si l’ESO era obligatòria i servia per preparar a la vida activa i social, no era coherent que hi hagués persones que visquessin entre nosaltres sense una titulació obligatòria per llei.