Autor: Joan M. Girona

El centre docent és un element més de la societat: està dins la societat, no s’ha d’obrir a l’entorn, perquè ja és part de l’entorn. És un membre més de la tribu educadora.

L’endemà dels fets a París un alumne de 14 anys em va preguntar qui eren els dolents: els francesos o els sirians? L’escola no pot ser neutral davant fets que afecten tota la ciutadania

No serveixen per avaluar correctament escoles, instituts, alumnat o professorat. Per avaluar correctament un centre escolar cal partir de la realitat concreta d’aquell centre, dels projectes educatius i curriculars, de la tipologia del seu alumnat, de l’entorn on està immers, del seu pla de treball..

Benvinguda sigui la innovació, l’esforç per canviar i millorar l’ensenyament i l’educació. Cal, però, avaluar el que fem, el que inventem, per assegurar que estem educant correctament, amb tot el que això representa.

Abans de posar notes o qualificacions ens podríem deturar a pensar algunes de les qüestions següents: Avaluem per ajudar o per controlar? Per animar els alumnes o per castigar-los o premiar-los?

La pública és l’escola de tothom. Les innovacions s’han de fer als centres que estiguin a l’abast de totes les famílies, siguin de la condició econòmica, social o ètnica que siguin.

Totes les persones, els ensenyants també, podem tenir les nostres creences, que ens poden ajudar a viure i a ser feliços, però… tenim dret a induir els infants que s’hi acostin?

Barrejat amb els familiars vaig participar a les activitats de fi de trimestre d’un institut. Eren les sis del vespre. Una celebració pensada per als familiars i amb la implicació de l’alumnat i del professorat.

Portar els infants a alguna escola abans dels dos anys respon a una necessitat dels adults no pas de les criatures; una necessitat impulsada pel sistema econòmic que ens domina.

La tasca del voluntariat representa el primer pas, la primera mà que ajuda, però després cal fomentar l’autonomia de cada persona o de cada família per resoldre el seu problema.