Autor: Joan M. Girona

L’endemà dels fets a París un alumne de 14 anys em va preguntar qui eren els dolents: els francesos o els sirians? L’escola no pot ser neutral davant fets que afecten tota la ciutadania

No serveixen per avaluar correctament escoles, instituts, alumnat o professorat. Per avaluar correctament un centre escolar cal partir de la realitat concreta d’aquell centre, dels projectes educatius i curriculars, de la tipologia del seu alumnat, de l’entorn on està immers, del seu pla de treball..

Benvinguda sigui la innovació, l’esforç per canviar i millorar l’ensenyament i l’educació. Cal, però, avaluar el que fem, el que inventem, per assegurar que estem educant correctament, amb tot el que això representa.

Abans de posar notes o qualificacions ens podríem deturar a pensar algunes de les qüestions següents: Avaluem per ajudar o per controlar? Per animar els alumnes o per castigar-los o premiar-los?

La pública és l’escola de tothom. Les innovacions s’han de fer als centres que estiguin a l’abast de totes les famílies, siguin de la condició econòmica, social o ètnica que siguin.

Totes les persones, els ensenyants també, podem tenir les nostres creences, que ens poden ajudar a viure i a ser feliços, però… tenim dret a induir els infants que s’hi acostin?

Barrejat amb els familiars vaig participar a les activitats de fi de trimestre d’un institut. Eren les sis del vespre. Una celebració pensada per als familiars i amb la implicació de l’alumnat i del professorat.

Portar els infants a alguna escola abans dels dos anys respon a una necessitat dels adults no pas de les criatures; una necessitat impulsada pel sistema econòmic que ens domina.

La tasca del voluntariat representa el primer pas, la primera mà que ajuda, però després cal fomentar l’autonomia de cada persona o de cada família per resoldre el seu problema.

Des que els infants gitanos es van escolaritzar de manera majoritària als anys 60, s’ha recorregut un llarg procés, no sempre amb èxit. De les aules i escoles pont hem passat als centres gueto dels nostres dies.