Autor: Jordi Mateu
Vivim temps convulsos i incerts, i el sistema educatiu és un reflex fidel d’aquest context. A nivell mundial, l’escenari cap al qual ens dirigim és ple de reptes: l’emergència d’una intel·ligència artificial amb capacitat de decisió sense supervisió humana, el disseny genètic de les persones, el col·lapse mediambiental, la tecnologia militar robotitzada, l’augment de règims autoritaris, la reculada en drets socials fonamentals, etc. Per fer front a tots aquests reptes, és imprescindible que els adults del futur tinguin la maduresa, la sensibilitat i les habilitats necessàries per prendre decisions sàvies. En conseqüència, els sistemes educatius, sens dubte, han de prioritzar…
Imagina una escola petita on els educadors poden cuidar les relacions i les vivències emocionals dels infants, un espai on els nens aprenen en base als seus ritmes i processos perquè els mestres poden acompanyar-los en petis grups, un centre on la corresponsabilitat i el diàleg amb les famílies és una realitat en el dia a dia. Espais educatius petits com aquest o bé són escoles rurals, o sovint neixen de la iniciativa de famílies o de cooperatives petites d’educadors i famílies. Ara bé, quan aquests espais educatius autogestionats tracten d’acollir infants en l’etapa d’escolarització obligatòria (6-16 anys), la majoria…
Imagina una escola petita, on es respira un clima familiar, on els educadors i educadores coneixen tots els infants i on hi ha un contacte quotidià amb les famílies. Imagina una ràtio petita, d’una educadora per a cada set o vuit infants, que permet acompanyar l’afectivitat i els processos relacionals dels nens i nenes. Imagina un aprenentatge vivencial i actiu a través de materials manipulatius, en una diversitat de formats –tallers, ambients, projectes, etc.–, que assegura un equilibri entre els moviments de dintre i de fora, i afavoreix alhora el desenvolupament de certs codis culturals bàsics. Imagina un espai educatiu…
No acostumem des del Caiev a escriure crítiques contra les normatives educatives, primer perquè preferim dedicar les energies a tasques de construcció i segon perquè som conscients que sostenir la responsabilitat de prendre decisions, sobretot en moments difícils, sempre és complicat. Però després d’escoltar dimarts les declaracions dels representants polítics, tenim la necessitat de compartir algunes reflexions.
L’autor radiografia la situació del moviment d’innovació educativa a Catalunya. Considera que “encara està per veure si realment es consolidarà un moviment a gran escala o si el pèndol de la innovació tornarà cap enrere, cap a una tardor i un hivern pedagògics, una escola més tecnològica, però no gaire activa”.
L’educació està immersa en diversos processos d’innovació, l’abast dels quals caldrà anar analitzant. La reflexió que vull aportar en aquest article, però, vol posar l’atenció en un aspecte més subtil del procés de canvi: la transformació íntima dels educadors.
