Autor: Joan M. Girona

A Subirats (Alt Penedès) cada any se celebren unes Jornades de Memòria Històrica. El mes de gener, intentant coincidir amb les dates de la batalla d’Ordal (22-23 gener 1939) que va frenar 24 hores l’avenç franquista, facilitant la fugida de Barcelona a milers de persones. Les Jornades arriben, enguany, a la 14a edició. L’any 2018, les vam dedicar a les mestres de la República. Enguany (11 a 27 de gener) presentarem dins el context de l’exili provocat per la guerra espanyola, una exposició sobre les Germanes Úriz Pi, elaborada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Les germanes Úriz Pi…

Cal seguir parlant de Palestina No fan falta escoles perquè no hi ha criatures per anar-hi. Es permeten publicar obertament aquests comentaris. Com pot ser? El nombre de víctimes actuals del genocidi supera les 100.000, un 5% de la població palestina (1). Les víctimes no són només resultat dels atacs indiscriminats de l’exèrcit, es moren de gana, de set, d’infeccions, de manca de medicaments… Els han anat assassinant amb bombes, drons, metrallats des d’helicòpters… I els rematen negant-los menjar, aigua, medicaments i serveis. Està passant avui, cada dia, tothom ho sap, ho veu, ho critica o ho aplaudeix. De tothom…

La generació adulta, la que té la responsabilitat d’educar, té un menor coneixement de les tecnologies digitals, dels aparells que les generacions joves maneguen alegrement. No som prou conscients de les possibilitats dels aparells. No deixem sortir sola de casa a una criatura i potser disposa, sense supervisió, d’una tauleta o un mòbil: com si tingués la porta oberta per sortir a qualsevol hora i anar a qualsevol lloc. Acompanyar, posar límits, també inclou la supervisió de les pantalles d’ús habitual. Potser critiquem els comportaments però no busquem raons ni explicacions. Hi ha un malestar a la societat que ens…

Fa dies vaig anar a veure Quo vadis, Aida? No sé què en dirà en Jaume Cela; a mi em va impactar. Exposa el genocidi de la població bosniana davant la passivitat dels països occidentals. Al vespre, tornant a casa, llegeixo notícies: “manifestants massacrats a Colòmbia” “continuen els assassinats a Palestina”… Vivim en un mon ple de violència. També vam saber de l’atac d’un alumne a la seva professora amb un ganivet. I, enmig de les reaccions, s’ha recordat la mort del professor Abel fa sis anys a un institut de Barcelona. Diria que de violència en sentit estricte n’hi…

El Departament d’Educació ha signat un acord amb Escola Nova 21. M’agradaria que l’acord fos positiu, però tinc una certa prevenció o recança després dels dos cursos que fa que funciona el programa.

Des del centres escolars podem lluitar contra les segregacions humanes: no segregant ningú a les escoles ni a les aules. Migrants de països pobres, gitanos amb pocs recursos, famílies empobrides… no estan en pla d’igualtat per escollir centre. Com qui vol entrar a Europa i no està en igualtat de condicions per fer-ho.

Necessitem tots i totes, ensenyants, educadors i la resta de la societat aconseguir relaxació, que arribi una calma social, pensar abans d’actuar, opinar amb coneixement de causa, no deixar-nos portar per allò que fan o diuen altres

Podem intentar ajudar a l’educació d’infants i adolescents perquè impulsin un món diferent i millor o bé per animar-los a adaptar-se amb possibilitats d’èxit al món i a la societat actuals. Per aconseguir un canvi de debò hauríem de plantar cara al sistema econòmic neoliberal que ens domina i que està impregnant l’ensenyament de mercantilisme i de molt de màrqueting

Infants i adolescents necessiten que els adults estem a l’alçada, que els ajudem sense dogmatismes a pensar què està passant

La manca de finançament no és l’únic, ni potser el principal motiu de la situació al nostre país. Hi ha altres aspectes que incideixen en l’educació