Autor: Jordi Satorra

Aquests dies, de viatge d’estudis per Itàlia, he pogut gaudir de nou de l’amfiteatre de Verona (conegut com “l’arena). Un edifici de més de 2.000 anys que ara acull concerts i un famós festival d’òpera. Mai deixa de sorprendre l’arquitectura romana, capaç de crear edificis que, encara avui, tenen una funcionalitat inalterada. En aquest cas, un espai per a 30.000 espectadors que té les boques d’entrada i sortida, grades per veure l’espectacle a l’arena des de qualsevol lloc, etc. que encara són perfectes. El famós “pa i circ” dels romans (complementat pel teatre i l’amfiteatre) posava en valor com el…

Crec fermament que cal una reflexió profunda de la societat i dels governs per donar les millors eines als docents i direccions per fer una bona feina i saber que ens hem d’adaptar, tant com puguem i sigui adequat, a fer millors els entorns i persones que volem que aprenguin amb nosaltres. En aquest sentit, vull posar en valor l’esforç col·lectiu per adequar una mica més el nostre estimat institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Què vull dir? Que els espais i instal·lacions formen part, també, de les bones pràctiques per crear un clima sensible per al procés…

Què passa quan l’expertesa educativa o la innovació es basen en mites? On quedem quan la inèrcia o l’antiinèrcia ens fan renunciar a valorar allò que fem? El llibre “Edumitos” d’Héctor Ruiz Martín afronta amb valentia el resseguiment científic de diverses afirmacions i sentències habituals a l’entorn de l’educació però que, vet aquí la gràcia de l’assaig, escaneja des de la vessant del mètode científic. No enumeraré els 44 mites que referencia i analitza però sí que vull comentar que la reflexió inherent a la lectura atenta d’un llibre d’una temàtica que m’ocupa i em preocupa m’ha produït una satisfacció…

Què ens fa humans? Què ens fa cultes? No vull encetar un debat epistemològic en un text breu però potser com ens comuniquem, com traslladem allò heretat culturalment (en sentit ampli) i ho transformem / adaptem, és un factor determinant. Des de fa 6 anys imparteixo una assignatura autocreada a 1r de batxillerat, Comunicació Digital, que posa l’accent en aquest bonic viatge des del gen FOXP2 a la lletra i la imatge. Intento traslladar com l’aire, cable i ones hertzianes són uns instruments que enllacen tecnologia i comunicació amb l’ús d’enginys diversos. Quan arribo a la imatge en moviment i al mòbil (xarxes,…

L’antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: M’exalta el nou i m’enamora el vell. Sol, i de dol (1947) Les reformes educatives són una constant i sovint venen més de la imposició que no de buscar i treballar un necessari convenciment i/o acord. Aquests recanvis legals obvien sovint bona part de les reivindicacions dels docents i famílies, se centren en els aspectes més ideològics i subjectius i no busquen una millora global del sistema (formen part de la batussa política!); ens calen més recursos i més ben aplicats. En els darrers anys, el Departament d’Educació…

La lectura atenta del llibre de Josep Maria Ganyet «La democràcia mor al núvol» hauria de ser de lectura obligatòria per a tothom. Per què? Perquè estem vivint un gir copernicà en qüestions que fins ara ens semblaven clau i ortodoxes: seguretat privada, seguretat estatal, intimitat, models de bondat social, democràcia, oligopolis, experiments sociològics, política, manipulació, intrusisme, valors, ètica, etc. La gestió privada i usurera del nostre «nou món» digital (finançat en origen amb fons públics), amb uns estats que o no poden o no saben o no volen regular la invasió subtil i constant de la nostra democràcia, dels…

Aquest any l’emplaçament triat ha estat l’Aran i no hem fet una gran ruta circular sinó que hem fet rutes amb sortida i arribada a Vielha. Els itineraris ens han portat per Pruedo i el circ de Colomèrs (2.300 m), el 1r dia; eth Camin Reiau i eth Portilhón (1.600 m), el 2n dia; eth Saut deth Pish, Coth de Varradòs (2.100 m) i la vall d’Unhola, el 3r dia; i la bassa d’Oles (1.600 m), el 4t dia. Els paisatges d’alçada eren sovint ja coneguts, però el descobriment de la vall i coll de Varradòs ha estat una troballa…

Ara fa uns dies hem rebut la bona notícia que l’institut Antoni de Martí i Franquès no només participarà de nou al programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, sinó que en serem mentors. Sota la batuta decidida de Maria José Redó i Helena Barberà del seminari d’Alemany, entre altres companys del centre, amb la col·laboració de l’Oficina d’Europa a Tarragona han estat tres anys de moltes activitats i de voler posar en valor el sentiment d’Europa com un espai d’acollida i de sentiment compartit. El nou rol significa que podrem tutoritzar i guiar altres centres que s’incorporin al programa, exercir…

Malgrat que fa més de dos-cents anys que llegim diaris, aquest és un hàbit que s’està perdent. Lluny queda la tradició de fer cultura i ciutadania amb el diari a les mans, allò que Hegel considerava l’oració matinal del ciutadà. El món d’avui ens porta a una velocitat d’accés a la informació i, a la vegada, a una manca d’atenció barrejada amb la presència de les fake news que fan que els arbres no ens deixin veure el bosc del coneixement. Sense aquesta sapiència assolada, fruit de la lectura atenta, el concepte de ciutadà queda coix. Per exercir una ciutadania…

L’institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona té la ferma voluntat d’esdevenir no només una referència educativa adaptada als temps actuals sinó que vol ser un agent cultural més de la ciutat i del territori. Fa sis anys que vam posar el nom a la biblioteca del centre de la poeta Montserrat Abelló i després ens vam adherir a Espais Escrits per promoure accions vers l’autora en el marc del seu programa d’enaltir el patrimoni literari i ubicar-lo en espais concrets. L’exposició “Endinsa’t al cor de les paraules” que hem inaugurat a l’Espai Jove Kesse n’és una mostra i…