Autor: Josep Maria Turuguet Salgado

He sentit que Educació està fent passos per renovar els currículums. Fa molt de temps que hi penso i com més llegeixo més m’adono que el que donem als nens a través dels manuals necessita molta revisió. El que els doni cada mestre ja és més difícil de saber. Quants estan realment al dia en la comprensió del món? Quants en tenen una visió global?

Els historiadors més conscients estan fent un esforç per repensar la història humana més enllà de la tradicional història europea. D’igual manera, l’escola d’avui ha de fer que els adults del futur no tinguin una visió de món i d’espècie humana tan estreta com l’actual.

El canvi de paradigma, el canvi d’era del qual parlo no és tecnològic, que també, sinó humà i polític. I l’educació tracta del fet que els joves sàpiguen a quin món han vingut.

Les experiències reals deixen pòsit. Qui visita París i només és capaç de dir que era «molt maco» ni ha menjat ni ha digerit. Els bons mestres són els que visiten París i troben un món de relacions i de connexions.

Si quan a l’estiu desapareixen nens, manuals, murals, només queden les parets i el mobiliari, l’escola resulta un lloc molt poc interessant. Per contra, podria ser un lloc ple de riquesa cultural a on resultés desitjable tornar una vegada i una altra.

El discurs pedagògic tendeix a ser farragós així que resumiré: lideratge i visió del món, amb aquestes dues virtuts ben tingudes penso que passaríem la mar de bé. Però després, els resums s’han de desenvolupar.

Fer molts polinomis i molts vectors sense explicar què ens han aportat els polinomis i els vectors en la història humana no té cap sentit. S’ha de prioritzar el llenguatge humanístic fins i tot per a la química i les matemàtiques.

Intel·lectuals i catedràtics s’esgargamellen. Les humanitats es perden. I tot i ser persones notables, tenen un gran accés a la paraula però molt poc a la realitat. Ens haurem d’arromangar.

L’educació es produeix en la conjunció subtil de molts processos, la majoria dels quals no estan a la vista. Els hem de deduir a posteriori. Per a això solem recórrer als «resultats». I els resultats sempre són controvertits.

A l’escola obligatòria estem formant persones: animalons que estan descobrint l’entorn i l’entorn de l’entorn, és a dir, el món. En l’educació professional l’alumne ha pres opcions. I si l’ensenyament obligatori ha fet bé la seva feina, el jove tindrà una visió bastant clara del món i una idea d’on es vol encabir