Autor: María Brunete Rubio

Avui és un matí qualsevol d’estiu del 2026. Hem clarejat amb les mateixes notícies ecocides i genocides que dia rere dia els noticiaris i les xarxes socials ens escupen. Des de fa massa temps, hi ha una proposta clara que aposta per destrossar el planeta i per polaritzar els discursos sobre com habitar-lo. Un temps que pesa, que es fa llarg, un temps que desespera. La guerra, els incendis, la crisi migratòria i de vivenda, juntament amb la pèrdua de drets fonamentals, configuren un paisatge desolador. A això cal sumar-hi trobades quotidianes amb familiars i veïns en què escoltem relats…