Autor: Miquel Àngel Essomba

Rebo amb astorament i indignació la notícia que les entitats de lleure comunitari esdevindran les úniques institucions educatives del país que no podran realitzar activitats presencials. Ni escoles, ni instituts, ni universitats tanquen les portes, cosa que aplaudeixo, però caus i esplais sí. Se’ls aboca d’avui per demà a reinventar-se de nou, i espavilar-se per tirar endavant els seus projectes educatius a través de contextos virtuals.

Cal obrir noves vies de comunicació en una doble direcció: una orientació directa per part del professorat a les famílies, perquè ningú no hagi d’assumir un rol que no li toca; i grups de suport mutu entre famílies, especialment en aquells contextos que fan difícil que l’escola arribi a tothom de manera planera.

Carta a les ciutats membres de la Xarxa Internacional de Ciutats Educadores amb motiu de la celebració del seu dia internacional

L’èxit de l’escoltisme i el guiatge és que han estat moviments educatius fortament implicats amb els problemes del seu temps, i això els ha donat sentit i trajectòria

La petjada de 1916 és encara ben viva, i profunda, als carrers i els barris de Barcelona. La ciutat actual és hereva dels qui a principi de segle passat van treballar, i molt, per intentar resoldre el problema de la manca d’escolarització a la ciutat

Moltes veus de la comunitat educativa et confessen com pel pedregar dels darrers quatre anys s’han anat perdent bous i esquelles, i tota l’energia pedagògica creadora de la ciutat ha entrat en un estat de letargia continguda