Opinió

Barcelona, ciutat educadora

Miquel Àngel Essomba és el Comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona en Comú s’ha trobat una herència política en educació i universitats marcada per tres grans vectors: subvenció discrecional a institucions educatives emmig dels anys de crisi econòmica més profunda, privatització progressiva i encoberta dels serveis educatius municipals i abandonament del rol essencial de l’Ajuntament de Barcelona en el si del Consorci d’Educació de la ciutat.

La tasca de revertir aquesta orientació, i tornar a posar l’educació en el rumb d’un servei públic educatiu, està resultant lenta i complexa. No obstant això, és voluntat del govern municipal d’anar més enllà, no ser només reactius sinó també proactius. És imprescindible que els recursos econòmics per l’educació tornin a les mans dels qui més ho necessiten, que el model de governança educativa es construeixi des del sentit del comú, i que la direcció política i la gestió de l’educació a la ciutat tinguin més accent municipal.

Necessari, però no suficient. El pitjor del llegat educatiu no ha estat l’enfocament neoliberal de les seves polítiques, sinó l’escapçada d’arrel d’una vitalitat pedagògica construïda, durant dècades, per una generació sencera de professionals de l’educació compromesos i una ciutadania activa i coresponsable. Moltes veus de la comunitat educativa et confessen com pel pedregar dels darrers quatre anys s’han anat perdent bous i esquelles, i tota l’energia pedagògica creadora de la ciutat ha entrat en un estat de letargia continguda, que ara veu en el govern dels comuns una oportunitat per esclatar de nou, i recuperar per Barcelona el merescut títol de capital de la innovació educativa al servei de l’equitat.

És per això que l’Ajuntament de Barcelona va tramitar amb urgència una mesura de govern presentada al febrer, que té per objectiu revitalitzar i actualitzar l’instrument clau per construir una estratègia política en educació: el projecte educatiu de ciutat. Un marc de treball que ha de servir per rellançar tot el capital pedagògic malbaratat o perdut. Barcelona en Comú està recuperant el poder de l’educació per posar-lo de nou en mans dels professionals i la ciutadania. Està obrint espais i diàlegs perquè tota la força innovadora i creativa en educació retrobi canals d’expressió a favor de la millora en barris i districtes.

I, mentrestant, seguim fent més escoles bressol públiques allí on més es necessiten, seguim ampliant els suports a escoles i entitats de lleure que persegueixen un projecte d’educació pública, seguim incrementant ajuts per als joves amb dificultats a l’hora de formar-se i trobar oportunitats laborals. Això sí, ara amb un projecte educatiu de ciutat al darrere, de manera que totes aquestes mesures per garantir una educació digna i per tothom no siguin flor d’estiu, sinó un camí sòlid i irreversible a favor d’una Barcelona ciutat educadora.