Autor: Redacció

Una part important de la comunitat educativa comença a tenir clar que la segregació escolar és un problema greu. Toca traduir aquesta preocupació en polítiques efectives. Ens hi juguem molt.

L’atenció educativa de l’alumne amb altes capacitats i la seva consideració en la legislació educativa espanyola és un tema relativament recent (LOE, 2006). Tot i la normativa vigent, els desacords conceptuals, errors de diagnòstic i la manca d’accions sistematitzades per a la formació docent i intervenció psicoeducativa protagonitzen les històries d’aquest col·lectiu i les seves famílies.

L’escola i la família són dos grans blocs d’aprenentatge que hem d’entendre com a àmbits complementaris perquè la transferència d’un context a l’altre dona solidesa a tots els aprenentatges. Per això mateix, cal impulsar la cooperació entre l’escola i la família, perquè d’aquesta manera afavorirem tots els aprenentatges.

En el lleure eduquem jugant i jugant fem ballar les neurones. Gaudint, ens fem més intel·ligents, i atenent a moltes intel·ligències diferents… I d’aquesta manera personalitzem, capacitem, es fan evidents determinades aptituds. Creixem, senzillament, però d’una manera irremeiable i netament diversa, pròpia… personal.

Mentre en la voràgine mediàtica sobre educació desfilen aquests dies els punts per celiaquia o el plurilingüisme, en el cap i en el cor de molts encara ressona l’excepcional aturada per a la reflexió que va tenir lloc el dissabte 27 d’octubre.

Dins del món educatiu no està gaire ben vist fer comparacions amb altres tipus d’organitzacions, siguin quines siguin. Aquest pot ser el cas de la idea d’empresa feliç, que es pot extrapolar a l’escola.

L’autora parla de la motivació a jugar dels infants, una motivació que surt de dins de cada infant i no pas de la mirada adulta, que massa vegades ve amb uns objectius prefixats i que tendeixen massa sovint a separar el joc de l’aprenentatge, donant més valor a aquest últim.

L’assassinat d’un periodista al consolat d’Istanbul posa en evidència un dels països més influents, més rics i al mateix temps més secrets, sinistres i foscos del món
.

Els darrers anys s’han produït una sèrie de transformacions socials i culturals que plantegen nous reptes i oportunitats per a l’educació al llarg de la vida. Emergeixen noves necessitats per a les quals el territori (entitats, equipaments i altres agents educatius) esdevé clau per a la construcció i consolidació d’un nou univers educatiu.

L’associació de mestres i professorat jubilat ha col·laborat amb el programa de Millora de la Formació Inicial dels Mestres (MIF) per ajudar a millorar la formació actual dels futurs mestres