Autor: Redacció
Mentre en la voràgine mediàtica sobre educació desfilen aquests dies els punts per celiaquia o el plurilingüisme, en el cap i en el cor de molts encara ressona l’excepcional aturada per a la reflexió que va tenir lloc el dissabte 27 d’octubre.
Dins del món educatiu no està gaire ben vist fer comparacions amb altres tipus d’organitzacions, siguin quines siguin. Aquest pot ser el cas de la idea d’empresa feliç, que es pot extrapolar a l’escola.
L’autora parla de la motivació a jugar dels infants, una motivació que surt de dins de cada infant i no pas de la mirada adulta, que massa vegades ve amb uns objectius prefixats i que tendeixen massa sovint a separar el joc de l’aprenentatge, donant més valor a aquest últim.
L’assassinat d’un periodista al consolat d’Istanbul posa en evidència un dels països més influents, més rics i al mateix temps més secrets, sinistres i foscos del món .
Els darrers anys s’han produït una sèrie de transformacions socials i culturals que plantegen nous reptes i oportunitats per a l’educació al llarg de la vida. Emergeixen noves necessitats per a les quals el territori (entitats, equipaments i altres agents educatius) esdevé clau per a la construcció i consolidació d’un nou univers educatiu.
L’associació de mestres i professorat jubilat ha col·laborat amb el programa de Millora de la Formació Inicial dels Mestres (MIF) per ajudar a millorar la formació actual dels futurs mestres
Ja fa anys que el consum de drogues en la població adolescent és un greu problema social. Des de l’Administració es fan campanyes. En l’àmbit educatiu, els joves estan més informats que mai sobre les conseqüències del consum, que no obstant no disminueix. Què no fem bé? Per què els joves segueixen consumint substàncies que saben que els perjudiquen?
La qüestió dels màsters pot semblar una tonteria, però és gràcies a una pseudopolémica que s’ha escamotejat el debat polític i ideològic que pertocava. Es parlava del doctorat el dia que es votava al Congrés l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Aquest tema ha ocupat tot l’espai públic gràcies a la incomprensió de les esquerres de la importància de dur la iniciativa en la construcció del relat.
L’augment en l’arribada de menors no acompanyats es veia venir feia anys, però no es va preveure més recursos perquè mai no els hem considerat el nostre problema. No són els nostres menors. Per molt que la llei els protegeix, per molt que ens omplim la boca d’humanitat i solidaritat. Què passaria si tinguéssim abandonats al carrer 50 menors ‘catalans’?
Donat que les persones adultes fa molt temps que no juguem, què ens fa pensar que nosaltres som les més adequades per dissenyar els espais de joc dels infants i adolescents de la ciutat? L’Ajuntament i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona hem iniciat un projecte de cocreació de dos parcs a Barcelona amb 170 infants de 10 a 12 anys.