Autor: Redacció

Aquesta és la història d’un mestre -l’Àlex- que en una primera trobada d’un acompanyament em va dir tot convençut: “Jo espero que en donis eines, recursos i idees de materials per oferir als infants”

A classe, davant determinades situacions, treballem que l’alumnat aprengui a posar-se en el lloc dels altres, a entendre’ls. Així es podrà cohesionar el grup i s’aconseguirà un bon ambient, d’entesa i companyonia, que els servirà per a més endavant, a la vida adulta, saber valorar i emprar l’empatia.

“No en té la culpa ningú que la teva filla ja sigui una adolescent, que s’hagi instal·lat en el mode esbroncada i que tingui per objectiu fer-te la vida impossible.”

En una societat en què es dona tanta importància a la imatge que projectem als altres, sembla haver-hi la necessitat de fer una operació d’estètica epidèrmica i superficial, que ja no només afecta els espais i materials, sinó que és una intervenció que afecta també la imatge de l’equip que s’ofereix..

El Tribunal Constitucional ha emès una sentència que anul·la la sanció disciplinària imposada a un mestre de Guadalajara. El docent va ser sancionat per haver comunicat als seus alumnes el motius pels quals secundava la vaga contra la reforma laboral de 2012.

En qualsevol grup de persones hi ha les que mostren el rol de líder, i el mateix passa dins del món educatiu i més concretament a l’escola. La situació òptima és aquella en la que el lideratge del centre l’ostenta qui exerceix la seva direcció, però dissortadament no sempre és així.

A les parets de l’Institut Doctor Puigvert hi ha pòsters fets pels alumnes que parlen dels fets de l’1 d’octubre. En un d’ells es llegeix “els polítics ens rivalitzen”. Mentre faig aquesta visita al centre, uns jutges condemnen uns músics i uns tractants d’art s’autocensuren

Tenir un domini propi pot ser un punt de partida fonamental per poder tenir veu pròpia, sense intermediaris. Un espai que ens permeti pensar, mostrar, dialogar. Sense aquest espai, com podem relacionar-nos? Com podem ser i existir, realment?

Cada vegada són més les escoles que trien educar per a la participació. Però aquesta opció és fruit del convenciment o d’una moda? Per respondre-ho cal analitzar els projectes educatius per veure com es treballa la participació. I ser conscients que aquesta corrent és una oportunitat, però també un gran repte si realment es vol fer bé.

Ningú posa en dubte la importància i la necessitat de les direccions en el disseny i la planificació escolar, així com la seva funció de referents per a les famílies i ajuntaments. El seu paper és clau i s’ha de mirar amb atenció.