Autor: Redacció

Més enllà de la figura individual, la trajectòria de Casaldàliga, com la d’altres persones, ens podria ajudar per tal d’aproximar-nos a una època on diferents sectors de l’església catòlica es van decidir a fer possible una acció atenta i decidida en favor de les persones menys afavorides, empobrides, excloses.

Podem saber a què donem importància atenent a allò que fem. Què estem fent contra la pobresa? Estem fent prou? Tenim dades per conèixer amb prou precisió les realitats existents. Què fa falta més? Serà una qüestió de prioritats? Si és així, millor parlar-ho clar i debatre honestament.

Com historiar per acabar amb l’exclusió que en massa ocasions han patit les dones en la historia feta? És un pas endavant que un grup d’homes guanyi un premi dedicat a l’estudi sobre les dones, a fer-les visibles? O és un pas endarrere?

Que hi ha qui ens vol enganyar, i que ho intenta cada dia, ja ho hauríem de saber. Cal abordar qualsevol qüestió a conèixer amb pensament crític i el rigor necessari.

Si no som conscients de la necessitat que tenim d’aprendre i de com ho fem tenim un problema. Un dia podem descobrir-nos aterrits repetint allò escoltat sense major criteri i adonar-nos que hem dipositat una cosa tan fonamental com la nostra educació en qui no ho mereix.