Autor: Redacció
Aquests dies, segurament més que mai, la situació ha fet que veiéssim les costures de moltes parts del sistema educatiu i és també en aquest moment quan la prioritat mana què s’ha de recosir primer. Vigilem no confondre la logística amb la prioritat.
Quan vaig començar com a alumne de NEE em va costar molt veure i acceptar les meves dificultats d’aprenentatge, em negava, no em deixava ajudar per les professores. L’únic que volia era estar a la classe ordinària, perquè el fet d’estar a la USEE significava ser diferent als altres, sentia que em miraven de manera estranya.
Més enllà dels dèficits de funcionament que fa pal·lesa la crisi pandèmica, les noves formes de construcció de les identitats personals i col·lectives, la creixent fragmentació social associada a la pèrdua de rellevància dels processos formació-treball, la baixa voluntat política per assentar l’escola inclusiva o el dilema sobre el model lingüístic, evidencien la urgència de la reforma estructural del sistema educatiu català.
La tecnologia vinculada a l’educació inclusiva està latent des de fa alguns anys, quan parlem de metodologies a l’aula per poder oferir les mateixes oportunitats al nostre alumnat. No es tracta de trobar l’eina per cada alumne/a, sinó de plantejar activitats universals que donin resposta a un grup classe.
Els professionals de l’educació haurem de reformular i reconstruir les metodologies que utilitzem dins les nostres aules com a eines, en alguns casos, inamovibles. El constructivisme social pot ser una eina per guiar els processos d’ensenyament-aprenentatge del conjunt de l’alumnat en l’actual època paradigmàtica de la Covid19.
El tancament dels centres educatius durant pràcticament mig any comporta el debilitament d’un dels principals recursos en la lluita contra la desigualtat social, un fet que fa necessària una avaluació d’aquesta excepcional situació en clau d’equitat i cohesió social.
Ja fa temps que el filòsof Fredric Jameson va dir que avui en dia és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. El present de la pandèmia ens porta a indagar, en un text escrit a deu mans i confinat, les conseqüències de recrear, una vegada i una altre, l’imaginari apocalíptic.
El món estava canviant tant i tan ràpidament que ens costava posar-nos al dia en totes les tendències. En aquesta nova situació global, la velocitat dels canvis s’ha multiplicat i ha fet modificar moltíssimes coses del nostre dia a dia. Com a conseqüència, la idea que tenim de xarxes socials i la seva utilització s’està modificant de manera irreversible.
Estimat diari. Quina oportunitat que s’ha obert en donar la veu a infants i adolescents que estan confinats per tenir possibilitats de compartir els seus dibuixos i paraules. La meva primera reacció, en veure-ho, em va portar a l’enyor del lloc que ocupava el dibuix a l’escola.
La crisi sanitària ha posat de manifest, una vegada més, la forta interdependència global. S’està aprofitant prou l’oportunitat per ajudar a comprendre aquesta realitat global i per reflexionar sobre les desigualtats i la solidaritat?