Autor: Redacció
La nova llei d’educació no recupera l’assignatura d’Ètica a 4t d’ESO, però la reivindicació segueix oberta. Victoria Camps, gran referent en la matèria, explica què és la ètica: la declaració de drets humans resumeix els principis i valors que la humanitat hauria de compartir, el mínim comú ètic que ha d’assumir qualsevol societat.
En els seus 5 anys de vida, l’ONG Proactiva Open Arms i el seu fundador i director han rebut prop de 50 premis per la seva feina a favor dels Drets Humans a la Mediterrània, però la tasca diària està plena d’entrebancs. Entrevistem Òscar Camps.
Els centres educatius i les comunitats educatives hem de ser garants de drets bàsics: el dret a l’educació i el lleure, el dret a participar d’espais educatius que beneficiïn la salut, el benestar i la cura col·lectiva de tots els infants i joves, sense exclusions.
Una de les possibles causes del plagi és la manca d’alfabetització en escriptura acadèmica i de recerca. Sembla lògic que, per evitar aquestes conductes que atempten contra els drets d’autoria i l’ètica acadèmica, és necessari ensenyar aquestes competències.
La vocació: aquella aptitud, disposició o inclinació natural a exercir una professió pot ser un punt de partida, però mai un objectiu final. Pot la vocació aportar sabers? Pot ajudar a l’aprenentatge?
El curs passat vàrem descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de qualitat i que hi ha plataformes de reunions virtuals que permeten múltiples trobades simultànies. Una funció que fa possibles les activitats per parelles, com ara el reforç a la lectura, les mentories o les activitats intergeneracionals.
En l’actualitat, immersos en una crisi sanitària sense precedents, els professionals de l’educació hauran de repensar com reinventar l’escola, ja que la institució escolar, com a espai físic, pot tenir multiplicitat de maneres de concebre’s en l’àmbit pedagògic i educatiu.
Aquest estiu, en el context de la Covid19, la Junta de RELLA ha ofert la seva col·laboració voluntària per ajudar a atendre i acompanyar aquells més vulnerables, famílies i alumnes, que sabíem havien patit amb més contundència les conseqüències de la pandemia.
Des de fa temps ha augmentat la desorientació del col·lectiu adult sobre com relacionar-se amb infants i adolescents, degut a l’extraordinària oferta d’informacions variades i sovint contradictòries que ha impactat tant en el context professional com, especialment, en el context familiar. Aquestes diferents opcions no han afavorit una major reflexió abans de prendre decisions, perquè la pretensió era oferir “eines i receptes” per a actuar.
Obviar que el nostre imaginari col·lectiu, sovint racista, classista i heteropatriarcal, està apuntalat per bona part de les creacions audiovisuals, és tan naïf com pensar que existeix un cànon literari neutre, que només hi ha una Història o que la ciència és aliena a les corrents ideològiques.
