Autor: Redacció

Un dels silencis més clamorosos al voltant de la qüestió del català a l’escola i fora de l’escola és el de les ciències socials. Un territori inequívocament líder en recerca empírica sobre la nostra pròpia societat i els problemes que l’afecten, fins i tot en avaluació científica de les polítiques públiques que els pretenen solucionar, té paradoxalment la boca tancada en un tema que podria liderar en aquest laboratori natural immillorable en què vivim. Fem veure que sentim ploure quan es repeteix contínuament que la immersió és un model d’èxit, que el català és la llengua de cohesió social i…

20. Entrevista a Anna Forés https://diarieducacio.cat/anna-fores-la-classe-magistral-es-una-molt-bona-metodologia-si-es-magistral/ 19. Notícia sobre la impugnació del decret de plantilles https://diarieducacio.cat/la-justicia-decidira-si-els-directors-descola-publica-poden-triar-personal/ 18. Opinió de Mar Pérez https://diarieducacio.cat/i-als-equips-directius-qui-ens-escolta/ 17. Opinió de Jaume Carbonell https://diarieducacio.cat/arcadi-oliveres-la-coherencia-dun-mestre-que-volia-canviar-el-mon/ 16. Notícia de l’informe del Síndic sobre l’educació inclusiva https://diarieducacio.cat/el-sindic-demana-el-tancament-progressiu-dels-centres-especials-i-la-redefinicio-dels-eap/ 15. Reportatge sobre les nenes amb altes capacitats https://diarieducacio.cat/les-nenes-daltes-capacitats-son-invisibles-al-sistema/ 14. Entrevista a Héctor Ruiz https://diarieducacio.cat/subratllar-o-esquematitzar-un-text-mirant-les-anotacions-no-es-una-tecnica-eficac-destudi/ 13. Entrevista a Bintou Jarju https://diarieducacio.cat/bintou-jarju-equips-de-centres-amb-un-80-dalumnat-dorigen-magrebi-et-diuen-amb-aquests-no-hi-ha-res-a-fer/ 12. Reportatge sobre ‘El joc del calamar’ https://diarieducacio.cat/el-joc-del-calamar-set-claus-per-afrontar-limpacte-de-la-serie-i-preservar-els-infants/ 11. Opinió de Carme Cols i Josep ‘Pitu’ Fernández https://diarieducacio.cat/per-que-repensar-els-espais-exteriors-de-les-escoles/ 10. Opinió de Xavier Díez https://diarieducacio.cat/millenarisme-educatiu/ 9. Opinió de Teresa Terrades https://diarieducacio.cat/parlem-del-desanim-docent/ 8. Entrevista a Efrèn Carbonell https://diarieducacio.cat/efren-carbonell-absolutament-tots-els-alumnes-amb-discapacitat-poden-anar-a-una-escola-ordinaria/ 7. Opinió de Sylvie Pérez…

Sortir de l’armari de la salut mental no és mai fàcil, però en professionals que ens dediquem al servei als altres és especialment difícil pel grau d’exposició pública al que estem sotmesos. Dir que pateixes un trastorn o una malaltia mental essent professora t’exposa a les mirades de companys, famílies i alumnat, però estic convençuda que malgrat tot és un servei més que podem aportar a la nostra societat com a educadores. Quan compartint la teva pròpia experiència converses amb una família sobre l’estat mental del seu fill, comences una conversa a classe sobre trastorns mentals o expliques al claustre…

Fins la setmana passada, semblava que l’escola havia deixat de ser un reflex de la societat. Al carrer, els indicadors de la pandèmia (nombre de contagis, velocitat de propagació, ingressos hospitalaris, etc.) no deixaven de créixer, mentre que als centres educatius la xifra de grups confinats, si bé havia crescut lleugerament durant la primera meitat de novembre, d’acord amb l’aplicació traçacovid, feia setmanes que es mantenia relativament estable al voltant del centenar de grups, una xifra irrisòria i molt allunyada del màxim històric, registrat el 31 d’octubre de 2020, en plena segona onada, amb 3.504 grups confinats. Era un miratge,…

Primer acte Imaginem una reunió d’avaluació. Nivell? Segon de batxillerat. Al voltant d’una gran taula es reuneixen diferents docents. Cadascú especialista de la seva matèria, per descomptat. El de mates, la de bio, el de castellà, català, filo, tecno… Més de deu professionals que saben molt de les seves especialitats, ningú no ho dubta. Tots ells han passat per diferents procediments selectius, des de la selectivitat i la universitat, fins a arribar al funcionariat. I qui sap si també a la càtedra. A la sessió d’avaluació, els docents fan la seva feina i certifiquen quin és el nivell dels seus…

L’equip pedagògic del Portal d’Activitats Educatives de Catalunya hem estat estudiant les novetats editorials i hem fet un petit recull de recomanacions realment interessants per a infants entre 3 i 14 anys. Els podreu trobar a la vostra llibreria habitual. Atenció! Entre el 10 i el 20 de desembre el Portal d’Activitats Educatives de Catalunya sorteja 8 llibres d’aquesta selecció! Més informació al final de l’article. De 9 a 14 anys La historia impossible d’en Sebastian Cole Ben Brooks Una novel·la del jove i aclamat Ben Brooks, autor de  “Contes per nens que s’atreveixen a ser diferents” i altres per…

Joan Subirats (Barcelona, 1951) és catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va ser el número 2 d’Ada Colau a les llistes de les darreres eleccions municipals, del maig de 2019. Aleshores es va convertir en el primer tinent d’alcalde de cultura i educació, i va assumir la vicepresidència del Consorci d’Educació de Barcelona. El passat mes de juliol va deixar aquests càrrecs perquè es jubilava. Ara, doncs li ha sortit una feina inesperada. Subirats ha tingut molta projecció als mitjans de comunicació, com a articulista i tertulià. Ha estat director de l’Institut de Govern…

Un bon exemple d’aquesta lluita transformadora d’enderrocament d’estructures n’és la revolta del Maig francès o Maig del 68 que sota eslògans com “imaginació al poder”, “nosaltres som el poder”; “fes l’amor i no la guerra”; “siguem realistes, demanem l’impossible”; “prohibit prohibir”, “un pensament que s’estanca és un pensament que s’està podrint”, mobilitzaren la revolta en el món estudiantil que ràpidament s’estengué en tots els àmbits socials, des del món obrer i sindicalista al cultural i al educatiu. Si bé a la llarga tingué un èxit relatiu i, per tant, un cert fracàs, la realitat és que afectà profundament a França …

No estem parlant únicament de la quotidianitat de l’ordinador, sinó també de recursos presents a la pràctica educativa ja des de fa uns quants anys (i per tant, ja no caldria referir-s’hi amb el terme noves tecnologies). Ens referim a eines bàsiques de Google (Drive, Classroom, formularis, sites…) per a la gestió de les tasques d’aula, tant presencialment com a distància. Aquesta fonamentació general es veu ampliada amb aplicacions per a l’autoaprenentatge de determinades àrees (Innovamat, Science Bits) i per a l’autogestió de tasques i d’agenda personal (Clickedu i Google Calendar). Però encara podem anar un pèl més enllà i…

Cada primer de novembre moltes persones tenen costum d’anar als cementiris a posar flors i recordar persones qui ha mort. La pandèmia que estem passant ha provocat més morts de les esperades. Les diferents cultures han elaborat ritus o protocols per la crisi que representa quan hi ha una defunció, per ajudar a elaborar el dol que pateixen les persones estimades de la difunta. L’escola, com a part de la comunitat humana, també participa d’aquests fets. Com es viu el dol a l’escola? A casa, a la societat, estem vivint d’esquenes a la realitat de la mort. Més ben dit,…